El 24,8% de la població de Catalunya es trobava en risc de pobresa o exclusió social el 2025, la qual cosa representa un augment de 0,8 punts percentuals en comparació amb el 2024, quan la taxa se situava en el 24%, segons dades publicades dijous per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).
Aquesta taxa, coneguda com a AROPE i alineada amb els objectius de la Unió Europea per al 2030, inclou les persones que es troben en almenys una de les tres situacions que la componen: risc de pobresa, privació material i social severa o baixa intensitat laboral a la llar.
Concretament, el risc de pobresa va assolir el 18,9% de la població, 1,5 punts més que el 2024, mentre que un 8,9% va declarar trobar-se en una situació de privació material i social severa, 0,3 punts més, i, d'altra banda, la baixa intensitat laboral va afectar el 5,9% de la població, 0,2 punts menys que l'any anterior.
Els infants i adolescents, els més castigats
Per grups d'edat, els menors de 16 anys van tenir la taxa AROPE més alta, del 36,1%, un augment d'1,3 punts; entre la població de 16 a 64 anys, la taxa se situava en el 24,5%, 0,9 punts percentuals més, mentre que entre les persones de 65 anys o més va arribar al 17,3%, 0,3 punts percentuals més que el 2024.
Per tipus de llar, el risc de pobresa o exclusió social va disminuir lleugerament en les llars sense fills a càrrec, fins al 18,7%, mentre que va augmentar significativament en les llars amb fills, que van registrar una taxa del 30,8%, 2,3 punts percentuals més que l'any anterior.
Pel que fa a la nacionalitat, i considerant només la població de 16 anys i més, la taxa AROPE va ser del 48,6% entre els estrangers, la qual cosa representa un augment de 5,9 punts en un any. En canvi, entre els espanyols, la taxa va baixar fins al 17,2%, 0,4 punts menys.
Situació laboral
La situació laboral també mostra diferències significatives: les persones aturades tenien una taxa AROPE del 55,2%, en comparació amb el 16,4% de les persones ocupades, amb augments interanuals de 5,7 punts i dos dècims, respectivament.
Pel que fa a les condicions de vida, el 35,5% de la població va dir que no es podria permetre despeses imprevistes de 900 €, mentre que el 47,3% va dir que tenia certa dificultat per arribar a final de mes, tot i que aquesta xifra va baixar 0,3 punts respecte al 2024, i el 9,2% va dir que li costava molt arribar-hi.
La renda neta mitjana de les llars catalanes va ser de 43.889 € el 2024, un 4,6% més que l'any anterior, mentre que la renda mitjana per persona va assolir els 17.262 €, un augment del 4,3%, segons l'Enquesta de Condicions de Vida.
Transferències socials
Les transferències socials van augmentar la renda inicial de les llars un 31,9%, i 6 de cada 10 llars van rebre algun tipus de prestació, tot i que la desigualtat va continuar augmentant lleugerament, amb un índex S80/S20 de 4,7 i un índex de Gini del 29,1%.
Finalment, el llindar de risc de pobresa per a les llars d'una sola persona es va situar en 13.862 € a l'any el 2025, un augment del 4,1%, i abans de les transferències socials, la taxa de pobresa va arribar al 40,4%, un percentatge que va baixar fins al 18,9 % després de tenir en compte totes les prestacions.
La Taula del Tercer Sector demana pressupostos "molt socials"
La Taula del Tercer Sector ha alertat que les dades de la població en risc de pobresa s'apropen a les xifres de la pandèmia del coronavirus. El president de l'entitat, Xavier Trabado, ha constatat que les dades "no són bones" perquè, tot i que les famílies disposen de més recursos, l'increment del cost de la vida fa que sigui "molt difícil" arribar a final de mes. Trabado ha avisat que la situació és més greu per a infants i població migrant. És per això que ha demanat al Govern uns pressupostos "molt socials".
