El món econòmic ha viscut uns dies agitats després que l’executiva de la Cambra de Comerç de Barcelona proposés ampliar de dues a deu les anomenades cadires de plata, en mans de grans empreses que fan aportacions importants a la corporació. Aquesta és una carpeta que ha provocat controvèrsia a la casa. Que la situació va incitar el debat ho corrobora el resultat produït dijous passat al ple cameral. Un empat a 29 vots que va fer que el president de la institució, Josep Santacreu, decantés la balança en favor de les cadires de plata amb el seu vot de qualitat. Algun vocal ironitzava a la sortida recordant un empat famós en una assemblea de la CUP sobre la investidura d'Artur Mas, el 2015.
El ple de la Cambra està format per 60 vocals, 52 dels quals són elegits pels diferents sectors productius, 6 són representants de les patronals (3 per Foment del Treball, 3 per Pimec) i els 2 restants són per a les actuals cadires de plata, que són Criteria, el hòlding vinculat a la Fundació la Caixa, i el RACC. Però la decisió d’incrementar aquest tipus de participació suposarà una recomposició del ple amb clars guanyadors i perdedors.
Fractura a la coalició de l’establihsment
La votació ajustada ha escenificat una fractura a la coalició vencedora de les eleccions a la Cambra del 2023, quan una aliança diversa dins del món econòmic va posar fi als quatre anys de mandat d’Eines de País, candidatura independentista que va governar la casa amb Joan Canadell i Mònica Roca. Josep Santacreu va ser el líder d’aquella candidatura que aplegava tots els matisos de l’establishment i va sumar les forces d’empresaris vinculats a Foment del Treball i Pimec. Ara, Santacreu i Pimec s’han allunyat. El president de la patronal de les pimes, Antoni Cañete, no ha acceptat l’ampliació de les cadires de plata.
El sentit d’uns llocs de privilegi
S’ha dit que era tradicional la presència d’aquestes vocalies d’or al ple cameral. Això no és exacte. De fet, van ser introduïdes en la llei estatal de cambres del 2014 per una raó molt concreta: les cambres havien perdut el recurs cameral permanent, una quota obligatòria que pagaven totes les empreses per finançar les activitats d’assessorament i formació d’aquestes entitats. Per compensar-ho, es va donar entrada a grans empreses disposades a fer unes aportacions generoses a les cambres.
El temor a un desequilibri entre grans i pimes
La recuperació d’aquestes vocalies modificarà la correlació de forces al ple, que no pot excedir de 60 membres. A partir d’ara, les vocalies a elecció es reduiran de 52 a 44. Antoni Fitó, membre del ple i d’Eines de País, explica a Nació que “a legitimitat de les cambres no es mesura per les aportacions de grans companyies, sinó pel que surt de les urnes del teixit productiu. Assenyala quins sectors es veuran perjudicats pel canvi: "Els més petits: serveis, restauració, hostaleria, petit comerç".
Per accedir a una cadira de plata, una empresa ha d’aportar un mínim de 300.000 euros (75.000 per any). En cas que hi hagi més candidats que places, es fa un sistema de subhasta. Santacreu ha repetit aquests dies, amb raó, que la Cambra també ha de representar les grans empreses. Aquestes, segons Idescat, són el 0,2% del conjunt del teixit productiu català. És obvi que la gran empresa fa de tractora. Els crítics amb la proposta de Santacreu, però, argumenten que hi ha altres mecanismes per donar cabuda als grans de l’economia: el ple pot cooptar fins a 25 vocals consultors, amb dret a veu però no a vot.
En aquests moments hi ha 12 llocs deserts, que segons Fitó podrien anar a grans socis sense trastocar els equilibris interns. El cert és que en aquests moments el ple cameral ja inclou prop d’una quinzena de grans empreses, el que suposa el 25% dels vocals. Caldrà veure quines seran les grans empreses que optaran al ple. En tot cas, si es mira enrere, era evident la presència d’empreses amb una participació de la Fundació la Caixa, des d’Aigües de Barcelona a Naturgy.
Impacte sobre el "lobby" G-8
L’enganxada entre la Cambra i Pimec ha afectat el lobby G-8, que aplega vuit entitats econòmiques i que aquest dilluns s’ha reunit en un dinar, en plena crisi per les cadires de plata. Hi eren, a banda de Cañete, el màxim dirigent de Pimec, Tatxo Benet (FemCat), Josep Mateu (RACC), Teresa Garcia-Milà (Cercle d’Economia), Carlos Puig de Travy (Col·legi d’Economistes de Catalunya) i Josep Maria Sanfeliu (Barcelona Global). Ni el president de la Cambra ni el de la Fira, Pau Relat, han assistit a la trobada per problemes d’agenda, però segons ha pogut saber Nació, ja no hi assisteixen des que va encetar-se el meló de les vocalies de pagament.
Caldrà veure com evoluciona el G-8 i si resistirà les actuals tensions internes. Segons expliquen fonts del lobby, el menú d’ahir va estar ben farcit de temes, des del dèficit d’execució d’obra pública, el nou retard en l’ampliació del Prat i la necessitat de disposar d’un nou finançament. El G-8 va néixer de la sintonia entre Antoni Cañete i l’aleshores president del Cercle d’Economia, Javier Faus. Els unia una ambició per fer escoltar més la veu de les seves entitats en el minotaure econòmic. Hi ha qui considera que a la bona idea d’enriquir el debat empresarial li va mancar l’esforç per no inquietar un Foment del Treball que, amb Josep Sánchez Llibre, havia agafat embranzida política. Ara, aquestes tensions s’han reobert al cor d'una Cambra que, per cert, celebra eleccions l’any vinent.
