Després de mesos de negociacions discretes i de moviments de fons, aquest divendres s'ha presentat la coalició entre Junts i el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) a Girona de cara a les properes eleccions municipals. L'entesa entre la formació de Carles Puigdemont, liderada per Gemma Geis a la ciutat, i les sigles fundades per exdirigents de CDC -entre els quals Marta Pascal, Carles Campuzano i Jordi Xuclà- després de la trencadissa amb Junts, permetrà que Carles Ribas sigui el número dos de la candidatura. Feia mesos que Puigdemont en persona havia sondejat Ribas, i finalment no només s'ha tancat la seva incorporació, sinó també el format de la coalició.
De fet, segons fonts consultades per Nació, el futur regidor havia viatjat fins a Waterloo per abordar l'escenari municipal a Girona, ara marcat per la ruptura del govern municipal del qual formava part Junts al costat de l'alcalde Lluc Salellas, de Guanyem. Ara s'ha quedat en minoria, a l'espera de veure què passa amb ERC, l'altre integrant de l'aliança independentista a tres que ha manat a la ciutat des del 2023. Les eleccions les va guanyar Sílvia Paneque, del PSC, que ara és consellera de Territori i està esperant el moment adequat per implicar-se de ple en la precampanya. Entre el 2011 i el 2023, Girona es va convertir en un feu convergent, amb Puigdemont i Marta Madrenas com a alcaldes.
El moviment de reagrupament convergent que es viu a Girona ha tingut altres expressions arreu del territori. Junts i Convergents, el partit de Germà Gordó, van arribar a un acord per presentar-se en diversos municipis, entre els quals Barcelona, on finalment l'alcaldable serà Jordi Martí, un vell conegut de l'estructura de CDC a la capital catalana. Jordi Turull, secretari general de Junts, és l'encarregat d'anar teixint aliances arreu del país, i va ser l'encarregat d'aconseguir un acord que acabava amb la disgregació postconvergent a Mollerussa, una de les ciutats que CDC va conquerir el 2011 i que, des d'aquell moment, ha estat governada per un alcalde com Marc Solsona, fidel a les sigles del PDECat.
Quan Junts i el PDECat es van divorciar, l'espai postconvergent va viure una sotragada que no s'ha acabat de curar mai del tot. El partit de Puigdemont va anar fent camí en solitari, mentre que els hereus de CDC van quedar fora del Parlament. Tampoc hi va poder entrar el PNC, amb Pascal al capdavant i el suport de personalitats com Carles Campuzano -ara diputat al grup d'ERC, partit que el va fitxar per ser conseller el 2022- i Jordi Xuclà. En els últims mesos, però, s'estan produint múltiples moviments per tornar a aixoplugar totes les sensibilitats dins del mateix paraigua, en la línia del que defensa l'expresident Artur Mas i del que promouen exdirigents com Felip Puig i David Madí.
