El baròmetre municipal de Barcelona apunta que si avui se celebressin eleccions, guanyaria el PSC, mentre que ERC hi quedaria molt a prop. Tot i que en termes generals predomina la indecisió sobre què votar, un 13% de la població té clar que apostaria per la llista de Jaume Collboni i un 11,1% ho faria per la candidatura d'Elisenda Alamany. Per contra, BComú continua la tendència descendent (ininterrompuda des del 2021) i quedaria tercera amb un 4,7% dels suports populars. Encara obtindrien pitjors resultats, segons la intenció de vot expressada a l'enquesta municipal, Aliança Catalana (3,3%), PP (3,1%), Vox (2,7%) i Junts (2,6%).
Així, hi ha alguns canvis a la part esquerra del consistori, ja que ERC es consolidaria com a segona força en intenció de vot, després d'haver superat els comuns ja en l'anterior baròmetre. Tanmateix, on continuen registrant-se les quotes de suport més baixes són a la dreta i l'extrema dreta. En aquest sentit, ja fa temps que aquestes formacions denuncien que surten infrarepresentades en aquest sondeig. A més, la consulta es va fer abans que partits com Junts o AC aclarissin el seu candidat.
De la mateixa manera, la CUP es quedaria amb un 2,3% dels votants. De nou, però, són uns càlculs previst a l'anunci de la seva proposta "àmplia" per presentar-se a les eleccions de Barcelona, fet que ha materialitzat aquesta mateixa setmana.
Sigui com sigui, aquesta és l'última projecció d'intenció de vot que oferirà el baròmetre local, que es fa dues vegades a l'any, aquest mandat. Quan s'acosten les eleccions, l'enquesta deixa de preguntar-ho per no interferir-hi. Ara bé, aquest any de distància entre la consulta municipal i el pas per les urnes deixa molt de marge perquè els resultats canviïn. A més, són uns resultats sense cuina, és a dir, sense la correcció estadística que busca estimar millor els resultats reals d'unes futures eleccions.
Així, anant al mateix moment del mandat anterior, al darrer baròmetre amb intenció de vot previ a les eleccions, el de l'estiu del 2022, es projectava que la victòria de BComú (11,9%), seguida d'ERC (10,9%), PSC (7,5%), Junts (3,6%), CUP (2,9%), PP (1,7%) i Vox (1,1%). Finalment, però, tot es va capgirar. En alguns casos, per influència directa de la irrupció de Xavier Trias com a candidat d'última hora, però no només. Els comicis electorals els va acabar guanyant Junts, amb un 13,5% de suports del cens electoral, per davant del PSC (11,9%), BComú (11,9%), ERC (6,7%), PP (5,5%) i Vox (3,4%). Els cupaires (2,5%) van quedar fora del consistori.
Alamany, Collboni i Martí, els aprovats
Un altre front és el dels líders polítics. El mateix baròmetre permet fer una valoració dels presidents dels grups municipals de l'Ajuntament o dels candidats que ja han estat anunciats, de cara a les eleccions de l'any vinent. Això fa que hi hagi molta proximitat entre els tres caps de files d'ERC, PSC i Junts. Elisenda Alamany obté un 5,2 de mitjana, mentre Collboni en rep un 5,1 i Jordi Martí Galbis, el futur candidat juntaire, un 5. Tres dècimes per darrere hi ha Gerardo Pisarello (4,7). Els més castigats, però, són el líder del PP, Daniel Sirera (3,3), i el de Vox, Gonzalo de Oro-Pulido (2,6).
Una de les curiositats d'aquest baròmetre municipal, però, és que quan s'ha preguntat a la ciutadania per qui voldria que fos l'alcalde el 61% dels enquestats deien que no ho sabien. Ara bé, en aquesta pregunta lliure, que es feia sense aportar cap nom a l'entrevistat, els noms mencionats han estat Jaume Collboni (11,5%), Ada Colau (3%), Xavier Trias (2,4%), Gabriel Rufián (2%), Elisenda Alamany (1,7%), Gerardo Pisarello (1,4%), Sílvia Orriols (1%), Daniel Sirera (0,6%) i Jordi Martí Galbis (0,1%).
