El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es pronunciarà sobre l'amnistia el proper 16 de juliol. Es tracta d'un posicionament clau per determinar el futur de la llei, aprovada fa dos anys i que encara no ha estat aplicada als principals protagonistes de l'1-O. Carles Puigdemont n'està molt pendent per saber si pot tornar a Catalunya amb l'aval europeu -malgrat que després del TJUE encara hi ha pendent la decisió que adopti el Tribunal Constitucional (TC)-, així com també Oriol Junqueras, que continua inhabilitat. El Tribunal Suprem, per ara, s'ha oposat tantes vegades com ha pogut a amnistiar els membres del Govern que van impulsar el referèndum la tardor del 2017.
La resolució del TJUE no es coneixerà fins a mitjans de juliol, però hi ha elements que poden aportar pistes. Es tracta de l'opinió que va fer pública l'advocat general de la Unió Europea (UE) el 13 de novembre. Dean Spielmann donava per bona l'amnistia, però hi posava matisos pel que fa al procediment. Considerava que el termini de dos mesos que fixa la llei perquè els tribunals l'apliquin i l'ordre d'aixecar les mesures cautelars que s'hagin acordat sí que podria vulnerar el dret a la tutela judicial efectiva i la independència judicial, perquè és un temps massa breu. D'altra banda, considerava "legítima" la norma per donar resposta a una "situació excepcional" i avançar en la "reconciliació".
Puigdemont continua a l'exili perquè no se li ha aplicat l'amnistia, amb l'argument que la malversació queda fora de la llei. Això està recorregut en empara al TC, que haurà de dir si la decisió del Suprem vulnera drets. De moment, l'expresident no pot tornar perquè encara té activa una ordre de detenció si trepitja territori espanyol. Pel que fa als condemnats pel procés, Junqueras o Jordi Turull continuen inhabilitats pel mateix motiu: la malversació queda fora de la llei. Per això, la decisió que prengui el TJUE tindrà rellevància en els seus casos. El líder de Junts porta des del 2017 residint a Bèlgica i, tot i haver trepitjat la presó, en cap moment va ser extraditat a Espanya.
El camí de l'amnistia
Després del resultat de les eleccions espanyoles del 2023, Puigdemont ho va veure clar: s'obria una escletxa per posar el conflicte polític sobre la taula de Pedro Sánchez i, per tant, es generava una finestra d'oportunitat per negociar una llei d'amnistia que el PSOE no volia veure ni en pintura. Les visites de Yolanda Díaz i Jaume Asens a Brussel·les, sumades als emissaris que el PSOE i Junts van activar per negociar la investidura de Sánchez, van anar abonant el terreny per redactar una de les lleis més complexes des de la restauració de la democràcia. Es va acabar aprovant en el segon intent, després que el partit de Puigdemont hi detectés escletxes en primera instància.
Gonzalo Boye, advocat del líder a l'exili, va portar personalment la negociació. Els intercanvis d'esborranys van incloure múltiples correccions i esmenes, perquè es revisava cada cas amb lupa i fins i tot van sobrevolar l'escenari algunes carpetes -Laura Borràs pels contractes de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), la instrucció contra la família Pujol i fins i tot la causa contra Boye per haver col·laborat, presumptament, amb el narco gallec Sito Miñanco i que encara està pendent de sentència- que només tenien una relació tangencial amb el procés. El cert, però, és que camí dels dos anys de l'aprovació de la norma, Puigdemont continua a Waterloo esperant el desenllaç de la seva situació.
