L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, posa el seu càrrec a disposició del plenari municipal. Si s'arribés a una suma de 21 regidors que creguessin que tenen un millor candidat per encapçalar l'Ajuntament durant els pròxims 30 dies, aquesta alternativa tindria el camí aplanat. Es votaria al plenari i es formalitzaria l'arribada d'un nou alcalde. Si no, Collboni mantindrà el càrrec i aconseguirà aprovar el pressupost de l'any 2026. Així funciona la qüestió de confiança que s'ha activat aquest mateix dimecres a Barcelona. És la segona vegada que el govern del PSC opta per aquesta via per aconseguir tenir comptes propis aquest mandat. És un moviment que, sobre el paper, pot semblar arriscat. Però per què Jaume Collboni pot estar tranquil, malgrat exposar-se a ser destronat?
Els motius de la tranquil·litat de l'alcalde socialista són diversos. D'entrada, cal tenir en compte que almenys un grup municipal li ha donat suport explícit tant a la seva proposta de pressupostos -presentada el divendres passat al plenari- com a la qüestió de confiança que s'ha celebrat aquest dimecres. Es tracta d'ERC, la formació amb qui l'executiu del PSC ha mostrat més sintonia els darrers anys de mandat en les carpetes clau, i amb qui ha pactat fites com l'obertura de la Casa de Creació Digital en Català. També a les dues votacions d'aquesta úlitma setmana hi ha hagut un altre grup que no ha votat en contra ni a favor, sinó que s'ha abstingut. És el cas de BComú, que ha format part de les negociacions amb Collboni fins a l'últim moment, però que s'han quedat sense entesa final.
L'alcalde ha volgut verbalitzar aquestes proximitats en el seu discurs de tancament de la qüestió de confiança, aquest dimecres. "Hem arribat a un acord amb ERC i a alguns acords puntuals amb els comuns", ha expressat, després de defensar la setmana passada que, malgrat no haver tancat un pacte amb el partit liderat per Janet Sanz, incorporarien alguns dels seus plantejaments en els comptes del 2026.
La resta de formacions (Junts, PP i Vox) hi han mantingut el vot en contra. Així, Collboni ha perdut la qüestió de confiança i ha permès l'activació d'un període d'un mes perquè hi hagi una moció de censura, el que permetria l'arribada d'un altre alcalde si s'arriba a la majoria absoluta del ple. Amb un consistori de 41 regidors, aquesta xifra la marca el número 21.
Fórmules alternatives: improbables i insuficients
Tanmateix, si seguim les xifres dels darrers dies, de convençuts contra el projecte econòmic de Collboni hi ha ara mateix 17 representants a l'Ajuntament. Són els 11 de Junts, els 4 del PP i els 2 de Vox. No arribaria. Necessitarien o els comuns o ERC. Però és que la possibilitat d'un acord entre les forces de dretes -unes espanyolistes i l'altra, independentista- no és només insuficient, sinó que és del tot improbable.
En un altre escenari d'aliances, es podria plantejar que els dos grups majoritaris de l'oposició -Junts i BComú- es posessin d'acord per apartar Collboni de l'alcaldia, després d'haver denunciat repetidament que no assoleix grans pactes ni compleix amb les peticions que cadascuna de les forces li reclama. Però apareixeria el mateix esquema: ni és probable que comuns i juntaires facin les paus, després d'anys de models contraposats i relats antagònics, ni és suficient per votar un nou alcalde. Sumen 20 regidors. Necessitarien un altre suport. O el del PP o Vox -difícils, des de la dreta espanyolista- o els d'ERC -difícils, després que hagin consolidat la seva entesa amb el govern socialista els darrers anys-.
Però no és només pel joc d'aliances impossible, que Collboni afronta el tràmit amb tranquil·litat. També influeixen la història recent i el calendari. I el cas és que l'alcalde ja ha passat per aquest escenari amb anterioritat. Ho va fer per aprovar els comptes del 2024. Llavors, fonts autoritzades de l'Ajuntament relaten que els moments previs a decidir la via de la qüestió de confiança sí que va ser un moment de nervis per al líder del consistori, que volia assegurar-se que no hi hauria cap alternativa amb possibilitats. En aquella ocasió, no és que no acabés havent-hi cap moció de censura amb un candidat alternatiu, és que ni tan sols va haver-hi moviments mínims per tantejar aquest plantejament entre l'oposició. Ara, dos anys més tard, a un any i mig d'unes noves eleccions municipals, els grups polítics de l'oposició encara volen menys invents. Especialment, es volen estalviar les aliances que els passin més factura a l'hora d'apuntalar el seu discurs electoral.
Tot plegat deixa un camí desbrossat per a Jaume Collboni, immers en un tràmit que pot semblar arriscat però que acaba sent balsàmic. Li permet aprovar uns pressupostos nous sense haver de suar més del que voldria en els pactes amb l'oposició. Només cal esperar 30 dies.
