A finals de 2023, ERC va redoblar l'aposta per la desjudicialització del conflicte i va pactar l'amnistia amb el PSOE de la investidura de Pedro Sánchez. Tres anys després, l'aplicació plena de la norma està més a prop que mai. Europa l'ha avalada, el Constitucional l'ha ratificada, i el Suprem, després d'anys de traves constants, sembla que no buscarà més subterfugis i farà efectiu el perdó als dirigents del procés. Això es traduirà en el retorn de Carles Puigdemont després de nou anys d'exili, però a les files republicanes ja esperen amb ganes que el seu president, Oriol Junqueras, torni a estar legalment habilitat per fer política.
L'horitzó polític després de l'amnistia és molt clar per a Junqueras: el màxim dirigent republicà, amb el partit estabilitzat després de l'últim procés intern, ja va anunciar ara fa un any que volia ser candidat a la presidència de la Generalitat. El partit no té pressa, i abans es focalitzarà en les eleccions municipals -on aspiren a recuperar part del poder perdut el 2023- i en les eleccions espanyoles -pendents que es compleixin els acords amb el PSOE-, les primeres del nou cicle electoral. Personalment, la fi de la inhabilitació també implica que Junqueras, tal com desitja, pugui tornar a fer classes a la universitat.
De la universitat a les eleccions catalanes
Més enllà de les conseqüències personals de la presó, la condemna del procés va fer que els dirigents independentistes quedessin inhabilitats per a exercir el càrrec públic. En el cas de Junqueras això suposava no poder-se dedicar a la política institucional, però també que no pogués exercir de professor a la universitat pública, una feina que feia al departament d'Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona. Quan estigui habilitat, el seu desig és tornar a fer classes perquè, més enllà de la tasca política, és la seva feina professional. La seva vocació la demostrava, fa tot just uns dies, quan parlava de la seva tesi doctoral a l'En Guàrdia, programa de Catalunya Ràdio del qual n'és cofundador.
Políticament, l'objectiu és clar: la candidatura a la presidència de la Generalitat. Junqueras només ha estat cap de llista a les eleccions del 2012, on el partit va passar de 10 a 21 diputats, i ara té ganes de liderar una altra revifada del partit. De moment, les enquestes somriuen als republicans. Encara sense candidat oficial, l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) donava a ERC una xifra d'entre 24 i 26 diputats, per sobre dels vint actuals. Altres estimacions més optimistes eleven la xifra a prop dels trenta escons i retallant distàncies amb el PSC, tot i que encara disputant la segona posició amb Aliança Catalana.
Sense pressa per ser formalment candidat
En tot cas, l'aplicació plena de l'amnistia no accelera la certificació com a candidat de la Generalitat, segons ha pogut saber Nació. Es convocaran unes primàries, com sempre fa ERC, i si només s'hi presenta Junqueras, serà nomenat formalment com a aspirant a la presidència de la Generalitat. Però no hi ha pressa. Primer, el partit està focalitzat en les dues eleccions que es disputaran el 2027. Les que ja tenen data -23 de maig- són les municipals, on el partit esperea refer-se de la patacada de fa quatre anys, especialment a l'àrea metropolitana, on s'ha fet una renovació exhaustiva dels candidats.
A Barcelona, les enquestes també són optimistes per a ERC. A l'últim baròmetre municipal, els republicans continuen retallant distàncies al PSC en uns comicis que posen a prova Elisenda Alamany, número dos de Junqueras en la nova etapa al capdavant del partit. A Madrid, després de mesos de tensions per la proposta de Gabriel Rufián, el panorama comença a aclarir-se i tot apunta que el cap de files a Madrid repetirà com a candidat amb les sigles del partit, tal com sempre ha desitjat la direcció en públic i en privat. Una veu propera a Rufián, com és la de l'històric Joan Tardà, ja ha donat per mort el front d'esquerres català aquesta setmana.
Fer complir els acords a Illa i Sánchez
El que no canviarà l'endemà de l'amnistia és l'estratègia política d'ERC. Des del partit treuen pit d'haver posat sobre la taula bona part de les qüestions que marquen les legislatures a Catalunya i a l'Estat. I ara cal que Salvador Illa i Pedro Sánchez compleixin amb els acords pendents. Especialment el president del govern espanyol en els últims mesos de mandat i amb el previsible canvi d'inquilí a la Moncloa. "Exigència" i "raonabilitat" són els dos conceptes que mantenen des de la direcció republicana pel que fa a les relacions amb els socialistes. No hi haurà un canvi de to, un cop Junqueras deixi d'estar inhabilitat.
Pel que fa a la presència pública, continuarà repartida entre el mateix Junqueras, Alamany, i els diferents representants del partit a les cambres legislatives. En paral·lel, però, el president republicà va agafant el timó en qüestions essencials. La més clara és la ronda de trobades que farà amb diferents actors de la comunitat educativa per mirar de teixir un "contracte de país" per resoldre el conflicte. En paral·lel, el dirigent republicà continua fent gira per diferents punts del país per explicar el seu projecte d'una "nova ambició nacional" que va encetar fa un any a Barcelona, i que des del partit consideren que està donant bons resultats.
El 6 d'octubre, data decisiva... i definitiva?
Així doncs, Junqueras ja té el dibuix preparat per a l'aplicació plena de l'amnistia. La data decisiva, i potser definitiva, serà el 6 d'octubre. Aquell dia es tornarà a reunir el ple del Constitucional per debatre la nova ponència, que reconeix que el Suprem "es va apartar de la finalitat" de la llei quan es va negar a aplicar-la al delicte de malversació. La majoria progressista del Constitucional validarà aquest cop la ponència del magistrat conservador José Maria Macias sobre el recurs de Jordi Turull. I, per si de cas, també pot validar el de Dolors Bassa, per marcar bé el camí a seguir al Suprem. Quan la sentència sigui pública, la pilota passarà a la teulada de Pablo Llarena i Manuel Marchena, que aquest cop previsiblement no presentaran batalla.
A les files del partit encara guarden certa prudència, tot i que el camí dels últims mesos donen motius per a l'optimisme. De fet, Llarena ha dit ja que no té previst esperar que el Constitucional resolgui individualment els altres recursos que té sobre la taula, sinó que farà extensible la doctrina de la primera sentència que hi hagi i aplicarà l’amnistia a la resta de líders del procés, començant per Puigdemont. Marchena hauria de fer el mateix amb Junqueras i la resta de condemnats. Els dos grans dirigents del procés tornaran a retrobar-se i qui sap si s'enfrontaran per primer cop a les urnes el 2028.
