L'independentisme va esgarrapar diversos compromisos a canvi d'investir Pedro Sánchez i molts d'ells continuen pendents en l'ocàs de la legislatura. Un dels acords de més rellevància política per tot el que representa va ser la constitució de comissions d'investigació al Congrés que, per una banda, volien investigar la guerra bruta contra l'independentisme, i per l'altra, el paper de l'Estat en els atemptats de Barcelona i Cambrils. La primera neix de la fusió entre la de l'operació Catalunya que va plantejar Junts i la de l'espionatge amb Pegasus que va pactar ERC. La segona, sobre el 17-A, neix a proposta del grup de Míriam Nogueras.
Pel que fa a la comissió dels atemptats, tot està més encarrilat. Les tasques investigadores de l'òrgan parlamentari ja han acabat i cada partit ha registrat les seves conclusions, però ara arriba "l'hora de la veritat" sobre els atemptats: un dictamen pactat entre la majoria de la investidura de Sánchez amb estira-i-arronses entre les pretensions d'ERC i Junts i les cauteles d'un PSOE que no es pot permetre més relliscades en un context de plena debilitat. La que té un futur més incert és la de l'operació Catalunya, que està aturada des de fa un any i que ja juga contra un calendari molt limitat. La incertesa sobre el resultat d'aquestes investigacions posa en dubte la paraula de Sánchez.
El dictamen del 17-A busca el consens
La comissió del 17-A és la que ha avançat a més bon ritme. Des de l'inici de les indagacions han passat dos anys i mig que han servit perquè cada partit tregui les seves conclusions. És un dels últims passos perquè el Congrés determini quines certeses ha obtingut -veritats polítiques, perquè la veritat judicial ja està resolta- i quines incògnites es mantenen sobre els atacs terroristes de Barcelona i Cambrils. El gran dubte a hores d'ara és si es podrà acordar un text que tingui la majoria de la cambra, és a dir, que aglutini la majoria de la investidura i els socialistes. És la voluntat de les parts malgrat que les conclusions de Junts i ERC estan molt allunyades de les del PSOE.
Els diferents enfocaments entre independentistes i socialistes han dilatat l'aprovació del dictamen. La votació de les conclusions estava prevista pel 29 de juny, però ja es va ajornar. Durant el juliol es va convocar els partits dos cops més -els dies 14 i 23-, però les comissions es van desconvocar a última hora. Així doncs, s'ha optat per no voler córrer i mirar d'arribar a un acord a la tardor. Junts i ERC volen que l'Estat reconegui les "negligències" a l'hora de prevenir els atemptats i que es desclassifiquin tots els documents per aclarir, entre altres aspectes, la relació de l'imam de Ripoll amb el CNI. Però el PSOE es mou en tesis molt més rebaixades.
Hi ha compromís de trobar un consens i ara es busca l'equilibri entre l'ambició de l'independentisme i les limitacions d'un PSOE que no vol prendre mal ni posar-se els serveis secrets en contra. Un dels punts polèmics és la reclamació de responsabilitats polítiques que demanen tant ERC com Junts però que el PSOE prefereix rebaixar, ja que no vol donar més arguments a certes estructures de l'Estat que fa mesos que els han girat la cara. La reforma de la llei de secrets oficials que faciliti la desclassificació de documents, una llarga reivindicació que recullen el PNB i Bildu, és un altre element on es cerca l'acord. L'independentisme no es pot permetre que la comissió naufragui ni el PSOE pot decebre més els seus socis si aspira a tenir alguna possibilitat d'arribar viu al final de la legislatura.
Sense rastre de l'operació Catalunya
Molt més incert és el desenllaç de la investigació sobre l'operació Catalunya. La comissió no es reuneix des de l'octubre de l'any passat i llavors ja va acordar-se prorrogar durant un any més el termini per presentar el dictamen final. Tothom estava obert a reprendre la comissió en l'actual període de sessions, però no hi ha hagut cap moviment concret. Una de les claus és que el pròxim capítol de la comissió ha de tractar el paper del PSOE en l'operació contra l'independentisme pel que fa al cas Catalangate d'espionatge amb Pegasus que inclou com a víctimes figures d'ERC -Pere Aragonès, Roger Torrent o Ernest Maragall- com de l'entorn de Puigdemont -Gonzalo Boye o Josep Lluís Alay-.
El cas Pegasus és la part de la comissió d'investigació que va pactar ERC, que destacava un especial interès a posar-la en marxa de nou. Per contra, des de Junts sostenen que el PSOE manté aturada la comissió precisament perquè actuals càrrecs del Ministeri d'Interior, començant per Fernando Grande-Marlaska, no hagin de donar explicacions. La part de l'operació Catalunya que implica al PP ja ha estat àmpliament tractada i en aquesta carpeta és més fàcil que els socialistes s'hi posin de cara, pensant també en assenyalar les irregularitats dels populars. Ara bé, Junts demanarà que es reconegui el paper del PSOE en l'operació Catalunya, proposta que té poc futur amb les majories actuals i per la qual, segons una font consultada, els juntaires donen la comissió pràcticament per perduda.
Treure conclusions a les portes del nou cicle electoral
L'entrada al nou cicle electoral amb les dues comissions per tancar obre molts condicionants. Per la part catalana, ERC i Junts tenen pressa de resoldre i evitar un tancament en fals de les dues investigacions, que posaria en dubte la capacitat dels independentistes de moure el PSOE. Que l'Estat reconegui que podria haver fet més per evitar els atemptats del 17-A i que admeti que va haver-hi una guerra bruta contra l'independentisme serien dos missatges potents, difícils d'assumir pels socialistes. Republicans i juntaires tindrien base que forçar al PSOE ha valgut la pena perquè és reconeguin dos afers tan importants, i tant els de Gabriel Rufián com els de Míriam Nogueras tindrien elements per justificar les cessions a Sánchez.
Però a l'altra banda, els socialistes tampoc estan per noves concessions cap a l'independentisme. I qualsevol reconeixement d'un paper -per acció o per omissió- de l'Estat en els atemptats de Barcelona i Cambrils o en una guerra bruta contra l'independentisme seria dibuixat a ulls de PP i Vox com una rendició de Sánchez per aguantar-se al poder. Si les enquestes ja dibuixen un panorama extremadament complicat per al president espanyol, el PSOE no té cap intenció d'afegir més llenya al foc. També és cert que si Sánchez aspira a tenir pressupostos no pot trencar del tot amb els socis. Tot plegat genera el clima perfecte perquè les dues comissions s'aboquin a un final ple d'incerteses.
