L'auge dels discursos d'odi impulsats des de l'extrema dreta es nota en diferents àmbits de la vida quotidiana. Amb les xarxes socials com a altaveu i amplificador, aquests discursos d'odi també s'han acabat colant dins les aules del sistema educatiu català. Així ho certifica un extens estudi elaborat per la Fundació Neus Català que, a través del projecte Abril, planteja diferents línies d'actuació per abordar aquesta mena d'idees i contrarestar-les. En dades, a partir d'una enquesta que han respost prop de nou-cents mestres i professors d'arreu del país, gairebé vuit de cada deu docents percep aquest auge dels discursos d'odi en els darrers anys. La majoria d'aquests docents els atribueix directament a les xarxes socials.
La xifra que més sorprèn d'aquesta enquesta és que més de la meitat dels docents -gairebé sis de cada deu- detecta que, a banda de la consolidació de discursos masclistes i racistes, identifiquen un augment de l'enaltiment al feixisme entre els adolescents mig segle després de la mort del dictador. Una situació que preocupa al professorat: “Què faig amb aquest comentari?”; “intervenim o deixem passar?”; “com obro un debat sense que se’m descontroli?”. Són algunes preguntes que expressen els docents i que recull l'informe que evidencien que la irrupció discursiva de l'extrema dreta a les aules obre un front més a abordar des de l'ensenyament.
En l'extens estudi, que vol servir de guia de recomanacions, els autors d'aquest -Antonio López, Lucía Aliagas i Nora Sánchez- remarquen que no hi ha una única forma de plantar cara als discursos d'odi des de les aules, però sí que coincideixen que sempre ha de prevaldre una premissa: fomentar el pensament crític. "Si convertim l’aula en un espai on la figura docent només corregeix opinions, correm el risc de convertir-nos en una mena de predicadors del segle XXI, que expliquen què està bé i què està malament, però que deixen poc espai perquè l’alumnat pensi per si mateix", argumenten els experts. És en aquest debat "crític" on posen el focus, ja que remarquen que, per contrarestar els discursos d'odi, el que cal és abraçar el conflicte: "Educar en temps de polarització i de discursos d’odi no significa eliminar el conflicte de l’aula. Significa aprendre a treballar-lo", apunten els autors de l'informe, que fins i tot veuen el conflicte com una "oportunitat".
En relació amb la postura que ha de jugar el docent a l'hora de plantejar el debat, els experts consideren que aquest no ha de ser necessàriament neutral, però sí que ha de trobar un equilibri perquè "no tot valgui": "Cada vegada que una educadora atura una burla o fa una pregunta en lloc de dictar una sentència, està defensant la democràcia en el lloc on s’aprèn a viure-la", sentencien. I, això, com constaten els mateixos autors de l'estudi, no és només feina de l'escola, sinó que ha de repercutir també en els altres agents implicats en l'educació de les noves generacions. "Per educar un infant cal tota la tribu", com bé diu el proverbi africà.
Implicar les famílies des de l'escola
Més enllà de la tasca que pot fer el docent des de l'aula, els experts també remarquen que les famílies juguen un paper cabdal en la confrontació als discursos d'odi. Aquí l'enquesta elaborada als prop de nou-cents docents també hi posa dades: només un de cada quinze docents troba en les famílies un suport real per intervenir davant dels discursos d’odi. Per això, els experts consideren que és important treballar amb les famílies per poder abordar aquestes situacions quan es produeixen: "Un missatge a l’inici de curs que expliqui com entén el centre la convivència i què fa davant la discriminació, més alguna notícia durant l’any sobre el que es treballa a les tutories, fan que el dia que calgui parlar d’un fet concret la família no es trobi amb un principi desconegut", recepten els autors d'aquest manual de recomanacions.
En aquest sentit, i tenint en compte que en algunes ocasions -en paraules dels experts- aquests discursos d'odi que es reprodueixen a l'aula provenen de casa, els experts també aposten per fer pedagogia sobre el posicionament del centre. No com a forma d'imposar el relat, sinó de conscienciar i deixar clar quins són els valors que defensa l'escola. En cas que la família sigui la impulsora d'aquests discursos i evadeixi el conflicte, els experts remarquen que, sense afany de fer canviar de pensament a la família, cal deixar clar que el centre, com a institució, vetllarà perquè "ningú sigui tractat com a inferior": "El centre no demana a cap família que pensi d’una manera determinada, però té el deure d’actuar quan la dignitat d’algú queda ferida. Per això, si una família reclama que l’escola es mantingui al marge i amb això pretén que ningú esmenti la discriminació, la direcció ha de poder respondre amb fermesa i el professorat ha de saber que no queda sol", constaten.

