La plaça 3 de la secció civil del tribunal d'instància de Girona ha admès a tràmit la demanda civil que l'activista i extreballador d'Òmnium Cultural Òscar Campos ha interposat contra l'agent de la Policia Nacional que va mantenir una relació amb ell per "infiltrar-se" en el moviment independentista gironí. L'activista demana que es condemni l’agent per "intromissió il·legítima" en el seu dret fonamental a la intimitat i, en compensació, que se la condemni a pagar una indemnització de 152.220,54 euros pel perjudici provocat.
La defensa de Campos, liderada per Benet Salellas, obre així la via civil com a camí complementari a la penal, a l'espera de la resolució del recurs d'empara presentat al Tribunal Constitucional (TC). Un procediment que van posar en marxa després que l'Audiència de Girona arxivés la querella en concloure que no hi va haver cap delicte de tortures o revelació de secrets. Aquestes conclusions, però, no van satisfer ni a la denunciant ni a la seva defensa, que van obrir una nova via a través del constitucional. Ara, també s'hi suma la via civil.
La demanda, presentada per Salellas, reclama que se la condemni per vulnerar el dret a la intimitat i que li imposin pagar més de 150.000 euros pel perjudici provocat a l'activista, que va estar de baixa i va haver de rebre atenció psicològica. També al·lega "episodis de depressió, ansietat i insomni prolongat i cronificat en el temps". A més, remarca que des del 2023, l'afectat pateix un "profund afectament psicològic i emocional derivat d’un engany sostingut en el temps que ha impactat directament en la seva confiança personal, estabilitat emocional i manera de relacionar-se amb els altres".
Campos assegura en aquest escrit, redactat pel lletrat, que se li va vulnerar aquest dret i que l'agent va adoptar una identitat falsa per "guanyar-se la seva confiança" i establir-hi una relació sentimental amb l'objectiu de tenir accés a informació. Un accés que mai hauria pogut aconseguir si s’hagués sabut que era policia, per la qual cosa considera que l'agent el va "cosificar", convertint-lo en un simple "instrument" per aconseguir els seus objectius.
Interferir en la via personal de l'activista
Durant dos anys -del 2020 al 2022-, argumenten, la infiltració va afectar directament la vida personal, familiar i l’entorn de Campos. Tant és així, que la demandada "no només va fingir una relació sexoafectiva amb ell, sinó que el va manipular i convèncer perquè anessin a viure junts". Aquesta situació, argumenten, li va permetre un "accés directe i immediat a la seva vida privada".
La convivència, de fet, no només li hauria permès tenir accés "als seus objectes personals i dispositius digitals, sinó també als aspectes més íntims de l’esfera personal del demandant". En aquest sentit, remarquen que la infiltració i la utilització d'una "identitat falsa" també li va servir per aconseguir informació confidencial sobre les activitats i el funcionament d’Òmnium, els moviments socials i polítics en els quals estava implicat, i els procediments judicials que tenia oberts. De fet, exposa que la policia Maria Isern va estar present en dues de les trobades de Campos amb els seus advocats per a preparar la defensa en el marc del procediment judicial penal pel tall de les vies de l'AVE el primer aniversari de l'1-O, obert precisament arran d’un atestat del mateix cos policial.
D'altra banda, la demanda argumenta que l'agent no estava habilitada per fer d'agent encoberta perquè "no existeix cap ordre judicial que hagi autoritzat la infiltració". A més, afegeix, "tampoc no es podria considerar legítima la utilització de la figura de l’agent encobert, perquè Campos no forma part de cap grup o organització criminal, ni existeix cap procediment penal contra ell". Amb tot, el demandant argumenta que la policia va construir "dolosament" una personalitat "aparent plenament compatible" amb la de Campos i va "generar en ell unes expectatives de futur compartit, de confiança i d'intimitat que mai no haurien existit si aquest hagués conegut la realitat".
