La crisi de l'habitatge ha provocat una nova atenció ciutadana sobre una problemàtica que, com totes, compta amb el seu propi diccionari. No és estrany, però, que en aquest temps s'hagi sentit utilitzar de manera barrejada termes com habitatge assequible, o social, o públic, o protegit, sense tenir en compte les diferències d'aquestes fórmules. Tanmateix, una de les claus de la realitat actual a Catalunya és que un de cada deu pisos considerats d'habitatge social -els que tenen un cost per sota del preu mercat i compta amb mecanismes de seguiment de les famílies que l'habiten- està en mans de fundacions privades del tercer sector, organitzades sota el paraïgues de Cohabitac, i no els gestiona directament l'administració pública.
Ara bé, encara en són pocs, coincideixen a assenyalar administracions i entitats socials. I per augmentar aquest front, sense sobrecarregar de peticions de més pressupost a les institucions públiques, hi ha una recepta inequívoca que s'ha anat repetint a la tercera jornada de debat organitzada per la Coordinadora de fundacions d'habitatge social (Cohabitac). Tant els representants dels governs convocats com les entitats especialitzades han recalcat la necessitat de captar diners privats, així com de donar impuls a la construcció i gestió d'habitatge per part de promotors que acceptin un "lucre limitat".
Un punt de partida deficient
A la trobada, celebrada al CCCB i amb presència de les dues principals entitats municipalistes del país, s'ha partit d'un punt de vista crític. L'experta Carme Trilla, presidenta de Cohabitac, ha lamentat que els darrers 15 anys pràcticament no s'hagin desplegat nous habitatges de protecció social (HPO) arreu del país i que, en aquest temps, tampoc s'hagi trobat la fórmula per convèncer prou els constructors i promotors immobiliaris. "El tema pel que pateix aquest país és que l'activitat habitual que han tingut els promotors ha estat voluntària. I la iniciativa de col·laborar amb l'habitatge s'ha fet quan els hi ha convingut. I quan no els hi ha convingut, no", ha etzibat Trilla. Així, ha apostat per superar aquesta incertesa amb més eines que captin l'interès de totes les parts per mantenir una producció i captació sostinguda d'habitatge social. També el secretari d'Estat d'habitatge, David Lucas, ha puntualitzat que històricament el govern espanyol no ha estat capaç de "generar una aposta sòlida a l'àmbit de la promoció social d'habitatges". I ha assegurat que darrerament hi ha hagut moviments per revertir-ho.
Una de les claus és el pla d'habitatge estatal 2026-2030, que ja reconeix els agents proveïdors d'habitatge social de manera singular, que fins ara no havien estat mencionats explícitament enlloc, i una altra part rellevant és una proposició de llei que han impulsat les fundacions d'habitatge social i que el govern de Pedro Sánchez (PSOE-Sumar) ja té sobre la taula. El contingut del text encara no s'ha fet públic, però Artur Fornés, advocat i redactor de la proposta, n'ha explicat diversos detalls durant la jornada.
Límits al lucre i al·licients fiscals
Un dels elements amb més interès d'aquesta nova norma estatal -que s'haurà de valorar a nivell parlamentari en el futur- és que planteja reconèixer tots aquells agents que vulguin participar del sector de l'habitatge assequible amb una distinció, que es renovaria cada cinc anys i que aniria lligada a unes obligacions que limiti els beneficis privats i la retirada del capital. Així, qualsevol actor que vulgui ser reconegut com a proveidor d'habitatge social haurà de tenir el 80% de la seva facturació en aquest mercat, el dels pisos assequibles, mentre que es permet un màxim d'un 20% afegit en el sector del lliure mercat per si cal equilibrar balanços, s'ha explicat. A banda, es posaria una altra condició destacada: "Hi ha una obligació de destinar el 70% dels beneficis a la reinversió". Dit d'una altra manera, el repartiment de beneficis entre els empresaris podria ser, com a molt, d'un 30%, ha insistit Fornés.
Hi ha ficat la banya, en aquest aspecte, Manel Rodríguez, conseller delegat d'ALAS Vivienda Asequible -present a Catalunya i Madrid-. "El que busquem és que es reguli aquell model de provisió i que es generin els mecanismes perquè fons privats vinguin i inverteixin, perquè ho necessitem, però ens hem d’assegurar que part d’aquestes plusvàlues que es generen amb aquest model, que rebrà molta ajuda pública, es quedi de manera estructural. Al vector privat se li demanarà que es comprometi a un repartiment minoritari dels beneficis que es generen i a una reinversió permament de les plusvàlues, perquè aquella reinversió serà la solució de l’endemà, de manera que no haguem de trobar-nos en aquesta situació de manera permanent. Els països que han aconseguit tenir unes millors condicions davant el problema de l’habitatge és perquè de les inversions que van fer fa 50 i 60 anys avui estan recuperant les plusvàlues i les estan tornant a invertir", ha verbalitzat el representant de la societat especialitzada en habitatge assequible.
També s'ha detallat que hi hauria al·licients rellevants, esclar. Les entitats que fossin reconegudes per l'estat amb el tarannà de proveïdores d'habitatge social tributarien pel 0% de l'Impost de Societats, també amb el repartiment de beneficis, i igualment sol·liciten tenir un IVA del 4%. "La llei el que persegueix també és l'aflorament de capitals privats a aquest tipus d’activitat", ha insistit l'advocat redactor de la nova normativa, Artur Fornés.
David Lucas ha reconegut que hi ha atenció per part del govern espanyol, però també desafiaments polítics i tècnics que encara estan lluny de resoldre's. En l'arena parlamentària, ha volgut enviar un dard a Junts. "Hi ha algun grup que darrerament està fent les coses especialment complexes", ha reblat el secretari d'Estat d'habitatge. Així, els canvis en el món de l'habitatge social esperen, sense un calendari clar, però amb una sintonia política cada vegada més evident.
