Una senyera, un quadre de les cases de l'Onyar i el braçalet de capità del Girona personalitzat amb l'estampa de la ciutat. Tres elements que donen la benvinguda al despatx de Lluc Salellas (Girona, 1984), que aquesta setmana ha tingut feina per teixir el nou govern de Guanyem i ERC després de la sortida precipitada de Junts. El cartipàs ha tirat endavant amb l'abstenció del PSC, amb qui l'alcalde ha adquirit una sèrie de compromisos, però nega que hi hagi teixit cap relació estable. De fet, recorda que té un programa de 64 punts pactat a tres bandes i que la prioritat continua sent el pacte amb Junts.

En conversa amb Nació, Salellas, però, es desmarca de totes dues formacions recordant que el seu projecte és "sense dependències" de Barcelona o Madrid, ciutats que considera que Junts o PSC prioritzen abans que no pas Girona. Malgrat el trencament, l'alcalde es disposa a reeditar el govern independentista si la suma ho permet després de les pròximes municipals. Salellas fa un bon balanç del mandat, destacant l'ampliació del Trueta com la gran fita i també reivindica la feina en aspectes com la seguretat o la neteja, dues carpetes que l'oposició li retreu. A escala nacional, celebra que la CUP participi d'acords "puntals" amb el Govern i els seus socis, mentre que, en la línia d'alguns dirigents d'ERC, recepta una candidatura d'esquerres i independentista amb la CUP dins que pugui guanyar les eleccions al Congrés.

Fa dues setmanes que Junts ha abandonat el govern municipal. S'han assegut a analitzar el trencament amb Gemma Geis?
Ens hem assegut a parlar del present i del futur. No tant del trencament, perquè al final hi ha poc fons en la marxa del govern. No és que hagi passat res més enllà d'un calendari electoral que Junts ha entès que, per poder arribar a les eleccions com volen, havien de trencar la unitat independentista. També hi ha aquesta por a l'extrema dreta que està abraçant Junts en tot moment. Aquests són els motius que han portat al trencament i el que sí que hem fet, i ho he fet personalment, és restablir confiances i acords dins i fora del govern.

Quin balanç fa d'aquests tres anys de convivència entre Guanyem, Junts i ERC? Està satisfet de les relacions fins al trencament?
Sí. Vam trobar una ciutat que feia anys que li costava tirar endavant projectes estratègics per manca d'unitat i capacitat d'aglutinar majories. Per això vam constituir un govern independentista i  progressista i que ha aconseguit desencallar el campus sanitari o el futur institut públic Ermessenda. Ha tornat a generar polítiques d'habitatge. Ha fet pacificacions en els entorns escolars i transformacions urbanes de primer nivell. I s'ha fet sense gaire discrepància cap enfora. Si algú li pregunta a un gironí si aquest ha sigut un govern amb molta fressa, com diem aquí, o amb molt de soroll, et diran que no, perquè hem treballat en silenci i tractant les discrepàncies internament.

Acaba de tancar un acord amb ERC per acabar el mandat. El govern municipal podrà ser operatiu amb una minoria d'onze regidors de 27?
Evidentment que sí. És cert que és millor un escenari amb un govern amb majoria absoluta i per això vam treballar en la unitat. Em sap greu que Junts l'hagi trencat perquè ha fet mal a l'independentisme i a la ciutat de Girona. En les primeres votacions hem demostrat que tenim capacitat per arribar a acords amb l'oposició i tirar endavant els projectes clau. Ens hi haurem d'esforçar més però estem perfectament preparats per exercir el lideratge i la capacitat de sumar majories amb l'oposició.

Han acordat l'abstenció del PSC pel cartipàs i una comissió per controlar els acords. Han establert una relació estable per acabar el mandat?
No. Això és una negociació i un acord per aprovar el cartipàs des d'ara fins al maig del 2027 amb uns acords molt concrets i amb unes temàtiques que ens interessen tant a Guanyem, com al PSC com a ERC. Volem treballar per la ciutat i tenim un soci amb qui ens podem relacionar, Junts, i també hem d'obrir la porta i arribar a acords amb el PSC. Segur que en alguns temes ens entendrem amb Junts, amb qui ens hem entès durant tres anys, i amb d'altres potser serà el PSC.

Per tant, no hi haurà un soci preferit?
Vam acordar 64 punts entre Guanyem, Junts i Esquerra per aquest mandat i això ens marca que hi ha una prioritat d'acord amb Junts per poder fer-los possibles. Però el que tampoc farem és instal·lar la ciutat en un bloqueig i si Junts no vol pactar, hem de mantenir vies obertes.

S'ha intentat arribar a un acord amb Junts pel cartipàs?
Sí, s'ha intentat i jo mateix vaig enviar primer la documentació a Junts que al PSC. Però Junts va preferir posar unes condicions molt ideològiques i molt lligades a la dreta política. Podria haver-ne posat d'altres que sabia que generaven més consens des de l'àmbit nacional, la llengua catalana o l'habitatge. Però ha preferit, en la línia consegüent de trencar el govern, escurar-se la dreta i, per tant, dificultar l'acord.

El model de ciutat de Guanyem s'assembla més al de Junts o al del PSC?
El model de ciutat de Guanyem és el de Guanyem. I en certes coses és més fàcil que arribem a acords amb Junts i en d'altres amb el PSC. Defensem un model lligat al dret a l'habitatge, a la transformació urbana, perquè la ciutat sigui més amable i que la gent hi pugui passejar, que hi hagi molta vida al carrer i que la cultura i la llengua catalanes siguin molt presents. El que tenim clar és que no tenim dependències ni de Barcelona ni de Madrid. I ja sabem que tant Junts com el PSC, a vegades, estan més pendents del que passa a Barcelona i a Madrid que del que passa a Girona.

Està disposat a reeditar el govern independentista si l'aritmètica de les pròximes eleccions ho permet?
Sí. La valoració que fem d'aquests tres anys és bona, ens ha permès desencallar molts projectes amb mirada gironina i catalana clara, sense dependències, i ha sigut una bona aposta. Les eleccions aniran entre Guanyem i el PSC per qui aconsegueix el lideratge i amb el dubte de la irrupció de l'extrema dreta. Confiem que podrem aglutinar el vot independentista d'esquerres i que haurem de conformar govern. Si Junts i Esquerra hi volen col·laborar, nosaltres n'estarem encantats.

Creu que Silvia Paneque serà la candidata del PSC?
Els partits parlamentaris han explicat clarament que Paneque ha destinat moltes més hores a les comarques gironines que a les Terres de l'Ebre, per dir un altre territori. Crec que com a consellera ha de ser-ho de tot el país. Jo soc alcalde de tota la ciutat. En tot cas, això indica coses, però és una decisió que ha de prendre el PSC i que el temps ho dirà.

Si la portaveu del Govern acaba fent el pas, creu que les pròximes eleccions seran un cara a cara?
Els resultats del 2023 ja van apuntar cap aquí. I crec que el 2027 tornarà a ser una disputa entre aquests dos blocs, també pendents de la irrupció de l'extrema dreta d'Aliança. Veurem si el PSC presenta Paneque com a candidata, però en tot cas sí que penso que es confronten dos models. El de Guanyem és un model propi, gironí, genuí, nítidament català, independentista i amb una mirada transformadora i progressista. I és el projecte que millor representa la sociologia de Girona.

Com ha estat la relació amb Paneque i el Govern durant la legislatura?
Tenim una relació cordial i institucional. Hi ha temes que hem estat treballant i d'aquesta relació s'han arribat a acords importants per a la ciutat. Jo faig el paper d'alcalde i treballo amb totes les conselleries independentment de qui sigui la portaveu o qui sigui el responsable.

Quan passeja pels carrers de la ciutat, percep un auge del fenomen d'Aliança Catalana?
No percebo una remor sobre Aliança. És un tema que evidentment em preocupa perquè hi ha gent que està basculant cap a posicions de l'extrema dreta, com està passant arreu del món occidental. És un fet que ens dona més responsabilitat a la resta de forces polítiques a l'hora de presentar un projecte polític lligat a la justícia social i des de l'independentisme que impedeixi que l'extrema dreta faci forat a Girona i a la resta del país.

Corren mals temps pels partits d'esquerres a nivell municipal?
Penso que no. Ens hem de creure que tenim la millor proposta per la ciutadania i ho hem de poder defensar i ho defensem. Sí que és cert que l'extrema dreta i el gran capital que van de la mà han ordit una mena de trama a partir de la qual tenen una incidència molt potent en la societat. Això ens dificulta que les nostres posicions tinguin la mateixa incidència que abans i ens obliga a replantejar maneres d'actuar i d'interactuar amb la ciutadania. Però crec que el nostre projecte és sòlid i té la raó de ser perfectament clara. La gent hi pot confiar i estic convençut que moltíssima gent hi confiarà.

Junts li retreu certa inacció en seguretat. Girona és una ciutat insegura?
És d'aquelles coses que es diuen perquè toca dir-ho des de la perspectiva ideològica. Les dades de Mossos i d'Interior marquen que a la ciutat avui hi ha menys delictes que el 2024 i el 2025. Hem inaugurat una comissaria de policia, hem incrementat els agents de la policia municipal, estem mirant com incrementar els agents cívics, hem millorat la il·luminació en molts carrers, volem crear el primer consell municipal de seguretat. Les polítiques de seguretat han sigut importants i prioritàries per al govern i la ciutat no és més insegura. El que segurament passa és que la gent viu en una situació de més precarietat i que les amenaces són més presents que uns anys enrere. El sistema econòmic, el preu de l'habitatge i el preu dels aliments ens ha portat que la gent visqui pitjor i que les pors aflorin més.

Si les dades diuen el contrari, per què Junts fa aquest discurs sobre la seguretat?
Jo he sentit a Gemma Geis defensar en un plenari que la seguretat anava millor, que les dades eren millors i que no acceptava els discursos ni de l'extrema dreta ni del PSC. Hi ha partits que s'equivoquen amb la seguretat perquè és un tema molt emocional i que s'usa molt tàcticament quan en realitat hauríem de tenir un punt més de rigor i d'objectivitat i no fer-ne una arma llancívola entre partits.

Junts li demanava també més control del padró en la negociació pel cartipàs. Com a alcalde, té la certesa que no hi ha irregularitats?
El padró és un àmbit on existeixen i han existit màfies que han intentat utilitzar la fragilitat i la precarietat de persones que tenen pocs recursos per fer-ne negoci. Ha passat a Girona i en altres ciutats, però som contundents: investigacions policials i judicials i que s'arribi fins al final. Els tràmits amb l'administració pública han de ser legals i han de ser nets. Però no vol dir que tot sigui un drama ni que tot estigui descontrolat. Amb el padró municipal hem fet millores i ara mateix crec que funciona bé.

El projecte entorn del Trueta és la gran fita del seu mandat?
Desencallar el principal projecte a favor de la sanitat pública i de la universitat pública de la demarcació de Girona, i de la creació d'ocupació de qualitat és la fita més important d'aquest govern.

De quins altres avenços està orgullós?
D'una banda, les polítiques d'habitatge per intentar revertir la dinàmica del mercat que dificulta que els gironins puguin viure a la nostra ciutat. De l'altra, els processos de transformació urbana vinculats a les pacificacions dels entorns escolars, la millora del carrer del Creu o la millora de la plaça Catalunya. Són elements centrals del dia a dia de la gent que fa que els gironins es trobin un entorn més amable i més agradable on fer la seva vida.

Per què hi ha hagut tants problemes per gestionar i explicar el model de recollida de residus?
És un fet objectiu que el contracte aprovat per Marta Madrenas el 2022 tenia moltes deficiències. Hem fet ja quatre modificacions i no són suficients perquè encara queden detalls per millorar. Som la ciutat de més de 100.000 habitants a Catalunya que millor recicla, estem al voltant del 60%. Però és cert que el contracte tenia mancances com la neteja viària i la situació dels contenidors. Des de fa un any la situació ha millorat i encara volem fer un últim canvi. També és veritat que un canvi d'aquesta envergadura feia trenta anys que no el feia la ciutat, des que es van posar els contenidors de colors. Per tant, són temes complexos que, segons he llegit, també han generat problemes a municipis del Camp de Tarragona i del Penedès. Tothom qui aborda un canvi d'aquesta envergadura es troba amb problemes, es tracta és de posar-hi solucions i en això estem.

Els nous models de recollida eficient -porta a porta o contenidors tancats- no funcionen a les grans ciutats?
El porta a porta en línia general ens funciona molt bé i hem aconseguit el 90% de taxa de reciclatge. La gent està contenta perquè hi ha també les àrees d'emergència que permeten que els dies que no es pot fer el porta a porta anar a llançar les escombraries. El porta a porta a ciutats en zones amb poca densificació funciona bé. Els contenidors tancats és un tema que, tot i venir obligat pel tipus de taxa que ens obliguen a posar, hem d'acabar de donar voltes en quin és el sistema que funciona bé.

La CUP està en mínims al Parlament i algunes enquestes fins i tot apunten un risc de quedar-ne fora. Què es pot fer per revertir aquesta tendència?
La CUP en els últims mesos ha anat fent un viratge cap a un discurs que intenta enfocar temàtiques claus com és l'habitatge, la llengua o la defensa del territori. Això està permetent que hi hagi certa capil·laritat cap a molts sectors de la societat. És una feina de formigueta, però en aquest moment històric ens hem de concentrar en posar les bases perquè el projecte d'unitat popular de la CUP i més enllà de la CUP pugui continuar creixent.

Tenint en compte les limitacions de quatre diputats, és partidari que la CUP participi en grans acords com els pressupostos o assumptes d'habitatge?
L'aritmètica parlamentària i l'acord que ja tenen el PSC, Esquerra i els Comuns fa que la CUP no hagi de participar sistemàticament de grans acords perquè ni uns ens hi compten i segurament no és el nostre paper històric. Ara bé, penso que hi ha acords puntuals i estratègics en què està bé que hi tingui un paper.

Es veu fent el salt a la política nacional al capdavant de la CUP?
Ara mateix no. Estic concentrat en tornar a ser alcalde de la meva ciutat, a poder acabar el 2031 la meva tasca com a alcalde i crec que després d'aquesta intensitat tocarà un guaret i reconnectar amb moltes coses que no tens possibilitat de fer quan ets alcalde. A curt termini, no m'hi veig.

Tampoc es veu fent oposició a l'Ajuntament?
No. Em presento per ser alcalde, el meu paper és el d'alcalde, la gent em valorarà com a alcalde i és al que m'haig de dedicar.

A Barcelona, la CUP treballa en una candidatura àmplia. Una fórmula com la de Guanyem és una bona opció per tornar al consistori?
Me n'he alegrat d'aquest acord a Barcelona amb Comunistes i amb Anticapitalistes, i d'aquesta primera assemblea que busca superar les organitzacions. És una bona línia de treball per a la CUP de Barcelona i més en un moment que el projecte dels Comuns pateix més. Hi ha camí per recórrer perquè la CUP presenti una proposta política que pugui tornar a l'Ajuntament de Barcelona.

Què li sembla que la CUP renunciï a presentar-se a la tercera ciutat del país, Terrassa, i ho estigui valorant a una de les quatre capitals, Lleida?
Em sap greu. M'agradaria que fos diferent, m'agradaria que la CUP a tot arreu tingués una implicació i que pogués participar en projectes. Potser no ha sigut possible en aquests casos però penso que tenim un paper i que fos bo que el poguéssim jugar al màxim de llocs possibles.

Les primeres eleccions previsiblement seran les espanyoles. En quina fórmula creu que hauria d'entrar la CUP al Congrés?
Jo m'he posicionat per una candidatura independentista d'esquerres que posi l'habitatge, el model econòmic, la llengua i les seleccions nacionals com a prioritats d'un programa senzill i clar però que permetés superar els partits i que pogués guanyar les eleccions. Segurament en unes eleccions al Congrés té sentit fer-ho i més en el context que l'extrema dreta i la dreta espanyolista poden agafar forces. M'agradaria que la CUP pogués participar d'una proposta així.

Aquesta proposta coincideix amb el que proposa Gabriel Rufián?
A mi encara no m'ha quedat clar que proposa exactament Gabriel Rufián. Hi ha moments que m'ha semblat que volia fer actes a Sevilla, proposar que no sé qui es presenti a Cadis o a Cantàbria... I és un debat que a mi particularment no m'interessa. Estic parlant d'una proposta nítidament autocentrada catalana que busqui aglutinar forces amb un programa senzill: habitatge, model econòmic, llengua i seleccions nacionals. I que amb aquests punts arribi al Congrés i digui qui vulgui això, bé; qui no estigui per això, que no ens compti.

Implicaria un acord de coalició entre ERC, els Comuns i la CUP?
Hauria de ser una qüestió que superi les coalicions. No va d'un acord entre partits, sinó d'un espai on els partits tinguin un paper, però que puguin anar més enllà. Estem en un moment on hem de començar a experimentar propostes d'aquest tipus. En les eleccions al Parlament no crec que sigui viable, però en unes eleccions al Congrés o fins i tot a Europa sí que podrien servir.

Planteja un Guanyem a la catalana per al Congrés?
Plantejo que cal fer alguna cosa diferent. Crec que l'aprenentatge d'aquests anys al Congrés és que no ha acabat de funcionar la relació amb el PSOE, i res fa pensar que funcionarà més endavant. Fa falta contundència i que els acords se signin i automàticament l'endemà s'executin.

La fórmula que proposa deixa fora Junts de la suma?
Si no és que estan d'acord amb aquests punts... Sembla que avui programàticament no els importen tant aquests punts com altres. Per això dic que és a partir d'un programa clar, nítid i que s'hi afegeixi qui vulgui.

Però aquesta proposta necessita un cap de llista i els partits reclamarien liderar-la.
Hi ha hagut experiències en aquest país on els caps de llista no han sigut de partits.