El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ja ha fet públic el posicionament sobre els aspectes clau de la llei d'amnistia que ha analitzat durant mesos amb la discreció habitual. Quin ha estat el veredicte? Un aval a la norma, aprovada fa dos anys al Congrés dels Diputats, que aplana el terreny per a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras . No s'esperen decisions immediates, perquè el líder de Junts continuarà a l'exili fins que es pronunciï el Tribunal Constitucional (TC) a la tardor i perquè Junqueras no serà habilitat per ocupar càrrecs públics en el curt termini, però sí que delimita el terreny de joc perquè el Tribunal Suprem tingui menys arguments per no aplicar la llei d'amnistia.
En l'altra sentència rellevant de la jornada, la que tenia a veure amb els CDR i la causa per terrorisme que es manté viva a l'Audiència Nacional, el TJUE també ha donat la raó al plantejament que defensaven els afectats. Pel que fa a l'argumentari sobre la malversació, que és al nucli del motiu pel qual Puigdemont no ha pogut tornar a l'Estat i Junqueras es manté inhabilitat, la justícia comunitària manté que no han quedat afectats els interessos de la Unió Europea (UE). En essència, la llei no va en contra del dret comunitari, de manera que queda majoritàriament avalada, en la línia del que ja va determinar l'advocat general de la UE fa uns mesos. No era vinculant, però ha obert el camí per al TJUE.
A Luxemburg hi han arribat quatre causes: la de les despeses de l'1-O al Tribunal de Comptes, la del terrorisme dels CDR a l'Audiència Nacional, l'organització del referèndum al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i una sobre llaços grocs a Vilanova i la Geltrú. La vista a Luxemburg es va centrar només en dues: Tribunal de Comptes i operació Judes, és a dir, a grans trets, malversació i terrorisme. El tribunal europeu havia de decidir si les despeses per organitzar l'1-O afecten els interessos financers de la UE i, per tant, si es poden amnistiar o no. També estava en joc el suposat terrorisme dels CDR xocava contra la directiva europea de lluita contra el terrorisme.
Era especialment important el que digués el tribunal sobre la malversació. Ha estat el delicte al qual s'han agafat diversos tribunals per no amnistiar els líders de l'1-O. De fet, és el delicte que va servir també al Suprem per no aplicar la reforma del codi penal de 2022 i mantenir inhabilitacions i ordres de detenció contra els dirigents independentistes. Una causa pendent que es clarifica aquest dijous és la que afecta Josep Maria Jové i Lluís Salvadó per l'organització del referèndum. El TSJC creu que se'ls pot amnistiar, però abans de decidir va optar per elevar-ho a Europa. Malgrat no resoldre directament el cas, la sentència europea els afecta directament després d'anys de batalla als tribunals.
L'elefant a l'habitació és la causa de l'1-O que hi ha al Suprem, amb Puigdemont i Junqueras, entre més exconsellers. És la causa que manté a l'exili l'expresident i inhabilitat el líder d'ERC. El TJUE no respondrà sobre aquesta causa, perquè no li han preguntat. Ara bé, sí que acotarà el terreny de joc i esvairà dubtes. Amb la decisió de dijous, ni Puigdemont podrà tornar, ni Junqueras deixarà d'estar inhabilitat. Caldrà esperar al TC -que encara s'ha de pronunciar sobre els recursos d'empara contra la decisió de no aplicar l'amnistia al Govern de l'1-O- per tenir una composició de lloc més acurada. Amb la resolució definitiva d'Europa, això sí, el terreny de joc -desgastat- està més acotat.
El Suprem no té dubtes ni pregunta res a Europa, simplement ha decidit que l'amnistia no s'aplica a la malversació del referèndum. Però no perquè afecti els interessos financers de la UE, com insinuen el Tribunal de Comptes i el TSJC. En essència, no l'aplica perquè argumenta que hi va haver enriquiment personal dels líders del procés i, per tant, agafant la literalitat de la llei, aquest supòsit en queda fora. La sala penal retorça els fets, fa una interpretació rocambolesca de la norma i obvia la voluntat del legislador per deixar la llei en paper mullat. Aquesta interpretació és la que han impugnat, precisament, Puigdemont, Junqueras i la resta de perseguits per malversació al Constitucional.
