A principis d'aquesta setmana, una acció conjunta del sector de les cooperatives d'habitatge -però també de moviments socials i dels col·lectius sindicals de les joventuts d'UGT i CCOO- assenyalava el govern municipal de Barcelona per concedir projectes d'habitatge de protecció oficial (HPO) a grans operadors privats del sector immobiliari. Parlaven d'un paquet ja adjudicat de 406 habitatges. I de la iniciació dels tràmits de dos nous concursos oberts a empreses privades per fer 625 pisos dotacionals més a la capital catalana. "Les últimes concessions de sòl públic del consistori estan afavorint els interessos de la patronal immobiliària", deien. Se sentien fora de la possibilitat de guanyar aquests concursos, que poden acabar en mans d'empreses amb ànim de lucre.
Aquesta crítica ha remogut l'Ajuntament, també a partir d'una proposició de Barcelona en Comú al plenari d'aquest divendres. El govern Collboni defensa que els operadors privats amb ànim de lucre han de formar part de la construcció i de la gestió de l'habitatge assequible, que té les seves condicions fixades per llei i que limita el preu màxim dels immobles per sota del preu de mercat. Per contra, les entitats socials -i els comuns- insisteixen a reivindicar que si es prioritzessin les candidatures de les cooperatives o les fundacions especialitzades en habitatge social, s'evitaria que els nous pisos quedessin en mans d'agents que busquen maximitzar els beneficis privats.
La diferència: el lucre
Els dos exsocis de govern -PSC i BComú- han exhibit el seu xoc de model en el consell plenari. "Està convocant concursos de solars municipals per valor de 1.000 habitatges adreçats a privats amb anim de lucre. Són promotors privats que tenen com a prioritat guanyar diners per a les seves empreses, promotors amb ànim de lucre que un cop amortitzin la seva inversió faran uns beneficis estratosfèrics que mai reinvertiran a fer més habitatge per a les veïnes", ha etzibat la regidora dels comuns Lucía Martín, que ha insistit que aquestes construccions privades també compten amb altres subvencions i finançament públic.
"Quan es treballa amb promotors que no prioritzen el seu lucre o que treballen amb un lucre limitat, els beneficis que obtenen un cop s’ha amortitzat el cost de la construcció de l’edifici, es reinverteixen en el propi model per fer nous habitatges públics i assequibles", ha contraposat, qui va ser regidora d'Habitatge durant el mandat anterior, amb Ada Colau. En aquesta línia, ha reivindicat el paper de les entitats incloses dins del "conveni ESAL", un pacte municipal que inclou només entitats sense ànim de lucre del sector de l'habitatge, i amb les quals hi ha el compromís d'aconseguir 1.000 habitatges nous del 2020 al 2030.
La postura del govern Collboni: cal implicar el sector amb lucre
En la resposta del tinent d'alcaldia responsable d'Habitatge actualment, Jordi Valls, s'ha apuntat que BComú tindria una versió més reduccionista de qui ha de participar en l'aportació dels nous pisos protegits a la ciutat: "Quan parlen de la construcció, parlen que ho ha de fer l’IMHAB [l'Institut Municipal d'Habitatge i Rehabilitació de Barcelona] i ho han de fer les cooperatives i el conveni ESAL. Nosaltres defensem que requerim una oferta molt més superior, degut a la demanda creixent", ha reblat Valls.
"Reconèixer el paper de les entitats sense ànim de lucre no treu que aquest govern vol implicar tots els actors en la promoció de l’habitatge: tots els actors del conveni ESAL, el Govern de la Generalitat, l’operador metropolità, els sindicats, però també el sector privat", ha afegit el tinent d'alcaldia, que també ha recordat que l'operador metropolità -amb una societat mixta amb presència privada- permet un 8% de rendibilitat per a les seves operacions. La resposta de Martín ha estat, de nou, rebatre el fons dels beneficis: "El problema no és la rendibilitat. Està bé que n'hi hagi. El problema és què es fa amb aquests beneficis, i vostès estan donant solars públics a qui amb aquesta rendibilitat està fent lloguers de temporada a la ciutat", ha apuntat la regidora dels comuns, en relació al grup Corp, l'empresa vinculada a la guanyadora del concurs dels 406 habitatges mencionats al principi d'aquesta informació.
Per al govern municipal, però, també hi ha una altra realitat de fons: asseguren que les cooperatives amb cessió d'ús -tenir un solar públic durant 75 anys- sovint requereixen que els futurs habitants d'aquell terreny tinguin una capacitat econòmica inicial, a més dels coneixements i les eines per bastir un projecte sòlid. Aquesta realitat no és la de la majoria d'aspirants a accedir a un lloguer protegit actualment, reflexionen des de l'executiu. En aquest sentit, subratllen que el sistema dels edificis gestionats per operadors privats per a HPO els permet anar col·locant en aquells nous edificis els ciutadans que consten a les llistes d'espera per a protecció oficial amb criteris més universals gestionats per l'administració, no depenents del coneixement o la implicació en un projecte cooperatiu. Així, per a l'actual equip de govern, les dues tipologies són igual positives i han de conviure.
L'intent de BComú de prioritzar les entitats del conveni ESAL per a les grans promocions de construcció d'habitatges protegits no ha prosperat. Només ERC s'ha abstingut, mentre que la resta del consistori (PSC, Junts, PP i Vox) s'hi han oposat. El tinent d'alcaldia Jordi Valls, però, ha detallat que espera tancar un nou conveni amb les entitats sense ànim de lucre perquè construeixin 1.000 pisos més del 2027 al 2037.
