Fa unes setmanes que Carles Puigdemont es manté en perfil baix. No concedeix entrevistes, dosifica els missatges que publica a la xarxa social X -ni tan sols va felicitar públicament Jordi Martí quan va ser escollit candidat de Junts a Barcelona en les primàries del 21 de juny- i manté la discreció sobre el futur judicial que l'espera a partir de dijous vinent, que és quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha de pronunciar-se sobre la llei d'amnistia. Es tracta d'una decisió cabdal per saber si Puigdemont, pràcticament nou anys després d'haver marxat a l'exili, podrà tornar amb garanties a l'Estat. Ningú dona res per fet, perquè hi ha massa en joc.
El seu entorn, que en altres ocasions s'ha esforçat per vendre optimisme -s'ha especulat molt sobre la possibilitat del retorn en altres finestres d'oportunitat, però ni tan sols l'aprovació de l'amnistia ha facilitat el camí del líder de Junts cap a Catalunya-, és ara especialment prudent. Fins i tot hi ha qui, quan ha de parlar sobre el retorn de Puigdemont, fa servir una expressió prèvia per emmarcar el context: "Això si és que pot tornar". No tant pel que acabi determinant la justícia europea -l'advocat general va validar les línies mestres de la norma aprovada pel Congrés dels Diputats el juny del 2024, i només va plantejar dubtes menors-, sinó pel recorregut que encara pot quedar a l'Estat.
El Tribunal Constitucional (TC) va tombar l'estiu passat el recurs del PP, però encara té pendent de resoldre el recurs d'empara que va presentar Puigdemont, admès a tràmit amb el vot favorable de vuit magistrats. Cándido Conde-Pumpido, president del TC, va estar informat en tot moment de com s'estava elaborant la llei d'amnistia: Pedro Sánchez no es volia arriscar a tenir aprovada la norma i, després, que fos tombada per l'alt tribunal. En el moment de la redacció -truncada pel vot contrari de Junts al primer plantejament que es va elevar al Congrés-, el protagonisme per part de l'entorn de Puigdemont el va assumir Gonzalo Boye, arquitecte de la defensa de l'expresident de la Generalitat.
"Per nosaltres va ser molt dur tombar la primera llei d'amnistia", recorden encara alts dirigents de Junts consultats per Nació. "Però no podíem fer res que no fos això. Era una amnistia VIP", ressalta una d'aquestes veus. Malgrat que la norma havia de ser ràpidament implantada, els principals responsables del procés continuen inhabilitats. Puigdemont encara no ha pogut tornar a l'Estat, Oriol Junqueras no pot ocupar cap càrrec públic i Jordi Turull, secretari general de Junts, es troba exactament en la mateixa cicumstància. Toni Comín -que va obtenir escó a les eleccions europees però no ha pogut ocupar-lo- i Lluís Puig, a banda, continuen sense poder tornar a Catalunya.
Una ruta i una incògnita
Abans que es donés l'ordre de deixar d'alimentar el retorn immediat de Puigdemont, de portes endins se sabia que es treballava en una ruta per acompanyar arreu del país el líder de Junts. L'encarregat de dissenyar-la era Albert Batet, adjunt a la presidència del partit. En les últimes setmanes, això sí, no s'ha emès cap missatge en aquest sentit. No s'ha fet cap pronòstic oficial, més enllà de la confiança en les resolucions de la justícia europea, que mai ha permès l'extradició de Puigdemont anhelada pel Suprem. El que digui el TJUE és clau, però els ulls estan posats en què pugui aportar el TC a partir del mes de setembre i, també, en què farà el Suprem, el tribunal que més ha fet per torpedinar la llei.
D'expectatives sobre el retorn n'hi ha hagut pràcticament des que el líder de Junts va aterrar a Bèlgica després de la declaració d'independència. El cert, però, és que només va poder trepitjar la Catalunya Nord quan va disposar d'immunitat com a eurodiputat, i quan s'hi va instal·lar per la campanya electoral del 2024. La visita fugaç a Barcelona del 8 d'agost d'aquell any va ser arriscada -els Mossos van posar en marxa una Operació Gàbia que, com totes les anteriors, no va fructificar-, i des d'aquell moment no hi ha hagut més moviments. Els interlocutors del PSOE van traslladar a Puigdemont que l'estiu del 2025 es podia resoldre la situació, però tot s'ha allargat -com a mínim- un any més.
En tot aquest temps, el líder de Junts ha tingut temps per trencar amb els socialistes i per convertir-se en una peça cobejada per part del PP, que l'ha instat a "girar full", en paraules d'Alberto Núñez Feijóo. L'escenari a l'Estat no és precisament tranquil: el previsible fracàs dels pressupostos de Sánchez anticipa un final precipitat de la legislatura i l'arribada de la dreta i l'extrema dreta al poder. Un dels elements que Feijóo ha verbalitzat des de l'oposició és que derogarà l'amnistia tan bon punt trepitgi la Moncloa. Ho farà? Haurà pogut tornar Puigdemont a Catalunya abans d'aquest moviment? De moment, la paraula la té la justícia europea. Asfaltarà, ara sí, el retorn definitiu del líder de Junts?
