El tòpic que diu que a vegades les preguntes són més importants que les respostes té doble valor quan es parla d’enquestes. I això s'evidencia en un capítol concret de l’enquesta insígnia de l’Ajuntament de Barcelona: el baròmetre municipal, que es fa dos cops a l’any. Es tracta de l’apartat “actualitat”, que permet introduir noves preguntes a la ciutadania per descobrir què opinen els veïns de la ciutat sobre alguns temes concrets i que, de passada, també deixa veure quins són els temes que el govern municipal té més interès a situar a l’agenda.
Ara, tal com ha constatat Nació, això es constatarà en el primer baròmetre del 2026: aquesta vegada, els aspectes dels quals es vol conèixer l’opinió de la ciutadania seran quatre. Dues d'aquestes preguntes són velles conegudes, la prohibició dels pisos turístics i la restricció als creuers d'escala, els que només passen unes hores a la ciutat. Però hi ha dos plantejaments nous dels quals el govern municipal vol saber-ne l'opinió popular: la idea de "limitar els peus dels lloguers dels locals comercials" i "limitar l'obertura dels anomenats supermercats 24h". En aquest format d'enquesta, l'Ajuntament pregunta a la ciutadania si hi estan "molt" o "bastant" d'acord, o "poc" o "gens".
La primera de les novetats té relació directa amb una mesura anunciada recentment pel govern de Jaume Collboni. Fa un mes, l'executiu socialista va prohibir obrir nous minisúpers a la ciutat (a excepció de Ciutat Vella i Sant Martí, que tenen regulacions pròpies). La moratòria de llicències durarà un any, ampliable a dos anys si es treballa un pla urbanístic definitiu entremig. La intenció és impedir que obrin nous negocis 24 hores, explica el govern municipal, però a la pràctica suposa prohibir també que s'obrin altres petits comerços d'alimentació, els que fan horaris més reduïts. La via urbanística afecta sobre el tipus de comerç, no sobre l'horari.
Ara, però, l'Ajuntament vol saber quina és la recepció general entre la ciutadania al voltant de la idea de limitar aquestes obertures, i es concentra a preguntar pels supermercats que obren les 24 hores del dia. No és una enquesta especialitzada amb diverses qüestions sobre el tema, ni es pregunta sobre un instrument de regulació concret, sinó que es pregunta per la idea, en general. Així, en els resultats del baròmetre, que es presentaran de manera imminent, es tindrà una primera imatge del suport social a les restriccions sobre aquest tipus de comerç concret, més enllà que políticament ja fa temps que s'ha anat situant aquesta proposta des de diferents partits, tant des de l'esquerra com des de la dreta.
És més innovadora, però, l'altra valoració que s'introdueix en aquest baròmetre: es planteja com veuria la ciutadania que s'intervingués el preu del lloguer dels locals comercials. És una idea que ja s'havia posat sobre la taula anteriorment. ERC ho va proposar fa dos anys. Tanmateix, no s'ha acabat de posar mai al centre del debat polític barceloní. Ara, el govern de Jaume Collboni vol preguntar a la ciutadania per aquesta possibilitat: té sentit posar un topall als preus dels lloguer comercials? En un context en què els preus dels locals també col·labora a la desaparició del comerç històric de la ciutat, la ciutadania podrà dir ara si veu amb bons ulls estendre la regulació de lloguers de l'habitatge a les botigues.
Els baròmetres de l'última dècada: de la funerària pública a l'incivisme
En general, les preguntes sobre actualitat a l'enquesta municipal, reben un suport gairebé automàtic. En el moment que es plantegen és habitual que rebin la validació de la ciutadania, que no entra en els aspectes tècnics de la mesura ni en els matisos ideològics. L'anàlisi de tots els baròmetres municipals des del 2016 deixen veure com la immensa majoria de propostes que es pregunten a la ciutadania reben quotes de suport molt elevades, normalment d'entre el 70 i el 80%.
Una de les excepcions és la Copa de l'Amèrica, que va deixar molt dividida l'opinió de la ciutadania en el baròmetre de principis de 2024, però que encara i així va sumar més suports que crítiques. Durant la resta del mandat de Collboni com a alcalde, el tema que més s'ha repetit en les preguntes plantejades és la idea d'endurir les sancions per "incivisme", que finalment s'ha convertit en un dels segells del mandat del PSC. Igualment, també s'ha posat l'accent en consular la ciutadania sobre la unió del tramvia per la Diagonal, un projecte que encara espera data per a l'últim tram d'obres, entre Verdaguer i Francesc Macià.
En l'etapa d'Ada Colau com a alcaldessa, i on també hi havia en diversos moments els socialistes com a socis, es van plantejar altres preguntes que també tenien molta relació amb polítiques que es volien desenvolupar, com la gestió municipal de l'aigua o la creació d'una funerària pública. En aquests dos casos, les intencions de BComú no es van acabar materialitzant, malgrat l'ampli suport social en les preguntes del baròmetre. Tanmateix, abans que es regulessin els lloguers dels habitatges, també es va plantejar el 2018 una pregunta directa sobre com abordar prioritàriament la crisi de l'habitatge i el topall als arrendaments va ser la recepta que va tenir més èxit (42,5%), fins i tot per davant de construir més habitatge social (28,4%). Aquesta proposta, amb el pas dels anys, sí que s'ha materialitzat.
