Queda un any exacte perquè acabi el mandat i es facin noves eleccions a Barcelona. Això significa que les tibantors entre forces polítiques i les gesticulacions poblaran cada vegada més l'actualitat i, alhora, que els pactes seran cada vegada més inassumibles per a unes formacions que mutaran en competidors públics. Conscient d'això, l'alcalde Jaume Collboni s'ha afanyat a tancar diverses carpetes que tenia obertes i que prenien forma de missió contrarellotge. El més curiós d'aquesta liquidació de mesures pendents, però, no és el calendari, sinó el soci. El tram final del mandat ha comportat un acostament entre el PSC, que governa en solitari, i Junts, la força majoritària del consistori. Si l'estiu passat les relacions semblaven trencades, després de dos desenganys simbòlics -la manca d'acord amb la reforma del 30% d'habitatge protegit als nous edificis i amb les pistoles Taser per a la Guàrdia Urbana-, ara tot s'ha girat. El tracte s'ha endolcit.
Comunicativament, Junts ja prepara el terreny per a la cursa preelectoral. Bona prova d'això és una campanya presentada fa un mes i mig, que consistia a utilitzar la Intel·ligència Artificial (IA) per denunciar amb imatges retocades que l'alcalde "viu d'esquenes a Barcelona" i per culpabilitzar-lo de no atendre els problemes més rellevants dels habitants de la ciutat. Però políticament, la realitat ha estat una altra. A la pràctica, el grup municipal liderat per Jordi Martí Galbis -immers ara en les primàries de Junts- s'ha convertit en el principal aliat de Collboni per aprovar diverses mesures importants per al govern municipal. La nova sintonia va estrenar-se amb la reforma de l'ordenança de civisme que endureix les multes al carrer, i de la qual Junts en tenia la clau, i s'ha anat consolidant en la carpeta urbanística, entre el pla d'usos de Ciutat Vella i la proposta del nou museu Thyssen.
Collboni ha sabut des de principis de mandat que amb un govern de 10 regidors -dels 41 que hi ha al consistori- hauria de mirar a banda i banda de l'Ajuntament per tancar pactes. I des de llavors, el seu equip negociador ha anat seleccionant els moments i les aliances necessàries segons el punt del mandat que es travessava. Ara és el torn de Junts, com en altres moments ho ha estat d'ERC o de BComú. La posició de centralitat socialista al consistori permet aquests girs de cintura.
La primera gran entesa: endurir les multes al carrer
El primer indicador d'aquest nou tarannà va ser la negociació prioritària amb Junts dels canvis a l'ordenança de civisme, un dels grans objectius del mandat per al PSC. En aquell cas, els juntaires eren crucials, ja que el govern municipal era partidari d'un enduriment general de les sancions i això allunyava els comuns de l'equació, l'altra força amb pes destacat al consistori. Per arribar a la majoria es necessitaven. Finalment, el govern municipal va introduir diverses al·legacions de la formació liderada per Jordi Martí i el dia que va començar a aplicar-se la nova norma el partit reivindicava un paper central en la confecció de la mesura. "Entra en vigor la nova ordenança de civisme que Junts per Barcelona ha impulsat per recuperar la convivència als carrers de la ciutat", deien en un comunicat.
En aquella ocasió, amb l'enduriment de les multes per beure alcohol, fer venda ambulant o orinar al carrer, el govern també va comptar amb el suport d'ERC finalment, un moviment insospitat que difuminava el joc de bàndols. Tanmateix, en els mesos següents això es convertiria en una excepció.
Poques setmanes després de tenir lligada l'ordenança de civisme, Collboni xocava amb un nou desafiament polític: els plans de l'executiu per reobrir la sala Club Capitol, a la Rambla, incloïen requalificar el conegut com a edifici de la Telefónica, a tocar del portal de l'Àngel. Formava part d'una operació immobiliària amb una empresa de Daniel Maté, una de les 1.500 persones més riques del món segons la revista Forbes. Les condicions proposades pel govern municipal van fer arrufar el nas a l'oposició: BComú, ERC i Vox consideraven que era un pelotazo urbanístic que atorgaria grans beneficis a la companyia propietària de l'edifici de la Telefónica. En un primer moment, Junts tampoc no ho va veure clar i va abstenir-se en una votació clau. Això frenava les ambicions de Collboni i complicava el pla anunciat de recuperació del Club Capitol.
Pocs dies més tard, però, emergia la solució per a l'executiu socialista. Junts canviaria el seu vot a la tramitació inicial del pla i desbloquejaria el tràmit. A canvi, obtenien un compromís del PSC per enfortir la cultura popular a Ciutat Vella. Particularment, assegurava el regidor Joan Rodríguez, implicaria la millora de l'espai per als Gegants de Barcelona. En aquest cas, sumarien al PP en el front favorable a l'operació urbanística, finalment.
Les setmanes posteriors hi hauria una altra carpeta que implicaria anades i vingudes. L'expedient del projecte de museu que la baronessa Carmen Thyssen vol obrir a l'antic cinema Comèdia seria el protagonista. Mentre comuns i republicans rebutjaven la proposta, i mentre la Federació d'Assocacions Veïnals de Barcelona (FAVB) es plantejava emprendre accions legals davant el naixement d'un nou equipament privat al centre de la ciutat amb el turisme com a gran objectiu, Collboni es veia obligat a mirar una altra vegada a la dreta: Junts tornava a tenir la clau, i PP i Vox s'hi afegirien al "sí" definitiu. Així es certificava l'arribada del nou projecte museístic.
La sintonia per Ciutat Vella
I encara s'obriria un nou enrenou polític, en aquest cas a Ciutat Vella. El projecte del PSC per fixar un nou pla d'usos comercials al districte obria la porta a què algunes activitats turístiques fins ara prohibides poguessin créixer: és el cas dels negocis de lloguer de segways o patinets elèctrics, els locals de venda de tiquets d'activitats per a visitants o els establiments d'emmagatzematge de maletes. També permetria l'obertura d'alguna discoteca més a la zona. Això revoltava de nou les esquerres i diverses associacions veïnals.
Però el govern municipal estava tranquil. Ja feia setmanes que treballaven amb Junts l'acord per aprovar un nou Pla d'Usos de Ciutat Vella. I la pressió no els despentinaria. En el moment de presentar el pla, el regidor del districte, Albert Batlle, agrairia explícitament la col·laboració dels juntaires. Mentrestant, Damià Calvet (Junts) defensaria haver aconseguit que la nova normativa "permetrà tancar en 18 mesos les activitats més polèmiques, com les botigues de cànnabis, de fundes de mòbil o de manicures" si els negocis no acrediten complir les condicions pertinents. En aquest cas, però, la votació en comissió municipal deixaria una imatge nítida de la sintonia que feia avançar el tràmit: només el PSC i Junts votaven a favor, mentre el PP s'abstenia i BComú, ERC i Vox hi votaven en contra, per motius diferents.
Collboni ha redreçat el tracte amb Junts. I ara n'ha collit els fruïts, podent agilitzar l'acció de govern. Alhora, els juntaires poden defensar que han estat col·laboratius en els debats en què creien necessaris i d'haver decantat la balança cap als seus interessos. És difícil imaginar que això s'allargui gaire, però l'hivern i la primavera han deixat un idil·li funcional a l'Ajuntament. Mirant endavant, ara el govern del PSC ja comença a remoure altres interessos: amb la idea de fer la guitza als creuers d'escala, els que només s'estan unes hores a Barcelona, l'alcalde socialista no va tenir cap dubte d'interpel·lar directament BComú i ERC com a forces que podrien aprovar els seus plans d'apujar la fiscalitat per als creueristes d'aquest tipus de trajecte, i obviar Junts. Un fet similar tindrà lloc amb la possible regulació municipal dels lloguers de temporada.
