La tarda del dilluns de la setmana passada almenys dues furgonetes de la Unitat de Reforç per a Emergències i Proximitat (UREP), també coneguda com la unitat dels antiavalots de la Guàrdia Urbana de Barcelona, van aparcar davant del número 15 del carrer Veneçuela, al barri de Provençals de Poblenou. Llavors ja hi havia altres patrulles de la policia barcelonina. Entre tots els agents desplegats es va fer un cordó policial a la porta de l'edifici i es va bloquejar l'accés a la finca. Tot plegat formava part del dispositiu per practicar un desnonament exprés.
Aquesta és eina de l'administració per expulsar algú que ha ocupat un habitatge fa poc temps, abans que es converteixi en la seva llar de manera permanent i s'hagin d'iniciar uns tràmits més garantistes. Sovint, aquest instrument genera debat al voltant de quin és aquest temps que es considera límit abans de poder desnonar algú directament. Ara, l'Ajuntament de Barcelona aclareix que amb els pisos públics el seu protocol permet un marge de fins a tres dies (72 hores) des del moment de l'ocupació per executar una expulsió ràpida.
El temps d'actuació límit de l'administració barcelonina per fer desnonaments exprés ha quedat clar a partir del cas de Maria Rosa Moliner, la dona que va ocupar un pis municipal el divendres 15 de maig. Tres dies més tard, el dilluns, es desplegaria el dispositiu policial a l'edifici. Segons han explicat veïns de la finca al Sindicat d'Habitatge de la Verneda i el Besòs, aquell habitatge públic feia "set o vuit mesos" que era buit. Abans havia estat ocupat també. I abans d'aquella ocupació "havia estat un any i mig buit", afegeixen.
Sobre la situació de l'immoble, fonts municipals remarquen que aquell pis era buit "perquè s'estava adequant per a una nova adjudicació". També subratllen que el desplegament policial del dilluns de la setmana passada és "un procediment habitual en els casos d'ocupacions d'habitatges públics en què es pot recuperar l'immoble abans no transcorrin 72 hores des de l'ocupació". A més, concreten que és aquest el sistema que s'ha utilitzat "almenys des de fa una dècada" i, per tant, que ja era vigent "els mandats anteriors". En aquest cas, l'operatiu de la Guàrdia Urbana va arribar al voltant de les tres de la tarda del dilluns, mentre que l'ocupació s'hauria produït el divendres a les deu de la nit. Amb aquests comptes, la decisió estaria dins del marge que es dona el consistori per actuar.
Un procediment al límit (i amb denúncia)
En qualsevol cas, els representants de l'Ajuntament argumenten que el que es va practicar no va ser "un desallotjament forçós" perquè la dona -que té reconegut un 72% de discapacitat- va acabar marxant "de forma voluntària". Des del districte de Sant Martí s'havia preparat un document que ordenava el desallotjament forçós, però no es va haver d'aplicar perquè l'ocupant va deixar el pis abans que fos necessari, insisteixen. Aquesta notificació redactada pels serveis jurídics del districte de Sant Martí, que sí que es va entregar a la dona, deia explícitament que si no deixava el pis de manera immediata la Guàrdia Urbana duria a termes "els actes necessaris" per recuperar la possessió immobiliària.
Així, des del Sindicat d'Habitatge de la Verneda i el Besòs consideren que, més enllà dels termes formals que l'administració posi sobre la taula, allò va ser molt similar als desnonaments que veuen habitualment. "És incomprensible que es pugui dir que algú marxa de forma voluntària quan vam tenir un operatiu policial que impedia que cap persona anés a fer companyia la Maria Rosa, que bloquejava tot l'accés a l'edifici, mentre a dins la policia li repetia una vegada i una altra que havia de marxar fins que li van trencar la porta amb presència d'antiavalots. A més, la van denunciar penalment", protesta la portaveu del sindicat, Marta López. Segons ha pogut constatar aquest diari a través de la còpia de la denúncia que se li va donar a Maria Rosa Moliner, en el moment de fer-la fora, la Guàrdia Urbana també li va atribuir un delicte lleu d'usurpació d'immoble.
A banda, el col·lectiu pel dret a l'habitatge que va protestar durant l'execució de l'expulsió, a peu de carrer, considera que aquest marge temporal és abusiu i que la dona hauria d'haver tingut dret a defensar-se en un procedimient administratiu o judicial. "Ens sembla totalment abusiu que s’executi policialment un desnonament que clarament no és flagrant. Considerem que utilitzar el procediment administratiu amb aquesta finalitat, sense donar ni tan sols marge per presentar al·legacions, és, en primer lloc, una tergiversació de la normativa i, en segon lloc, una extralimitació del dret d’autotutela de l'administració que vulnera el dret de defensa", remata López. Igualment, assenyala que que els representants de la UREP que van actuar durant el dispositiu no portessin cap número identificador visible a l'armilla policial.
Sigui com sigui, això deixa un nou aclariment sobre com actuen les administracions davant les ocupacions de pisos públics, que són els habitatges que han d'acabar destinats a persones en situació de vulnerabilitat i que actualment no arriben a cobrir la demanda social. Bona prova d'això és que sovint acaben ocupats per persones que no aconsegueixen accedir a un pis a preu de mercat i que tampoc tenen una alternativa adient oferida des dels serveis públics.
