L'Audiència Nacional ha admès la querella presentada per dues extreballadores de Julio Iglesias contra el cantant per presumptes delictes contra la llibertat sexual, lesions i tracte degradant. En una interlocutòria recollida per Europa Press, el magistrat instructor, Antonio Piña, cita a declarar les querellants de manera presencial el 3 de febrer. D'altra banda, el magistrat ha rebutjat la querella referent als delictes de tràfic de persones i contra els drets dels treballadors.
Piña ha obert la causa judicial amb la base dels indicis que aporten les testimonis, que "constitueix un principi de prova dels fets que justifica l'inici de la investigació penal". A més, el jutge admet com a prova documental una fotografia d'una de les treballadores en què s'aprecia un blau en un dels braços, compatible amb la possibilitat d'haver estat agafada amb força, i dues marques a les cuixes que es poden correspondre amb la mossegada d'una persona.
Sobre els presumptes delictes contra la llibertat sexual, Piña subratlla la importància de la declaració de les víctimes perquè aquest tipus de delictes es fan en un àmbit d'intimitat sense testimonis directes dels fets. En el cas dels delictes de maltractament i lesions, el jutge indica que caldrà concretar la data en què es van cometre per determinar si han prescrit o no.
D'altra banda, el jutge ha rebutjat investigar el delicte de tràfic d'éssers humans perquè, després d'analitzar la contractació de les dues dones, argumenta que no ha intervingut cap engany ni artifici ni observa l'existència d'una situació de vulnerabilitat com la que descriuen les querellants. I, pel que fa al delicte contra els drets dels treballadors, també el rebutja perquè no pot ser objecte de recerca, ja que la legislació de Bahames i la República Dominicana, on suposadament es van produir els fets denunciats, no té un tipus penal assimilable.
Què diu l'anàlisi de les converses de WhatsApp?
Amb tot, el magistrat analitza el conjunt de whatsapps intercanviats entre les querellants i Iglesias i dues treballadores més de la casa, contra les quals inicialment es va presentar la querella a la Fiscalia, però no al jutjat, i assenyala que la relació es perpetua al llarg de tres anys sense que en tot aquest temps s'hagi produït cap retret pel que ha passat. "Al contrari, ens trobem amb missatges que venen a perpetuar una relació fluida i afectuosa entre persones que denoten amistat. En són exemple les reiterades felicitacions d'any nou, o la persistència a conèixer com es trobaven", diu. Aquesta relació d'amistat, indica la interlocutòria, dura fins a l'any 2024.
Per al jutge, aquest to aparentment cordial o afectuós haurà de ser contrastat amb el conjunt de la relació i les explicacions de les intervinents. "Els missatges presenten una aparent discordança amb determinats extrems del relat, que s'haurà d'aclarir mitjançant la declaració de la querellant número u i l'examen íntegre i contextualitzat de les comunicacions", determina. Així mateix, el jutge instructor rebutja atorgar la condició de testimonis protegits a les dues treballadores, com també l'adopció de l'ordre d'allunyament, ja que la querella no aporta un element concret que posi de manifest una situació de perill.


