A finals de 2023, ERC va redoblar l'aposta per la desjudicialització del conflicte i va pactar l'amnistia amb el PSOE de la investidura de Pedro Sánchez. Tres anys després, l'aplicació plena de la norma per fi ha arribat. Europa l'ha avalada, el Constitucional l'ha ratificada, i el Suprem, després d'anys de traves constants, no buscarà més subterfugis i ha fet efectiu el perdó als dirigents del procés. Això es traduirà en el retorn de Carles Puigdemont després de nou anys d'exili, però a les files republicanes ja esperen amb ganes que el seu president, Oriol Junqueras, torni a estar legalment habilitat per fer política.
L'horitzó polític després de l'amnistia és molt clar per a Junqueras: el màxim dirigent republicà, amb el partit estabilitzat després de l'últim procés intern, ja va anunciar ara fa un any que volia ser candidat a la presidència de la Generalitat. El partit no té pressa, i abans es focalitzarà en les eleccions municipals -on aspiren a recuperar part del poder perdut el 2023- i en les eleccions espanyoles del 29-N -on esperen una majoria progressista perquè els acords amb el PSOE no acabin en res-. Personalment, la fi de la inhabilitació també implica que Junqueras, tal com desitja, pugui tornar a fer classes a la universitat.
De la universitat a les eleccions catalanes
Més enllà de les conseqüències personals de la presó, la condemna del procés va fer que els dirigents independentistes quedessin inhabilitats per a exercir el càrrec públic. En el cas de Junqueras això suposava no poder-se dedicar a la política institucional, però també que no pogués exercir de professor a la universitat pública, una feina que feia al departament d'Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ja habilitat, el seu desig és tornar a fer classes perquè, més enllà de la tasca política, és la seva feina professional. La seva vocació la demostrava fa unes setmanes quan parlava de la seva tesi doctoral a l'En Guàrdia, programa de Catalunya Ràdio del qual n'és cofundador.
Políticament, l'objectiu és clar: la candidatura a la presidència de la Generalitat. Junqueras només ha estat cap de llista a les eleccions del 2012, on el partit va passar de 10 a 21 diputats, i ara té ganes de liderar una altra revifada del partit. De moment, les enquestes somriuen als republicans. Encara sense candidat oficial, l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) donava a ERC una xifra d'entre 24 i 26 diputats, per sobre dels vint actuals. Altres estimacions més optimistes eleven la xifra a prop dels trenta escons i retallant distàncies amb el PSC, tot i que encara disputant la segona posició amb Aliança Catalana.
Sense pressa per ser formalment candidat
En tot cas, l'aplicació plena de l'amnistia no accelera la certificació com a candidat de la Generalitat, segons ha pogut saber Nació. Es convocaran unes primàries, com sempre fa ERC, i si només s'hi presenta Junqueras, serà nomenat formalment com a aspirant a la presidència de la Generalitat. Però no hi ha pressa. Primer, el partit està focalitzat en les eleccions del 29-N i les municipals del 2027. En aquestes últimes, que seran el 23 de maig, el partit espera refer-se de la patacada de fa quatre anys, especialment a l'àrea metropolitana, on s'ha fet una renovació exhaustiva dels candidats.
A Barcelona, les enquestes també són optimistes per a ERC. A l'últim baròmetre municipal, els republicans continuen retallant distàncies al PSC en uns comicis que posen a prova Elisenda Alamany, número dos de Junqueras en la nova etapa al capdavant del partit. A Madrid, després de mesos de tensions per la proposta de Gabriel Rufián, finalment el cap de files repetirà com a candidat, aquest cop amb una col·laboració amb Podem, i sota una llista renovada però rodejada de persones de la màxima confiança de la direcció republicana i del mateix Junqueras.
Fer complir els acords a Illa i Sánchez
El que no canvia a partir d'ara, i a l'espera del 29-N, és l'estratègia política d'ERC. Des del partit treuen pit d'haver posat sobre la taula bona part de les qüestions que marquen les legislatures a Catalunya i a l'Estat. Esperàven que Pedro Sánchez complís aquesta tardor amb part dels acords, però l'avançament electoral ho ha precipitat tot. En tot cas, continuaran combinant "exigència" i "raonabilitat" en les relacions amb els socialistes. No hi haurà un canvi de to amb Illa i Sánchez un cop Junqueras deixi d'estar inhabilitat.
Pel que fa a la presència pública, continuarà repartida entre el mateix Junqueras, Alamany, i els diferents representants del partit a les cambres legislatives. En paral·lel, però, el president republicà va agafant el timó en qüestions essencials. La més clara és la ronda de trobades que farà amb diferents actors de la comunitat educativa per mirar de teixir un "contracte de país" per resoldre el conflicte. En paral·lel, el dirigent republicà continua fent gira per diferents punts del país per explicar el seu projecte d'una "nova ambició nacional" que va encetar fa un any a Barcelona, i que des del partit consideren que està donant bons resultats.
