Carles Puigdemont s'ha fet un fart de clarificar que no va marxar cap a Brussel·les amagat al maleter d'un cotxe. També ha insistit, des de finals d'octubre del 2017, que ell mai s'ha considerat un fugat de la justícia: quan va emprendre el rumb cap a Bèlgica, un cop declarada -sense efectes- la independència, la Fiscalia General de l'Estat no havia presentat cap querella contra el Govern del referèndum. Camí dels nou anys de la decisió d'afrontar des de l'estranger l'embat judicial contra l'independentisme, Puigdemont té tota l'atenció posada en què pugui dir el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la llei d'amnistia. Pot tenir les claus que obrin la porta d'un eventual retorn.
Les expectatives, aquesta vegada, són baixes. Si en altres ocasions Junts ha alimentat la perspectiva d'una tornada immediata -va passar en la campanya electoral de les eleccions catalanes convocades sota l'aplicació del 155, o bé quan va poder assumir l'acta d'eurodiputat-, en aquesta ocasió tot és prudència. Fins i tot Gonzalo Boye, l'advocat que juntament amb Jaume Alonso-Cuevillas ha aconseguit frenar tots els processos d'extradició oberts en els últims nou anys, ha moderat les expectatives. Encara que la decisió del TJUE sigui positiva, Puigdemont no tornarà de manera immediata: caldrà esperar a veure què diguin el Tribunal Constitucional (TC) i el Tribunal Suprem.
El cert, en tot cas, és que el líder de Junts està mentalitzat que l'exili es pot continuar allargant. Hi ha hagut moments especialment complexos -la detenció a Alemanya del març del 2018 va ser un dels punts de més tensió, amb un ingrés a la presó de Neumünster que va acabar amb la posada en llibertat provisional a l'espera que el tribunal d'Schleswig-Holstein dictaminés que no l'extradiria per un delicte de rebel·lió-, i d'altres en què el retorn semblava proper. Va ser el cas, just abans de la pandèmia, quan va poder trepitjar la Catalunya Nord un cop desplegada la immunitat com a eurodiputat. Una immunitat que no s'ha aplicat mai a l'Estat, on les causes contra ell no han decaigut en cap moment.
De fet, existeixen dubtes -raonables- sobre si el Suprem seguirà el camí del TJUE sobre la malversació, que és precisament la gran esperança perquè Puigdemont sigui amnistiat. La llei està aprovada des de fa dos anys -va ser objecte de gran debat i, de fet, la primera versió va ser tombada per Junts-, però no se n'han beneficiat cap dels principals líders del procés, com ara Oriol Junqueras i Jordi Turull. La decisió europea no té a veure amb els preparatius de l'1-O, però sí que pot servir per acotar el terreny sobre el qual es pot aconseguir la desjudicialització definitiva. Les reformes del codi penal, l'adeu a la sedició i l'amnistia, per ara, no han estat moviments concloents.
El risc del 2024
En tot aquest temps, Puigdemont ha assumit riscos -els viatges per Europa un cop tombada la primera euroordre, un viatge a L'Alguer que podria haver acabat amb extradició-, però cap d'ells tan rellevant com el retorn fugaç a Catalunya de l'agost del 2024, coincidint amb la investidura de Salvador Illa. El president de Junts va arribar a l'Arc de Triomf després de passar dos dies en un pis a Barcelona, d'amagat de la policia que el buscava, i després del míting davant de 3.800 persones va esmunyir-se dels Mossos d'Esquadra, que no el van poder detenir. I això que van posar en marxa l'Operació Gàbia, un protocol que tendeix a no funcionar, tenint en compte tots els precedents.
Un cop establert un altre cop a Waterloo, Puigdemont va agafar les regnes de Junts -en va deixar de ser president entre el 2022 i el 2024- i, malgrat haver anunciat internament la possibilitat d'activar un Govern alternatiu al d'Illa, ha mantingut un perfil relativament baix en el dia a dia. Un perfil que, d'altra banda, ha reduït a mesura que s'acostava la data del veredicte del TJUE. Ho va evidenciar, per exemple, en les primàries del partit a Barcelona, on no es va implicar. Les va acabar guanyant Jordi Martí, el candidat que no volia la direcció, i ell no va fer costat explícitament a cap candidat, a diferència d'alguns membres del seu entorn. La gestió interna va anar a càrrec de Turull com a secretari general.
En aquest temps d'exili, Puigdemont també ha tingut temps de pactar i de trencar amb el PSOE. La finestra d'oportunitat que es va obrir després de les eleccions del 2023 va servir per aprovar l'amnistia, però no per resoldre l'arrel del conflicte, com pretenia Junts amb la taula de mediació internacional establerta a Suïssa. Va durar fins la tardor del 2025, quan el líder a l'exili va arribar a la conclusió que els incompliments de Sánchez impedien continuar amb l'aliança. Puigdemont sempre li ha retret al PSOE que, al marge d'haver aprovat al Congrés la llei d'amnistia, no hagin fet més per fer-la complir. Nou anys després, tot ha canviat molt; ell, això sí, continua sense poder tornar a Catalunya.
