Les eleccions municipals del 2023 van ser dures per a l'independentisme, que va veure com el PSC era la força més votada a les quatre capitals catalanes. Però quinze dies després, amb les investidures dels nous alcaldes, s'obria un bri d'esperança: un govern a tres bandes entre Guanyem, Junts i ERC que recuperava, encara que fos només a Girona, el que fa anys havia estat la majoria independentista que havia permès tirar endavant el procés. Tres anys després, però, tot s'ha esberlat en qüestió de setmanes i el PSC es frega les mans, perquè ho té tot de cara per guanyar la quarta capital del país. Els socis de Salellas tenen problemes i, malgrat que un nou candidat d'ERC pot amorosir les relacions, la suma (l'alcalde va ser investit amb 17 dels 27 regidors) es pot complicar, més encara amb l'aparició d'AC.
La veda es va obrir amb la marxa de Junts del govern municipal. Els de Gemma Geis lamentaven que l'alcalde no havia atès les seves peticions mentre que Lluc Salellas va atribuir el moviment a interessos electorals. El desgast pel sol fet de governar pot castigar Guanyem mentre que Junts continua amb baixes expectatives electorals, sempre segons les enquestes, pel pols amb Aliança Catalana. La tercera pota d'aquell govern municipal, ERC, afegeix ara més llenya al foc amb la renúncia del seu candidat, Marc Puigtió, per la conspiració amb un influencer ultra. Mentrestant, Sílvia Paneque, consellera de Territori i portaveu del Govern, ja escalfa a la banda i el PSC vol conquerir l'última capital que li falta.
ERC, sense candidat a un any de les municipals
El volcà d'ERC Girona ha entrat en erupció aquesta setmana, però la batalla interna feia mesos que s'arrossegava. Puigtió, malgrat ser alcalde per ERC a Sant Julià de Ramis, va aterrar a Girona amb una plataforma que es presentava com a independent al partit i amb el suport tàcit de la direcció nacional (en el procés intern s'havia destacat com un dels suports d'Oriol Junqueras). Però va anar apropant-se al partit fins que es va presentar a unes primàries que el setembre passat van estar marcades per la polèmica. Puigtió va imposar-se per un sol vot davant Adam Manyé. El vot decisiu era per al candidat perdedor però hi havia un adhesiu damunt del nom, fet pel qual es va declarar nul i va donar la victòria al fins ara alcaldable.
El cas, per part dels opositors, va ser portat a la Comissió de Garanties d'ERC, que va ratificar Puigtió com a alcaldable. Però no és l'única aresta de la crisi. A principis d'any, més de la meitat dels militants d'ERC a la ciutat -propers a Puigtió- van presentar una moció de censura contra l'executiva local, que va acabar dimitint per evitar la votació. Al febrer es va triar la nova executiva, que al juny va avalar la coalició amb la plataforma independent de Puigtió. Hi ha qui denuncia que el fins ara alcaldable va omplir la militància i l'executiva d'ERC Girona amb "familiars i coneguts que no viuen a la ciutat" -fins a 22 persones, segons el Diari de Girona- per poder prendre'n el control absolut.
Sigui com sigui, el panorama és ara un desert. Els partidaris de Puigtió havien agafat el control de l'agrupació local -encara conformen l'executiva- i tot estava de cara perquè fos el candidat. Dos dels tres regidors republicans al consistori estan de baixa i Quim Ayats, cap de llista el 2019 i el 2023, ja va anunciar que plegava. Un dels noms que està a les travesses és Àdam Bertran, que fins ara s'havia mantingut en una segona línia però que, segons apunten algunes fonts, podria fer ara el pas i tindria el suport de la militància. Internament, va ser una de les persones que va oposar-se més contundentment a la proposta de Puigtió des de l'inici.
Una bretxa a l'oasi junquerista
El cas de Girona també té implicacions a nivell nacional per ERC. Des que va tornar a la presidència del partit, Oriol Junqueras ha aconseguit teixir un cert panorama d'oasi després d'un convuls procés intern. Un dels últims fronts de resistència al junquerisme era Barcelona, on hi havia una executiva conformada per opositors al líder del partit, però recentment en va prendre el control amb la victòria de la candidatura oficialista i Elisenda Alamany, secretaria general del partit, va ser escollida sense cap rival com a alcaldable a la capital.
A Girona, en què ERC habitualment ha tingut discrepàncies internes, s'establia també certa pau. Puigtió, com a alcalde de Sant Julià de Ramis, va donar suport a Junqueras en el procés intern i, tot i que la direcció no es va mullar oficialment, era l'alcaldable junquerista a Girona. A l'altra banda, Manyé havia estat alt càrrec d'Educació durant el Govern de Pere Aragonès. Puigtió és regidor de govern a Sant Julià de Ramis -després de deixar l'alcaldia el 2024- i és vicepresident del Consell Comarcal del Gironès, càrrecs retribuïts als quals no es preveu que renuncii.
Què diu ERC sobre la crisi a Girona? El partit ha emès un comunicat on diu respectar la decisió de Puigtió i considera que ara s'obre "una nova etapa" per teixir un projecte de consens. Un missatge inconcret que combina amb la cautela que transmet la direcció nacional. Fonts consultades per aquest diari demanen "tranquil·litat" i anar "pas a pas" a partir d'ara. Deixen clar que ERC tindrà candidat a Girona i que s'iniciarà el procés "conjuntament i coordinadament" entre la direcció nacional, la regional i la municipal. Repetir primàries és un escenari probable -hi hagués o no més d'un candidat- perquè ERC vol que la militància sigui qui tria.
De les males perspectives de Junts al desgast de Salellas
Però el desori independentista a Girona no només afecta ERC, sinó que també implica les males perspectives electorals de Junts i el desgast de Salellas. Pel que fa al partit de Gemma Geis, encara que ho neguin, el moviment no es pot entendre sense la proximitat de les eleccions i el pols amb Aliança Catalana. Malgrat que presenten un candidat desconegut -com a la majoria de municipis- la inèrcia positiva que arrossega la formació de Sílvia Orriols fa que tingui pràcticament garantida la presència al consistori. I quan Aliança creix, tal com reflecteixen totes les enquestes, qui pateix és Junts.
Per altra banda, a Guanyem es tem un cert desgast que és pràcticament inseparable del fet de governar. En l'entrevista amb Nació de fa una setmana, Salellas feia un bon balanç de la triple entesa independentista i celebrava avenços per a la ciutat, com l'ampliació del Trueta o les polítiques d'habitatge. Però l'executiu també ha hagut d'assumir problemes importants pel que fa a la gestió dels residus o al tancament del cinema Truffaut. Guanyem, Junts i ERC van sumar 17 regidors el 2023, la majoria està en 14 i, tenint en compte els elements actuals, no és descartable que la suma no sigui suficient. Salellas i els republicans ja han aprovat el nou cartipàs gràcies al PSC i han mostrat a Junts que hi ha una majoria alternativa. El problema a les eleccions és qui la lidera, si els independentistes o els socialistes.
El PSC (i Paneque) ja es freguen les mans
Perquè qui es frega les mans amb el panorama és el PSC. Els socialistes es van quedar sense la cap de llista, Sílvia Paneque, que va marxar a Govern. Però tampoc han treballat en construir una nova líder per competir el 2027. La consellera de Territori i portaveu de l'executiu encara no ha decidit si és candidata, però cada cop més temptador amb les circumstàncies actuals. Sobre Paneque pot pesar també cert desgast per les crisis del Govern -i en algunes ha hagut de posar la cara, com en el caos a Rodalies- però el que és segur és que, pel nivell de coneixement que en té l'electorat, és necessària si el PSC vol assaltar l'alcaldia de Girona. Veient que la triple entesa independentista pot no sumar, qui aconsegueixi ser la llista més votada entre els socialistes o Guanyem té tots els números de governar, encara que sigui en minoria.
