El Govern s'ha bolcat en l'eclipsi d'aquesta setmana i només Rodalies és capaç d'alterar un estiu que en general és tranquil a la política catalana. A Palau són conscients, però, que el nou curs començarà amb carpetes obertes, crisi per resoldre i acords per complir. La prioritat, segons remarquen fonts consultades, està clara: lligar el nou model de finançament. Veient el panorama a Madrid, amb un Pedro Sánchez dèbil que encara la recta final de la legislatura -i qui sap si de la seva etapa a la Moncloa-, el Govern no vol desviar-se de l'objectiu i es focalitzarà a partir del setembre a remar perquè la reforma del model tiri endavant. A l'entorn de Salvador Illa se situa el finançament com un "examen" i el cert és que l'èxit del mandat es llegirà, sobretot, per si el nou model es materialitza o no. A hores d'ara, no hi ha cap garantia.
En tot cas, la prioritat quasi exclusiva del Govern en relació amb els acords signats amb els socis de la investidura serà el finançament. Les fonts consultades allunyen altres qüestions, com reforçar el paper de Catalunya en la governança de l'Aeroport del Prat o la presència de Mossos en ports i aeroports, per citar dos exemples de compromisos pendents. Amb un Sánchez envoltat de casos de corrupció, una majoria parlamentària poc operativa i uns pressupostos amb pràcticament cap opció de prosperar i que poden desembocar en un avançament electoral, cal escollir bé les prioritats, i la del Govern és la reforma del sistema. "El primer examen el tindrem amb el finançament", remarquen les fonts consultades.
Quan comenci el nou curs s'haurà de fixar una nova data per aprovar la reforma al Consell de Política Fiscal i Financera. Serà un tràmit més o menys agre, per l'oposició del PP, però la majoria absoluta de l'Estat farà que tiri endavant. El següent pas és totalment imprevisible. La proposta pactada entre el govern espanyol i ERC no té garantits els vots al Congrés, a l'espera de Junts. A Palau esperen que el partit de Carles Puigdemont no posi pals a les rodes i permeti, d'entrada, la tramitació de la reforma i, després, entri a negociar millores per acabar de polir un model que, el primer any, donaria a Catalunya uns 4.700 milions d'euros addicionals. "Esperem que Junts no bloquegi", apunten fonts governamentals.
Fins ara, però, no ha transcendit cap contacte entre el Govern i els juntaires per mirar de desencallar la situació, però a Palau garanteixen "pressió" perquè la mesura tiri endavant. El diagnòstic que es fa a l'executiu és que la política del "no a tot" no està funcionant als de Puigdemont, que es dessagnen a favor d'Aliança Catalana, segons les darreres enquestes, i per això insisteixen que s'obrin a negociar. Junts, però, manté que la seva aposta és el concert econòmic, una proposta que seria millor per Catalunya però que, ara mateix, no té els vots per tirar endavant al Congrés. "La nostra proposta sí que és viable", recorden a Palau, que admeten que perquè aquest i la resta d'acords arribin a bon port cal que hi hagi un "govern amic" a Madrid.
En el mateix sentit hi ha la condonació parcial del deute autonòmic, un acord entre el govern espanyol i ERC que, finalment, sembla que es podrà desencallar en els pròxims mesos. També és una prioritat del Govern per als primers compassos del curs En aquest cas, Junts sí que n'ha permès la tramitació al Congrés, tot i que intentarà que la condonació sigui més gran. L'aval definitiu serà a la tardor i si prospera "perdonarà" a Catalunya uns 17.000 milions d'euros de deute, la segona comunitat més beneficiada per darrere d'Andalusia. Això permet estalviar-se interessos, uns recursos que es podran dedicar a altres qüestions.
Els mestres tornen a la càrrega després de l'estiu
Més enllà de la carpeta econòmica, amb el curs polític es reactivarà la crisi a Educació. "És un conflicte molt complex", admeten a Palau. Els mestres ja han anunciat una vaga el primer dia de classe, per donar continuïtat al conflicte que va marcar el curs passat i que només les vacances han permès desescalar temporalment. Mentre el Govern insisteix als sindicats que cal sortir de l'actual context d'"enfrontament", Illa manté la confiança en la consellera Esther Niubó, qüestionada també per l'exclusió de Catalunya de les proves PISA. Hi ha una investigació interna per saber què ha passat i el president ha dit que, quan se'n tinguin els resultats, es prendran decisions.
De tota manera, el Govern "se sent fort" i a Palau creuen que, en aquesta primera meitat de la legislatura, han aconseguit que el debat a Catalunya giri al voltant de les qüestions que afecten a la ciutadania -i que interessen al PSC. Amb el procés superat i amb una relació consolidada amb Madrid, es parla d'educació, infraestructures o sanitat. També és cert, però, que els socialistes van prometre bona gestió i, en alguns àmbits, els problemes i les errades han continuat. Els pressupostos, tot i que han arribat tard, donen tranquil·litat a l'executiu, perquè tenen garantit l'oxigen polític fins al final de la legislatura. El missatge que el president ha traslladat als consellers aquest estiu és que, amb els comptes en vigor, cal prémer l'accelerador.
Balanç al setembre
Fins ara, a Palau treuen pit del retorn d'empreses com Banc Sabadell o Criteria Caixa -"necessitem poder econòmic per incidir en el poder polític", assenyalen fonts consultades-, dels acords signats amb el govern espanyol en seguretat -més Mossos, més jutges i més fiscals que aniran arribant aquest i els pròxims anys-, el pla de barris, els avenços en la reforma de l'administració o els acords en infraestructures -l'ampliació del Prat o els passos que s'estan fent amb el traspàs de Rodalies i els compromisos de més inversió després de la crisi de principis d'any-. Al setembre, l'executiu preveu fer balanç d'aquesta primera meitat de la legislatura i assenyalar els objectius de la segona meitat, que algunes veus creuen que serà "més política".
A Palau també miren de reüll les decisions dels tribunals sobre l'amnistia. A la tardor, el Tribunal Constitucional es pronunciarà sobre la llei i el Tribunal Suprem haurà de decidir si permet finalment el retorn de Puigdemont i l'habilitació d'Oriol Junqueras. Ningú s'atreveix a fer pronòstics sobre què pot passar a partir d'aleshores, si Puigdemont es mantindrà en la primera línia o farà un pas al costat, o si ERC tindrà menys interès a garantir l'estabilitat d'Illa un cop Junqueras pugui fer de candidat. En tot cas, la normalització que anhela el PSC passa, sobretot, perquè els líders independentistes puguin fer política en igualtat de condicions. Una normalització que, sigui com sigui, quedarà alterada si hi ha un canvi de cares a la Moncloa.
