Per 25,7 milions d’euros, un centre comercial a primera línia de mar de Barcelona. A la una, a les dues, a les tres. Res. Per 21,9 milions! Silenci. Per 18,5 milions d’euros, el Centre de la Vila, entre la Barceloneta i el Poblenou. Va acollir atletes olímpics, va tenir un cinema de 18 sales, fins i tot li van construir un pas a mida per connectar-lo directament amb la platja. Mateix resultat.
A grans trets, així va anar la subhasta del passat 10 de juny en què l’Estat oferia la propietat d’un centre comercial que a hores d’ara serveix per il·lustrar la decadència i la manca de rumb. És un equipament relativament jove i amb una ubicació envejable, però sense cap esma clara. Ha quedat encaixonat en el temps i ningú sap respondre què se’n farà. De moment, l’empresa pública estatal Mercasa, la propietària de l’espai, se’l vol treure de sobre. I xoca amb un inconvenient. Ningú no està disposat a pagar el que demana, ni des del sector privat ni des del públic. A hores d’ara, i després d’anys de debat, ni l’Ajuntament de Barcelona ni la Generalitat han fet cap pas decidit per adquirir-lo.
Lloguers comercials que no es renoven
Segons la documentació del procés de subhasta, l’immoble té més de la meitat dels locals comercials deserts. Hi ha activitat només a 35 dels 83 espais habilitats. Són les xifres d’una estratègia que, per als que encara hi treballen dia a dia, té pocs secrets. “A nosaltres ens queden dos anys. Al kebab de l’altra banda li queda un any. I ja està. No volen renovar els lloguers perquè s’ho volen vendre. I tu pensa que no és el mateix vendre un pis buit que un pis amb inquilins. És el que hi ha”, resol el Carlos, que regenta el bar-cafeteria que dona a l’avinguda Icària.
La tranquil·litat de l’hostaler per explicar la situació, així com la de l’home que comanda l’administració de loteria, o la de la dependenta de la botiga Opticalia, o la de la dona que porta el basar Amazing Grace, contrasta amb les suspicàcies de la gerència del centre comercial. Això fa que, mentre Nació conversa amb els treballadors, veïns i passejants de l’equipament, la direcció de l'espai activi el personal de seguretat i intenti interrompre les consultes. “Se’ns ha dit que hi ha algú fent preguntes sobre el centre”. “No pot fer-ho, ho diu gerència”. “Aquí no hi ha això de la llibertat d’expressió”. Són frases que diu una vigilant. “Ha de demanar un permís a la gerència. I si no l’hi donen, ha d’abandonar el centre comercial”, pronuncia un altre guarda de seguretat, uns minuts més tard.
L’anècdota no sorprèn Jordi Giró, president de l’Associació de Veïns de la Vila Olímpica, perquè en el passat ha viscut situacions similars mentre oferia entrevistes. I perquè les desavinences amb la direcció d’un centre comercial particular, encastat enmig d’un barri amb poc teixit comercial, no són noves. “La gerència és a Madrid”, resol l’home.
Del passat olímpic al descuit continuat
Abans de repassar les disfuncions del Centre de la Vila, recorda que això es va construir per als Jocs Olímpics del 1992 i que els atletes tenien uns menjadors a ple rendiment, durant la cita esportiva. També hi havia un El Corte Inglés i alguns espais d’oci. Quan va acabar la competició, allò va quedar tancat. Era un projecte fet a mida per a aquells mesos. Ara bé, quatre anys més tard, reobriria, ara ja sí amb l’ambició de convertir-se en un centre comercial estable. Una d’aquelles grans atraccions populars que incloïa l’equipament des de l’inici era el cinema Icària, un projecte que es va mantenir viu fins a l’estiu del 2023, quan va tancar definitivament. Tres dècades més tard d’aquella obertura, ara el comerç amb més èxit de l’espai és el supermercat Consum ubicat a la planta baixa.
Sobre què ha passat, Giró té una diagnosi clara: "L’han deixat morir", resumeix. Després afegeix: “M'he llegit 24 anys de memòries de Mercasa. I en tots aquests anys, promoció econòmica, que és una cosa que haurien de fer tots els dies, tots els mesos, tots els anys, només la fan l'any 2016. És una vergonya. I inversió? No fan inversió. Fan reparació d'algunes coses, d'aire condicionat, de les llums, però no fan inversió. Aquí al costat tenim a tres o quatre quilòmetres Diagonal Mar, i les Glòries la tenim a dos quilòmetres i mig. Són dos centres comercials més nous, i ja porten dues reformes! Unes integrals i altres no, però reformes contínues. I nosaltres tot el contrari”.
La documentació de la subhasta -que va acabar quedant deserta, tal com va avançar el diari Ara- confirma que hi ha el centre acumula “especial deteriorament a diverses finques”. De fet, recentment, un grup de veïns ha presentat una demanda contra Mercasa per la vinculació entre unes filtracions d’aigua als aparcaments i els habitatges situats per sobre del centre comercial, tot acusant l’empresa pública de negligència en el manteniment. Un problema més.
- Un negoci adverteix del seu tancament, enmig del centre comercial / Hugo Fernández
Els moviments tímids de l'Ajuntament
Des de l’Ajuntament, fa anys que ERC proposa intervenir sobre aquest espai i demanar-li a l’Estat que li traspassi la gestió al consistori. Fins i tot l’any 2022 el govern municipal del moment, de BComú i PSC, van pactar amb els republicans reservar 5 milions d’euros per adquirir-lo. Ara bé, mai no s’ha fet ús d’aquells diners perquè tampoc no s’ha arribat a cap pacte de venda amb Madrid. Mentrestant, els locals de dins continuaven tancant.
L’any passat, l’executiu de Jaume Collboni va rebutjar intercedir-hi. Però ara ha tornat a posar-se-li sobre la taula, després del fracàs de la subhasta, que podria servir per rebaixar les pretensions econòmiques de Mercasa. Però la pedra a la sabata continuen sent els costos i maldecaps associats a un projecte semi-abandonat durant anys. “És un centre amb una configuració arquitectònica que requerirà moltes reformes. Cal afegir també que la situació del pàrquing presenta extraordinàries dificultats i, a més, hi ha una situació de plet molt important i difícil de buscar-li una solució. Podríem estar parlant d’entre 25 i 30 milions d’euros. Això costaria intentar fer alguna cosa allà dins, sigui comercial o sigui d’equipaments o sigui un mix de les dues”, va expressar el tinent d’alcaldia Jordi Valls a la comissió d’Economia i Hisenda d’aquesta setmana, davant una nova petició, ara dels comuns, perquè l'adquireixi.
L’opció que s’ha anat plantejant amb més força és la de fer-hi un mercat municipal, i de fet, aquesta va ser la idea que es va plasmar en l’acord pressupostari del 2022. Però les reticències del govern municipal i les veïnals coincideixen: un mercat canònic no tindria sentit, en aquest punt. Ara bé, Jordi Giró planteja que es podria fer “un mercat adaptat, amb algunes parades, i altres usos comercials o d’equipaments a altres zones”. De fet, una empresa va arribar a somiar convertir el centre comercial en una gran zona esportiva amb piscina inclosa. El rang de possibilitats és ampli. Això, per als veïns mobilitzats, demostra que encara es pot repensar l’equipament i demanen intervenció pública.
“Quan parlo amb en Mercasa o a l'Ajuntament sempre els dic una cosa: vosaltres vau dissenyar el barri des d'un plànol amb uns arquitectes. Vau pensar com havia de ser el comerç del barri. Vau decidir-ho. Per tant, hi teniu responsabilitat. No podeu deixar això abandonat. Heu de fer alguna cosa”, resol el president de l’entitat veïnal.
De moment, les respostes no arriben. La jugada és especialment enrevessada i la quotidianitat del centre comercial no engresca. Tanmateix, tothom sap que els aniversaris, quan impliquen números rodons, comporten regals més afinats. I ara que fa 30 anys, l’edifici del Centre de la Vila demana, simplement, un futur.
