La política municipal a vegades deixa sorpreses, requalificacions frustrades, retrets entre exsocis de govern i càlculs urbanístics que indignen l'oposició. Això és el que s'ha viscut aquesta setmana a l'Ajuntament: unes pugnes que han desmuntat els plans inicials de l'executiu del PSC per reobrir la sala Club Capitol, a la Rambla. L'embolic, però, té com a protagonista una altra finca, la del conegut com a edifici de la Telefònica, encabit entre la plaça Catalunya i el portal de l'Àngel.

Per entendre-ho, la història involucra un protagonista més: l'empresa immobiliària Torcalena Servicios y Gestiones, amb seu a Madrid. Aquesta companyia, que va comprar l'edifici del Club Capitol fa dos anys, opera dins l'entramat patrimonial del multimilionari Daniel Maté, una de les 1.500 persones més riques del món, segons la revista Forbes. També és el responsable de l'adquisició, l'any 2019, de l'edifici de la Telefónica, segons apuntava llavors TV3. 

Amb tots aquests protagonistes a taula, es plantejava un intercanvi: Torcalena donaria la titularitat de l'edifici del Capitol a l'Ajuntament de Barcelona si abans el consistori canviava la qualificació de l'edifici de la Telefónica. Una requalificació significa canviar els usos que es permeten a cada parcel·la de la ciutat, a cada pam de territori. I en aquest cas es plantejava modificar els usos actuals d'equipament -es considerava que una central telefònica era un servei tècnic a la ciutadania- per permetre'n usos terciaris. Això inclouria des d'oficines fins a la possibilitat d'instal·lar-hi oci nocturn o restauració.

Aquest canvi d'usos genera un benefici immediat, ja que un edifici val el que s'hi permet fer. No és el mateix ser propietari d'un terreny qualificat de zona verda, que no permet gaire lucre, que tenir un solar on es poden aixecar habitatges, oficines o un supermercat. En el cas de l'edifici de la Telefónica els actuals usos estaven limitats i, si es canviava la qualificació per a activitats terciàries, la finca passava a tenir un valor molt més alt. La rendibilitat de la propietat es dispara. S'hi produeix un canvi que genera automàticament una plusvàlua milionària. I aquí és on s'han embolicat els plans del govern Collboni.

Les sospites de l'oposició amb les xifres

A la votació que s'ha celebrat aquesta setmana a l'Ajuntament, els partits d'esquerres amb què el govern socialista acostuma intenta entendre's habitualment, BComú i ERC, han bloquejat l'operació. El principal motiu és la desconfiança en els càlculs aportats per l'executiu municipal. Les dues forces -a les quals s'hi va unir Vox també- veuen unes xifres justificatives de l'operació esbiaixades, i temen que la companyia privada Torcalena se n'estigui beneficiant en excés d'una millora urbanística al centre neuràlgic de la ciutat, un dels punts més cobdiciats pels agents econòmics. 

La regidora dels comuns Lucía Martín va donar continuïtat a l'argument que fa mesos que el seu grup municipal sosté: "Aquesta operació és un pelotazo urbanístic en tota regla". La taxació de l'espai a requalificar -l'edifici de la Telefónica- els sembla que s'ha fet amb un preu més baix del real, i subratllen que això afavoreix la part privada. Però també la regidora Eva Baró va expressar-se amb un fons similar. "Aquesta modificació de planejament té un element central que a ERC ens preocupa molt, i és la infravaloració de l’aprofitament privat" de l'edifici, exposava en la comissió municipal. "No volem un centre que generi rendes extraordinàries privades mentre el retorn públic queda al mínim legal. Quan una operació pot moure aquesta magnitud de plusvàlua, la ciutat ha d’exigir molt més", afegia la representant republicana, després d'examinar les xifres. 

Així, BComú, ERC i Vox van frenar que el tràmit avancés a l'Ajuntament, ja que Junts es va abstenir -malgrat reivindicar que veia l'operació amb bons ulls- i el PSC i el PP es van quedar sols defensant l'expedient. Si es vol recuperar la proposta, s'haurà de tornar a portar a comissió. El més habitual en aquests casos és haver de fer retocs per sumar nous suports, o deixar estar la iniciativa.

Balls de dades i retrets

El govern municipal té un posicionament diferent. La tinent d'alcaldia Laia Bonet remarca que amb aquest acord l'Ajuntament es quedava el 52% del valor de la plusvàlua aconseguida amb la requalificació, si es té en compte l'aconseguiment del Club Capitol i els diners privats que es destinarien a la reforma de la finca cultural de la Rambla. I retreia als comuns que critiquessin aquesta operació, quan durants els mandats d'Ada Colau s'havien fet operacions urbanístiques similars. En concret, ho feia mencionant la requalificació pactada amb l'empresa Conren Tramway a l'edifici de les Tres Xemeneies del Paral·lel, el mandat passat. Llavors, l'Ajuntament va acceptar quedar-se el 49% de la plusvàlua. "Quan ho feien vostès no hi havia problema. Quan ho fan uns altres és un pelotazo", recriminava Bonet a Lucía Martín.

Per a BComú i ERC, una de les sospites més clares de l'operació és el fet que Torcalena comprés l'edifici del teatre Club Capitol dos anys enrere, quan l'espai cultural ja feia temps que havia tancat i no tenia cap projecte per davant. Les dues forces defensen que tot plegat era part d'un pla llaminer que directament se li ha proposat al govern socialista, oferint-li la sala cultural com a esquer per aconseguir una requalificació profitosa en un edifici de màxim interès.

Els comuns assenyalen que les xifres de l'executiu de Collboni només quadren perquè s'han ajustat a la baixa. Apunten que en la taxació de l'edifici de la Telefónica es menciona un valor de 1.911 euros per metre quadrat, un valor que seria un 10% inferior al preu que es mencionava en un altre expedient recent, el que preveu l'edifici dels Bombers de Barcelona de l'Eixample, que era de 2.140 euros per metre quadrat. "En 30 dies ha baixat el preu de les oficines?", es pregunten des de la formació liderada per Janet Sanz. Especialment, a més, veuen una contradicció en què el preu del metre quadrat sigui més baix en un edifici de la zona més cara de la ciutat, l'entorn de la plaça Catalunya, que als marges de la Nova Esquerra de l'Eixample. 

Des de l'Ajuntament, però, ara tenen pendent esclarir aquest embolic. Sobretot perquè l'operació anava vinculada a uns anuncis previs que el govern municipal ja havia fet, com era la reobertura del Club Capitol, en mans públiques, a partir del 2027, així com el trasllat dels serveis centrals del consorci de Biblioteques de Barcelona a les plantes de dalt de la finca, que també estalviarien el lloguer anual de 205.000 euros que actualment afronta aquest servei. Ara, tot ha quedat en suspens. Ni l'Ajuntament de Barcelona adquireix la sala teatral ni una de les 1.500 persones més riques del món aconsegueix el que buscava, canviar els usos d'un edifici "prime".