El futur de l'escola inclusiva és una de les grans incògnites que planen sobre el sector educatiu. En les darreres setmanes, els màxims responsables de la conselleria d'Educació han obert la porta a revisar el model actual, que penja del decret aprovat el 17 d'octubre de 2017, fet que ha polaritzat encara més les posicions respecte aquesta qüestió. Els detractors veuen una oportunitat per refer el model, mentre que els partidaris consideren que és una bona finestra per potenciar-lo, i acusen el Govern de voler retrocedir en aquesta matèria. I com que el debat està vigent, també s'ha colat en la compareixença de la consellera a la comissió d'Educació del Parlament.
D'entrada, no estava previst -d'acord amb l'ordre del dia, l'objectiu d'aquesta trobada era informar sobre el resultat de les diligències obertes en relació amb el fiasco de les PISA-, però la consellera Niubó hi ha volgut posar el focus: "Aquests darrers dies hem escoltat veus que semblava que el Govern volia retrocedir en la inclusiva. I vull ser molt cara: això no és cert", ha afirmat, taxativa, la titular de la cartera, que, tot i negar les acusacions, insisteix que cal "ajustar" el model. Niubó manté que la inclusió és un horitzó "innegociable" per a l'executiu. Ara bé, també admet que, malgrat que cada any s'han anat incrementant els recursos, això "no és suficient".
Davant d'aquest col·lapse del model, la titular de la cartera d'ensenyament s'aferra al debat de país impulsat pel president de la Generalitat -es constituirà oficialment dimecres al migdia-, ja que considera que és l'organisme que ha d'abordar aquesta "revisió" del model. També defensa que inclogui també quin ha de ser el paper dels centres d'educació especial. "El sistema educatiu no necessita més girs sinó ajustar-se per respondre millor a les realitats a les aules", ha asseverat Niubó, molt alineada amb els argumentaris esgrimits fins ara. També ha remarcat que aquesta revisió del model ha de partir des del decret vigent, deixant clar que en cap moment planteja derogar-lo -com sí que li demanen part dels detractors.
La consellera ho ha justificat amb dades. Entre d'altres, ha afirmat que mentre els alumnes amb necessitats de suport educatiu han crescut un 96,4% des de l'aprovació del decret d'inclusiva, els centres amb unitats de suport intensiu ho han fet un 127,5% i les hores de monitoratge un 110,5%. Malgrat tot, ha insistit que aquest esforç "no és suficient" i que el sistema ha de ser capaç de donar resposta a les necessitats dels alumnes, però "garantint l'aprenentatge i la igualtat d'oportunitats". Pel que fa als recursos, ha explicat que es treballa en una proposta de revisió de la complexitat dels centres, que haurà de ser la base per distribuir-los als centres segons la seva realitat particular. Aquesta hauria d'estar enllestida aquest curs per poder-la aplicar el curs vinent, ha concretat la consellera en el seu torn de rèplica.
Niubó tanca la carpeta de les PISA
Sobre l'error de PISA, el motiu de la convocatòria parlamentària, Niubó ha evitat donar grans explicacions, ha reiterat que aquests fets "no haurien d'haver passat" i ha defensat que s'està investigant què va succeir exactament. També que ja s'han posat en marxa mesures, entre les quals la comissió de coordinació amb un protocol específic de prevenció, revisió i gestió de possibles incidències en la realització de les proves -a les quals se sumen els tres expedients disciplinaris i la destitució de Teresa Sambola com a número dos de la cartera.
Per altra banda, ha dit que els resultats de l'avaluació general del sistema i de les proves de final d'etapa i diagnòstiques es podran compartir "a finals" del primer trimestre. Niubó ha volgut fer valdre la importància de les proves pròpies: "L'error greu [amb PISA] no significa que avui el sistema educatiu estigui a les fosques", ha defensat la titular de la cartera, que fa valdre els seus mecanismes d'avaluació. Una idea que també han exposat els experts d'ençà que es va conèixer que Catalunya quedava exclosa de l'informe de l'OCDE, tot i que remarquen la importància de disposar d'aquestes dades per poder calibrar les tendències del sistema educatiu.
