"Ja n'hi ha prou de desconfiança amb Catalunya": aquest ha estat el missatge que Salvador Illa ha enviat als crítics amb el nou finançament. Ho ha fet des de Madrid, en un esmorzar informatiu que organitza RTVE i l'Agència EFE, i des d'on ha dit que són "mals espanyols" qui critiquen el model pel seu origen i no pel seu contingut. "Catalunya no ha de demanar permís a ningú per liderar, i no el demanarà”, ha afegit el president de la Generalitat. Illa també ha retret al PP que no hagi resolt el problema en tretze anys i que ara s'oposi al canvi, fet que considera que mostra "por, comoditat i conformisme". Per aquest motiu, ha demanat que la proposta del Ministeri d’Hisenda s’analitzi amb “serenitat” i amb “números” al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) del pròxim 29 de juliol.
El president de la Generalitat ha celebrat que el nou finançament dona més recursos a totes les comunitats i que redueix les diferència entre territoris. Ho ha exemplificat amb la diferència entre la comunitat més beneficiada -Cantàbria- i la més perjudicada -Múrcia-, reduint-se la seva distància dels 1.500 als 500 euros per ciutadà. En aquest sentit, ha ressaltat que el “lideratge polític” es demostra plantejant solucions als problemes i resolent-los cohesionant l’Estat. “Volem dividir més Espanya o volem un nou sistema on tothom hi guanya i ningú hi perd?”, ha afegit Illa, que ha demanat al PP que faci una oposició "constructiva" tot i que ho ha descartat perquè considera que els d'Alberto Núñez Feijóo estan "rendits a Vox".
Pressupostos de llarg recorregut a Catalunya
En clau catalana, Illa ha celebrat l'aprovació dels pressupostos que considera que li donen recorregut per a tota la legislatura. No s'ha tancat a aprovar nous comptes per al 2027 o el 2028, però ha deixat clar que els actuals donen marge per avançar en l'obra del seu Govern. "Donen un marc d'estabilitat i consoliden els deu anys de prosperitat que esperem per a Catalunya", ha dit el president. Illa assegura que l'encàrrec als consellers és executar els pressupostos i ha descartat canvis al Govern, tal com li demana Junts: "Estic molt content amb els membres del meu Govern", ha reiterat el president de la Generalitat. El reforç dels serveis públics o la millora de Rodalies són dos dels objectius que ha citat Illa sobre els comptes.
El dirigent socialista també ha estat preguntat per les enquestes, especialment sobre el baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). Illa ha mostrat preocupació pel creixement d'Aliança Catalana però ha advertit que els populismes d'extrema dreta "acaben sempre malament". "Farage i Le Pen condemnats, i Trump enriquint-se amb la seva presidència", ha citat Illa com a exemple. El president ha dit que tant Aliança com Vox són "nefastos i dolents" i que cal combatre'ls amb el funcionament correcte de les institucions. Illa també ha considerat que cal explicar a la ciutadania quins són els problemes del país i que no se solucionaran "amb màgia sinó amb temps". Sobre les últimes estimacions, ha dit que les mira però que estan en contra de "governar a cop d'enquesta".
Confiança en Sánchez i en l'amnistia
En clau estatal, Illa ha expressat confiança que prosperin els pressupostos de l'Estat i que es consolidi una majoria "plural", alhora que ha instat Junts a exercir una "bona oposició" al Congrés. Sobre el cas Ábalos, ha defensat la resposta del PSOE, recordant que l'exministre va ser apartat, que s'ha col·laborat amb la justícia i que Pedro Sánchez va demanar disculpes. També ha reivindicat l'aplicació "clara i diligent" de la llei d'amnistia un cop arribi el veredicte després de l'aval del Tribunal Constitucional i ha criticat resolucions judicials que, al seu parer, projecten una imatge de falta d'imparcialitat. Finalment, ha defensat la presumpció d'innocència de José Luis Rodríguez Zapatero.
El president també ha tocat l'escenari internacional i ha reivindicat el paper de Catalunya en el projecte europeu de "prosperitat", que considera que viu un moment "existencial" davant el desafiament militars de Rússia, polític dels Estats Units i econòmic de la Xina. En aquest escenari, ha defensat que Catalunya ha optat per la política "constructiva".
