Cas tancat, almenys pels Mossos d'Esquadra, pel que fa a la infiltració de dues agents en una assemblea de docents. Carles Hernández, cap d'informació de la policia catalana, ha explicat que la investigació interna ha determinat que la infiltració "no va vulnerar cap dret" i s'ha negat a demanar perdó. Ho ha dit aquest dimarts a la comissió d'investigació del Parlament sobre infiltracions policials, des d'on també ha defensat la legalitat de la intervenció però ha assegurat que, conscients que va generar "malestar, neguit i desconfiança", s'ha elevat el rang de qui té la capacitat d'autoritzar aquest tipus d'operacions.
Hernández ha explicat que la infiltració de les dues mosses no volia "impedir" cap dret sinó que volia obtenir "informació de caràcter operatiu" dels professors dins l'assemblea de cara a preparar un dispositiu policial davant determinades accions que volien exercir els present enmig de la crisi amb el Govern. El cap d'informació dels Mossos ha dit que la convocatòria era pública a través de xarxes socials i que no hi havia cap restricció d'accés. "Les agents van entrar sense mentir, van escoltar i no van intervenir", ha afegit, reiterant que l'objectiu no era extreure cap informació privada.
En una tensa sessió de la comissió d'investigació sobre infiltracions policials, Hernández ha intervingut davant la presència del nou director general del cos, Ferran López, i la nova comissària en cap, Sílvia Catà, a més de l'anterior cap, Miquel Esquius. Hernández ha volgut justificar l'actuació policial del 6 de maig assegurant fins i tot que no va ser una infiltració com a tal: "No va ser una infiltració, sinó una tasca operativa d'obtenció d'informació preventiva per garantir tots els drets", ha afirmat, davant les cares visibles d'indignació i sorpresa des dels diputats de Junts, ERC, els Comuns i la CUP presents a la sala.
Segons Hernández, la intenció era compaginar els drets de vaga i mobilització amb el dret a la mobilitat de la resta de la ciutadania pels que havien d'agafar un avió, fer un examen o tenien una visita mèdica. Ha repetit en diverses ocasions que les agents no van mentir, però ha admès que un cop les van enxampar, van haver de dir que eren agents per poder marxar sense perill. En tot cas, ha dit que aquesta funció de "recopilació d'informació operativa" està encarregada a la comissaria d'informació dels Mossos des del 2011 i està emparada per diversa legislació.
El cap d'informació dels Mossos també s'ha obert a fer una "reflexió" interna per millorar els procediments. En aquesta línia, ha dit que des de l'endemà d'aquella actuació, totes les autoritzacions de tasques similars passen per les seves mans, mentre que fins aleshores ho autoritzava cada cap territorial. Des d'aquella infiltració, ha dit, no s'ha fet cap altra petició. També s'ha mostrat obert al fet que "si moralment o socialment no s'entén l'actuació", la policia catalana pot obrir un debat per abandonar aquestes actuacions, encara que siguin legals.
Junts, ERC, els Comuns i la CUP, «en xoc»
A l'oposició, tothom s'ha posat d'acord en l'"estat de xoc" per les declaracions d'Hernández. Diputats de Junts, ERC, els Comuns i la CUP han repetit a Hernández que estava contradient la valoració de la direcció política dels Mossos. Tots quatre partits han recordat que la consellera d'Interior, Núria Parlon, i el ja anterior cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, van admetre que la infiltració havia estat "cutre" i es van disculpar. Una diferència remarcable respecte al cap d'informació, que ha avalat l'actuació: "No demano perdó perquè crec que no he de demanar perdó; no puc demanar perdó", ha deixat molt clar.
Francesc de Dalmases, de Junts, ha titllat d'"inacceptable" del comandament policial per la contradicció amb Parlon. Per això, ha considerat que Hernández ha "dinamitat la conselleria des de dins". "És una vergonya la imatge que ofereixen de la consellera", ha reblat. Laia Cañigueral, d'ERC, li ha recordat que, per preservar els drets dels vaguistes o dels ciutadans afectats per les vagues, no es pot vulnerar el dret de reunió o de vaga mateix. També ha assegurat que podrien haver obtingut la mateixa informació mirant les xarxes socials.
Andrés García Berrio, dels Comuns, ha vist "molt preocupant" el discurs d'Hernàndez, i li ha preguntat si caldrà posar persones a les portes de les assemblees perquè no entri la policia, a partir d'ara. A més, li ha recordat que l'actuació no tenia una habilitació legal "clara". Xavier Pellicer, de la CUP, ha situat el discurs del mosso "fora de qualsevol marc jurídic i democràtic" i n'ha demanat la "destitució fulminant", així com una auditoria pública de la comissaria d'informació dels Mossos. Finalment, Christian Soriano, del PSC, ha reiterat que no els va agradar l'actuació, que ve "d'inèrcies policials" de fa molts anys i que ja s'han pres mesures per no repetir-la.
