Barcelona ha perdut una de cada quatre merceries i drogueries entre l’any 2016 i el 2024, i també un 30% de les sabateries i negocis de pell. Les dades censals, analitzades per l'Agència Catalana de Notícies, esbossen un clar retrocés del comerç tradicional a la capital catalana, substituït per centres d'estètica o perruqueries, que han anat a l'alça en els darrers deu anys. No només pateixen merceries i drogueries, sinó que aquest canvi de model també es veu reflectit en el sector de l'alimentació. En concret, d'acord amb les dades, també pateixen negocis com les peixateries -n’han tancat 141 en aquests vuit anys, quasi el 25%-, les botigues d’ous i aviram -un 15% menys- i fins i tot les carnisseries -un 10% menys.
En xifres, els darrers vuit anys han tancat a Barcelona una de cada quatre merceries i ja n’hi ha menys de 200 al conjunt de la ciutat. Ramon Martínez Perelló és la tercera generació de la centenària merceria Perelló (103 anys d’història) al barri de Sant Andreu. El seu negoci, tal com assegura, resisteix “adaptant-se de forma camaleònica al client i al que demana avui”, però té dubtes que la quarta generació segueix el seu llegat com a mercers. Si ningú se'n fa càrrec, el negoci podria desaparèixer, com ha passat en molts altres establiments d'aquestes característiques de la ciutat.
“Abans hi havia una merceria cada tres cantonades, ara n’hi ha una cada tres barris”, afirma, resignat, Martínez Perelló. Una frase dura i categòrica que evidencia el canvi de paradigma de Barcelona. El botiguer reconeix que hi ha altres negocis que els han fet mal, sobretot “els grans basars xinesos”, que ofereixen molts dels seus productes; això sí, “amb una qualitat molt inferior i un servei d’assistència del qual no es poden fer càrrec, començant per la llengua”, subratlla. Per calmar la clientela, però, el botiguer deixa clar que "encara en té per uns quants anys". I, optimista, no descarta que el negoci pugui continuar com a tal amb un traspàs, encara que no porti el nom de la seva família. “Crec que no tancarà, perquè tenim uns valors que no hi ha enlloc més”.
El canvi de dinàmica a la ciutat
Les dades censals evidencien que el comerç tradicional ha sortit ressentit del dinamisme cultural de la ciutat. Cal dir, però, que no hi ha una delimitació clara sobre què s’entén per comerç tradicional, i que fins i tot hi ha algun cas de negoci que se’n podria considerar, per exemple tintoreries i perruqueries, que creixen els últims anys. Per exemple, entre 2016 i 2024, es va passar de tenir 2.613 perruqueries a tenir-ne 2.807. El creixement més accentuat, però, ha estat en centres d'estètica. En concret, s'ha passat de 1.188 a 1.880 centres a la capital catalana en vuit anys. Mentre aquesta tipologia de negocis preval, altres comerços com les sabateries o els negocis de pell pateixen, i molt: n’han tancat 250 en menys d’una dècada, que són gairebé el 30% de les que hi havia el 2016.
El món de l’alimentació també s’ha anat transformant i concentrant al voltant dels supermercats. En aquest àmbit, han davallat sobretot les peixateries i marisqueries, de les quals se n’han perdut 141 (de nou, gairebé una de cada quatre). Els punts de venda d’ous i aviram cauen menys percentualment (un 15%), però és que ja en quedaven pocs. Vora 300 fa vuit anys, 260 en l’últim cens comercial disponible. I pel que fa a les carnisseries, n’han tancat 120, cosa que suposa un 10% de les 1.137 que hi havia el 2016 a Barcelona. Els punts de fruita i verdura també van a menys els darrers temps, i cauen per sota del miler (158 locals actius menys).
Malgrat aquest panorama incert, des de Barcelona Comerç, Pròsper Puig trenca una llança pel comerç de proximitat i reivindica que hi ha sectors que han evolucionat “moltíssim” i que a base de professionalització i bon servei al client es fan “imbatibles”: “Professionalitat, bon servei i bon producte; això, en un món en línia és impossible d’oferir”, exclama. De fet, cal tenir en compte que, en els darrers anys, el nombre general de comerços s'ha incrementat un 2,6%, cosa que implica l'obertura de 1.500 nous negocis.
