Centenars de persones han decidit començar el 2026 entrant voluntàriament al mar en ple hivern, en un ritual col·lectiu que combina fred extrem, xocolata calenta i una alegria que desconcerta qualsevol observador extern. A Sant Feliu de Guíxols i a Sitges, les platges s’han omplert de gent disposada a desafiar els 13 graus de l’aigua en el ja consolidat primer bany de l’any, una tradició que creix any rere any.

A Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà, la sorra s’ha omplert de centenars de persones amb barrets de Pare Noel, banyadors valents i una convicció inalterable que “l’aigua és vida”, tot i que els primers segons a dins es descriuen de manera unànime com una punxada d’espines a tot el cos. “Quan et tires sents com si fossin espines, però un cop dins és fantàstic”, assegura la Teresa Feliu, que fa vint anys que repeteix el ritual i que recorda quan tot plegat eren “quatre gats”. Avui, en canvi, el bany ja té categoria d’acte emblemàtic i inclou brou calent, xocolata desfeta i una sensació compartida d’haver superat alguna cosa important, encara que ningú acabi de saber ben bé què.

A pocs quilòmetres al sud, a Sitges, el fenomen adopta forma de festa desacomplexada. Més de 600 persones han participat en la cinquena edició de la Capbussada, una celebració que va començar el 2020 com una idea improvisada entre quatre amics i que ara ja es viu com una “borratxera d’endorfines”, segons expliquen participants que tremolen, però somriuen sense parar. Disfresses, música, ball i cava en gots tèrmics han acompanyat una entrada massiva a l’aigua que ha estat enregistrada des de tots els angles possibles per mòbils, curiosos i gent que no s’ho acabava de creure.

“El sacrifici val la pena”, asseguren alguns, mentre d’altres admeten que els primers minuts són “heavys”, però que després “li trobes el gust”. Hi ha qui ho viu com un acte simbòlic per demanar bons desitjos al nou any, qui ho compara amb començar l’any “com si fos l’agost” i qui simplement reconeix que, un cop ho proves, ja no pots deixar de fer-ho, tot i que no en sabries donar cap motiu racional.

L’activitat, tant a Sant Feliu com a Sitges, ha estat intergeneracional: infants, jubilats, famílies senceres i persones que es banyen cada dia de l’any han compartit una estona de fred intens i germanor improvisada. Alguns han entrat i sortit ràpidament; d’altres han nedat fins a boies on s'amagaven ampolles de cava, com si el mar també participés de la broma.

Un cop fora de l’aigua, tremolant però eufòrics, tots coincidien en una cosa: repetirien. I mentre es recuperaven amb brou, xocolata o abraçades, el 2026 ja havia quedat inaugurat amb una certesa inquietant: cada 1 de gener hi ha centenars de persones disposades a començar l’any passant fred perquè, aparentment, això els fa feliços.