Crear "Mercabesòs". Aquesta és la proposta dels autors d'un estudi que parteix de les complicacions dels habitants de la franja del Besòs per alimentar-se de manera adequada. Tenen menys possibilitats reals de menjar sa que altres territoris, i fer-ho sovint queda lluny del que es podrien permetre. Entre els motius que expliquen aquesta realitat hi ha la pobresa, els diners que s'endú l'habitatge, les jornades llargues de la classe treballadora o la concentració de gran part de l'oferta alimentària en uns pocs operadors com Mercadona, Carrefour, Lidl, Eroski i Dia.
L'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) assegura que hi ha una alternativa a aquesta tendència. Això passaria per crear una infraestructura pública per distribuir aliments de proximitat, tot reduint els preus que es podrien trobar a les botigues sense carregar aquesta diferència als productors locals, que abunden a l'entorn metropolità i que simplement no estan ben connectats amb l'actual sistema comercial de la zona nord metropolitana. Fins i tot plantegen quatre propostes de localització on es podria ubicar el centre públic, al llarg de la franja de municipis que engloben el tram final del riu Besòs.
La idea és que aquest nou centre públic canviï la manera de funcionar tot el sector, en aquell territori. "Mercabesòs no es limita a una infraestructura logística orientada a reduir costos i dinamitzar l’activitat econòmica, sinó que és una política pública integral de reordenació del sistema alimentari de proximitat al nord metropolità. No es tracta només de moure productes, sinó de reorganitzar les relacions entre producció, distribució, comerç i consum", conclouen els responsables de l'informe Mercabesòs: Infraestructura pública per reduir desigualtats alimentàries a l’eix Besòs.
Molt menjar brossa, i poc menjar saludable assequible
La iniciativa surt de la constatació de les mancances d'oferta alimentària saludable i accessible, barrejades amb la realitat socioeconòmica de l'eix Besòs. Així, es planteja poder tenir una àrea d'influència que incideixi directament als districtes de Nou Barris i Sant Andreu, així com del barri de la Verneda i la Pau, a Barcelona, als barris de Sant Roc i Llefià de Badalona i als municipis de Montcada i Reixac, Sant Andrià del Besòs i Santa Coloma de Gramenet.
La proposta emergeix a partir d'un informe previ que explicava quines zones metropolitanes tenien uns entorns alimentaris més desafiants. Aquesta actualització del mapa metropolità, presentada el 2025, ja advertia que hi havia alguns indicadors preocupants. "El 89 % de la població de l’àrea metropolitana de Barcelona viu en pantans alimentaris: entorns amb una alta oferta d’aliments ultraprocessats i establiments de menjar ràpid a menys de cinc minuts a peu", establia l'informe. Tanmateix, aquest percentatge arribava al 100% dels casos en barris com Ciutat Meridiana (Barcelona), la Mina (Sant Adrià del Besòs) o la Ribera (Montcada i Reixac), totes tres zones de l'eix Besòs.
També es defineix com a "desert alimentari" aquelles zones on hi ha baixa disponibilitat d'aliments frescos, perquè directament no s'hi troben comerços que els ofereixin. Això, que és residual a escala metropolitana, es dona amb especial força als barris barcelonins de Vallbona, Torre Baró i el Baró de Viver, "on una part molt significativa de la població viu en àrees amb baixa oferta d’aliments frescos i saludables en un radi de 400 metres".
I, per rematar-ho, encara hi ha una altra realitat que expressa la frustració de no poder tenir aliments saludables malgrat tenir-los a prop. Se l'anomena "miratge alimentari". Hi ha oferta al teu barri, però té uns preus mitjans allunyats del que et pots permetre habitualment. A la zona del Besòs, això s'expressa amb especial claredat al barri de Fondo, a Santa Coloma de Gramenet, on el 94,61% de la població viu aquesta situació, i a Ciutat Meridiana, on això afecta el 85% dels residents, segons les dades de l'Institut Metròpoli.
Referents internacionals: de Nantes a Bolonya
Un centre com el que plantegen ara els investigadors d'IDRA, ubicat al Besòs, podria facilitar la correció d'aquests "desequilibris estructurals", defensen. Hi ha referents internacionals. S'esmenten altres infraestructures intermèdies públiques desenvolupades a Nantes i a Bolonya. Aquests exemples permeten "connectar producció local i demanda urbana en contextos de forta concentració logística i comercial, sense duplicar funcions ni entrar en competència amb els grans nodes existents", resolen els responsables de l'informe. Ara, només falta veure si la idea qualla entre el garbuix polític del Besòs.
