Nou pas per l'aplicació de l'amnistia als líders de l'1-O que encara tenen causes pendents amb la justícia, malgrat que la llei fa dos anys que està en vigor. El Tribunal Constitucional (TC) ha avalat aquest dimarts que es pugui aplicar la norma als dirigents condemnats o encausats per malversació, una circumstància que aplana el retorn de Carles Puigdemont a Catalunya abans que acabi el 2026 i que podria permetre que Oriol Junqueras, president d'ERC, es pugui presentar a les properes eleccions catalanes. El posicionament del Constitucional arriba dos mesos després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) avalés el gruix de la llei d'amnistia.
A partir d'aquí, les mirades s'han de traslladar al pròxim ple del TC, previst pel 6 d'octubre. Encara no hi ha ordre del dia, però seria el moment perquè la nova ponència sobre el recurs d'empara de Turull es sotmetés de nou a votació. Fonts jurídiques consultades apunten que hi podria anar també la ponència sobre el recurs de Dolors Bassa, però encara no està clar. Sigui com sigui, el 6 d'octubre pot ser el dia en què s'aprovi la primera sentència del TC fixant criteri sobre la decisió del Suprem de no amnistiar els condemnats Turull, Bassa, Oriol Junqueras, Raül Romeva, i els exiliats Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. Serà una sentència que comptarà amb vots particulars del bloc conservador.
Un cop el Constitucional dicti sentència, fixarà una doctrina que es podrà aplicar a la resta de casos, sense necessitat d'esperar que hi hagi sentència sobre cada un. La majoria conservadora dirà que la interpretació que el Suprem va fer sobre la malversació del procés no és correcta i que l'actuació dels líders del procés encaixa dins de l'amnistia. Quan el Suprem llegeixi la sentència, tant Llarena com la sala penal han fet saber que aplicaran la doctrina que marqui el TC de manera immediata, i no buscaran nous subterfugis per continuar bloquejant la llei. Caldrà, però, esperar a veure la lletra petita i els arguments que utilitza el tribunal de garanties abans de donar per fet el retorn dels exiliats.
En l'obertura de l'any judicial, fa dues setmanes, el magistrat Pablo Llarena -que fins ara ha estat el principal perseguidor de Puigdemont, sense èxit perquè cap país ha acceptat l'extradició de l'expresident de la Generalitat- va expressar un canvi de criteri rellevant: si el TC avalava amnistiar els líders del procés per un delicte de malversació, no s'hi oposaria. Fins ara, cap decisió judicial -tampoc la del TJUE- havia comportat un moviment per part del Suprem. L'ordre de detenció internacional continua vigent, a hores d'ara, perquè Llarena es va oposar al recurs que va presentar Puigdemont quan Europa va avalar l'amnistia. Tot pot canviar en funció de què passi el 6 d'octubre al Constitucional.
Aquest cap de setmana, el líder de Junts va trencar el silenci -feia més d'un any que no concedia cap entrevista, i cal remuntar-se al gener d'enguany per situar l'última roda de premsa- en una conversa amb el diari The Sunday Times, en la qual va proposar-se fer una "immersió" en la "Catalunya d'avui" quan pugui tornar al país. "Tinc al cap dos o tres escenaris possibles, i he pres una decisió, però no la diré encara", va indicar sobre el seu futur. Entre les possibilitats que hi ha obertes s'hi troba exercir de cap de l'oposició -en campanya va assegurar que no ho faria-, o bé la de mantenir-se com a president de Junts sense exercir el càrrec de diputat obtingut als comicis del maig del 2024.
