La realitat comercial de Barcelona és un pols constant. L'any passat es va aprovar un nou pla d'usos a Ciutat Vella que limitava la irrupció de molts negocis similars, com les botigues de fundes de mòbil, de cànnabis o de manicura d'ungles. Recentment, un estudi informava que la composició dels comerços a la franja del Besòs col·labora amb què la població d'allà s'alimenti pitjor. Fa tres anys, la ciutat va prohibir un nou model de negoci que volia obrir-se pas a la capital catalana: les macro-cuines fantasma o dark kitchen. Els debats són diversos, el mapa canvia habitualment i la ciutat va adaptant-s'hi o resistint-s'hi.

Ara bé, per retratar el moment comercial de la capital catalana, hi ha una eina de l'Ajuntament que permet tenir una radiografia àmplia i fidel de la ciutat. Es tracta del "Visor comercial", un gestor de dades obert a la ciutadania que dona accés a tot el cens de botigues i restaurants a peu de carrer. Ara, Nació analitza algunes de les principals aportacions d'aquest retrat comercial.

D'entrada, el consistori fa temps que defensa que l'oferta comercial de la ciutat està molt per sobre d'altres capitals europees, especialment a les zones centrals del mapa barceloní. Mentre que la capital catalana té 3,5 establiments per cada 100 habitants, a París la taxa es queda en els 2,8 punts, per exemple. Tanmateix, això deixa moltes diferències per sectors o per tipus de negoci.

La presència relativa del comerç quotidià, desigual al territori

Un dels exemples més clars d'aquestes diferències la mostra el mapa dels anomenats comerços quotidians. D'alguna manera, deixa veure on té més pes una realitat comercial ajustada a les necessitats del dia a dia dels veïns, en comparació amb tot el comerç de la zona. Segons aquest criteri, els barris que més destaquen en comerç quotidià de proximitat són a les zones més obreres de la ciutat. La realitat del barri fan que tinguin menys comerç d'altres tipus, com passa al centre de la ciutat, i que el que hi ha estigui més enfocat al veïnat. A Roquetes una de cada tres botigues és un negocia quotidià. De prop, la segueixen la Trinitat Nova, Canyelles, Ciutat Meridiana, el Turó de la Peira, la Teixonera o el Besòs i el Maresme.

La realitat oposada, al marge de les zones amb molt poca trama comercial, com certs barris de muntanya, es troba sobretot a zones amb més pressió turística i menys arrelament social. Això deixa el barri Gòtic o els barris del Poblenou com alguns dels punts del mapa amb una ràtio més baixa de botigues del dia a dia, segons un criteri que inclou des de l'establiment de queviures fins a fruiteries, pastisseries, drogueries o oficines amb caixer automàtic, una realitat cada vegada més cobdiciada per la gent gran. 

Els bars, una concentració clara

En la mateixa línia, és especialment eloqüent la concentració que apareix a la ciutat quan es mira cap a l'hostaleria. Traient els hotels i les discoteques de l'equació, i centrant la cerca únicament en els bars, restaurants i locals de menjar, el volum de locals d'aquest tipus es dispara al centre de la capital catalana. La Dreta de l'Eixample i la Nova Esquerra de l'Eixample sumen 1.372 locals del món de l'hostaleria. És a dir, que només aquests dos barris acumulen més bars i restaurants que la suma total dels establiments que hi ha a 36 altres barris. 

La dada, a més, es manté estable tant en conceptes absoluts (volum de locals) com en relatius (taxa per habitants), ja que els dos barris centrals de l'Eixample són també els que tenen una relació d'establiments més alta si es compara amb la seva població. Tots dos superen la ràtio de 15 bars o restaurants per cada 1.000 habitants. Només se'ls hi apropa el barri Gòtic, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera i la Barceloneta, l'epicentre turístic de la capital catalana. 

Com és normal, els territoris amb menys bars per habitant són els que tenen poca densitat i es troben allunyats del centre. Tanmateix, alguns dels barris més poblats de Barcelona, com Sant Andreu o Horta, tenen fins a sis vegades menys locals de restauració per habitant que el centre de la ciutat.

La Vila de Gràcia, el barri amb més gimnasos

Entre les curiositats d'aquesta radiografia emergeixen certes activitats que es concentren, no necessàriament vinculades a realitats distorsionadores com el turisme, en alguns punts de la ciutat, també de manera rellevant. És el cas dels gimnasos, en totes les seves formes i derivades. Així, el mapa comercial de Barcelona permet veure que la Vila de Gràcia és el barri amb més locals dedicats al fitness: n'hi ha 39, segons les dades disponibles a finals de 2024. A la classificació la segueixen Sant Gervasi-Galvany (33 locals), la Nova Esquerra de l'Eixample (27) i el Poblenou (25). Per contra, la barris perifèrics l'existència de gimnasos en planta baixa és molt menor.

Les gelateries, amb epicentre al Gòtic

Un fenomen especialment comentat també és l'auge de les gelateries, especialment a zones turístiques on s'acaben formant cues considerables per aconseguir un gelat de gustos cada vegada més diversos. En aquest àmbit, no hi ha gaires sorpreses i el territori on més locals hi ha amb l'etiqueta de "xocolateria o gelateria" és el barri Gòtic, on hi ha 18 locals d'aquesta mena. Un menys en té la Dreta de l'Eixample (17), i un menys Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (16). En canvi, la Vila de Gràcia, contràriament al que sovint es fa córrer, no es troba entre els barris amb més concentració de gelateries, almenys segons el cens municipal.

Nou Barris, territori de perruqueries

On sí que torna a emergir com a barri amb més presència de locals especialitzats la vila gracienca és amb les perruqueries: fins a 141 establiments d'aquest tipus s'hi poden comptabilitzar. En nombres absoluts, és el barri amb més locals de barberia o perruqueria. Ara bé, si s'aplica una relació de locals per habitants, la sorpresa l'ofereix Vilapicina i la Torre Llobeta, on hi ha la proporció de negocis de perruqueria més alta de la ciutat. Aquest barri té una taxa de 3 locals per cada 1.000 habitants. I dues zones més de Nou Barris es posicionen entre els vuit barris amb més incidència a la ciutat: Verdun, en segona posició, i la Prosperitat, vuitè, són també dels sectors de la ciutat amb una proporció més alta de perruquers. Entremig, també hi ha algunes zones de l'Eixample i Gràcia.