No ha estat un final de curs tranquil al Parlament. És cert que hi ha hagut pressupostos, el principal objectiu del Govern per poder encarar el segon tram de la legislatura, però l'aprovació tardana i les llargues negociacions han fet que altres assumptes i lleis hagin quedat en un segon pla i que vagin a setembre malgrat que no era la intenció. En aquests endarreriments també hi ha entrat en dues ocasions l'ús del Consell de Garanties Estatutàries, una eina de caràcter consultiu però sovint utilitzada pels contraris a una llei per mirar de dilatar-la.
La gran norma que passa a setembre és la prohibició de la compra especulativa d'habitatge, tot i que indirectament ja ha anat bé als seus impulsors per guanyar aire i aconseguir un acord. També queda per passat l'estiu la llei de memòria democràtica -encallada des de l'anterior legislatura i la llei de cambres -amb les cadires de plata en entredit. Més enllà de la part legislativa, el curs també acaba sense aprovar una reforma del reglament que tothom troba convenient per blindar la cambra contra els discursos d'odi de l'extrema dreta, tot i que ha tingut un acord in extremis. Aquestes són les assignatures pendents per a setembre al Parlament.
Més aire per prohibir la compra especulativa
La principal llei que passa a setembre és la prohibició de la compra especulativa d'habitatge. Va ser la gran contrapartida que van obtenir els Comuns a canvi del suport als pressupostos, i volien tancar el curs amb la seva aprovació. De fet, per això van aconseguir que el Parlament tramités la norma per la via ràpida i ho tenien tot preparat per aprovar-la en l'últim ple de l'any. Ara bé, tant Junts com el PP van decidir portar la llei al Consell de Garanties Estatutàries per una suposada vulneració del dret a la propietat privada, un tràmit que implica que s'ajorni la votació de la cambra i, inevitablement, l'enviï al pròxim període de sessions que arrancarà a la tardor.
Però, indirectament, els contraris a la norma han donat aire als impulsors per arribar a una proposta de consens. Malgrat les presses dels Comuns, tant el PSC com ERC havien expressat certes reticències en alguns aspectes de la llei. Estan d'acord en el què, però tenen dubtes en el com. PSC i ERC volen que la norma s'apliqui només als grans tenidors, als titulars de cinc o més habitatges. Comuns i CUP plantegen que la limitació de la compra d'habitatges no depengui dels ajuntaments. Malgrat les discrepàncies, PSC, ERC i els Comuns s'han conjurat per arribar a un acord en què també pot entrar-hi la CUP.
Les polèmiques cadires de plata
També ha acabat al Consell de Garanties Estatutàries la llei de cambres que impulsaven PSC, Junts, ERC i el PP. En aquest cas són els Comuns i la CUP qui han recorregut la norma per les polèmiques cadires de plata. Totes dues formacions qüestionen que les empreses que fan les aportacions econòmiques més elevades "tinguin vocalies reservades i influència" en els òrgans de govern de les cambres de comerç. És per això que els Comuns i la CUP volen que el Consell es pronunciï sobre la constitucionalitat de la norma, pas que també va fer caure l'aprovació de la norma de l'últim ple del juliol.
La llei de memòria democràtica, últims detalls
Una altra de les últimes lleis que havia de rebre la llum verda de la cambra abans de les vacances era la de memòria democràtica. És una prioritat que remarcaven tant des del PSC com d'ERC, i que també té el suport de la resta de grups amb les negatives ja anunciades de PP i Vox. El projecte el va presentar el Govern de Pere Aragonès, però que va quedar aturat per les eleccions del 2024, i Illa el va recuperar a inicis de la legislatura. El 2025 va superar el debat a la totalitat, però des de llavors la llei es troba aturada.
Al juny s'havia de celebrar l'última reunió de la ponència que donés pas a l'aprovació del dictamen en comissió parlamentària abans de portar-lo al ple, però es va ajornar per tancar els últims detalls. En tot cas, era previsible que la dreta espanyola portés la norma al Consell de Garanties Estatutàries i endarrerís l'aprovació altre cop per a la tardor. El projecte de llei de memòria democràtica, que, tot i els retards, està ben encarrilat, estableix la retirada de símbols franquistes a l'espai públic i fixa sancions per danys a espais de memòria com fosses i per l'enaltiment del franquisme.
Acord per a la reforma del reglament
Més enllà de la funció legislativa, el Parlament també tenia la intenció d'aprovar una reforma del seu reglament. No ha pogut ser, però s'ha aconseguit un acord d'última hora entre el PSC, Junts, ERC, els Comuns i la CUP. L'objectiu és blindar les sancions als discursos d'odi de l'extrema dreta a les portes d'un cicle electoral que se'ls preveu favorable. Fa mesos que els grups hi treballaven els principals grups de la cambra i la urgència d'establir nous mecanismes s'ha evidenciat recentment en la resolució dels expedients contra Sílvia Orriols (Aliança Catalana) i Joan Garriga (Vox).
Un dels elements més destacables és que el codi de conducta s'inclou dins del reglament i se li dona rang de llei per evitar que els diputats puguin esquivar les sancions per via judicial. Per altra banda, les faltes i les sancions corresponents queden més clarificades, el procediment d'expulsió del ple també queda aclarit i es reparteixen les tasques sancionadores. L'aprovació anirà a la tardor, però la voluntat és poder tirar-la endavant tan ràpid com sigui possible per evitar victimitzacions a les portes d'un nou seguit d'eleccions.
D'altra banda, també està en tramitació parlamentària la llei del taxi impulsada per PSC, Junts, ERC, Comuns i la CUP que té l'objectiu de regular els vehicles de transport amb conductor (VTC). Altres iniciatives en tràmit són la proposició de llei del foment del mecenatge; la proposició de llei de comunicació audiovisual de Catalunya impulsada per ERC; i una proposició de llei per combatre el sensellarisme promoguda per tots els grups de la cambra excepte Vox i Aliança Catalana.
