El mes d'octubre de 2017 va ser molt convuls. Ho va ser per l'històric referèndum de l'1-O ennegrit per la violència de la policia espanyola contra els votants, per la vaga general del 3 d'octubre, l'empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez i la declaració fugaç d'independència. Entre la voràgine política, també va ser un mes transcendental per al sector educatiu. El 17 d'octubre, mentre al Parlament hi havia reunions per abordar la resposta a l'empresonament dels Jordis, el consell executiu, amb Carles Puigdemont al capdavant, aprovava el decret de l'escola inclusiva. Un gran pas per reforçar la llei educativa de 2009 i fer un "canvi de paradigma" a la xarxa escolar del país.
El decret va entrar en vigor el 2017, però es comença a formular tres anys enrere per donar resposta a un debat creixent. Des de principis de la dècada, veus del sector comencen a evidenciar la necessitat d'enfortir la normativa per abordar la complexitat creixent a les aules. Es va cuinar "a foc lent", com exposava Jaume Francesch, un dels pedagogs de llarga trajectòria que formava part de l'equip assessor de les conselleries d'Irene Rigau i Meritxell Ruiz, en una conferència a la seu d'Equitat.org, i es va fer d'acord amb les veus del sector: "No va ser una idea que va aparèixer a Via Augusta", comentava entre rialles. Va ser un gran salt per al sistema educatiu, ja que aquest decret, tal com explicava el Govern llavors, "regula l’atenció educativa de tot l’alumnat, no només de l’alumnat que presenta necessitats educatives especials".
Qui va rebre l'encàrrec de l'exconsellera Rigau va ser Carme Ortoll, llavors directora general d'infantil i primària, i Mercè Esteve, que en aquell moment era subdirectora general d'ordenació i atenció a la diversitat. En conversa amb Nació, Ortoll recorda que els van encarregar "donar resposta a la LEC" per passar d'una educació inclusiva -com estableix la llei vigent- a un sistema inclusiu. "No només implicava canvis als centres, era un canvi de paradigma", relata. Va ser un decret àmpliament consensuat on s'hi van implicar totes les direccions generals de la conselleria, institucions com ajuntaments o diputacions, serveis educatius com els EAP -"hi vam treballar molt", assegura-, experts, els mateixos centres d'educació especial, universitats i les inspeccions. També hi van participar les famílies: "Hi va haver un gran treball en equip", apunta una de les mares del decret.
La rebuda del sector va ser bona perquè les intencions del decret ajudaven a enfortir el sistema, i perquè havia estat treballat amb cura i, sobretot, "molt consens". Més enllà de col·locar els alumnes amb diversitats en aules ordinals, aquest pas més suposava que les escoles i els instituts disposessin dels professionals, suports intensius i adaptacions necessàries perquè tots els alumnes poguessin conviure en un mateix centre. En resum, com deia el lema amb què el van presentar el 2017, "una escola per a tothom amb un projecte per a cadascú".
Hi havia els recursos necessaris?
Diverses veus implicades en el naixement del decret remarquen que es va posar molt èmfasi en la viabilitat econòmica: "Hi ha gent que diu que el decret mai ha anat acompanyat de diners, i això és radicalment fals. Hi havia una memòria econòmica", exclama Víctor Saura, periodista, docent, i veu implicada en el debat de fa una dècada com a membre de la plataforma per a l'escola inclusiva. En concret, Ortoll assegura que el decret ja estava "pràcticament" enllestit el 2015, però que no es va tirar endavant llavors perquè no es podia garantir la part econòmica -els pressupostos de 2015 sí que es van aprovar, però els de l'any vinent van quedar tombats per l'esmena a la totalitat de la CUP: "Llavors vam treure un llibre amb orientacions que tenien tots els centres i ja anàvem formant els professionals cap a un sistema inclusiu", assevera.
El 2017, però, quan es va aprovar, aquesta memòria econòmica sí que existia. En concret, es va aprovar una partida de 142 milions d'euros per destinar fins al 2021, i es van fer extensives les previsions fins a 2022. Ara bé, els recursos vinculats a la inclusió han estat insuficients pel creixement de la complexitat a les aules: "S'han gastat molts més diners dels previstos, però han estat insuficients", argumenta Saura.
Cinc anys després de l'entrada en vigor del decret de la inclusiva ja hi havia diversos estudis, tant del Síndic de Greuges com dels principals sindicats del sector, que posaven el focus en la inversió insuficient. En aquest sentit, el 2022, des de la USTEC xifraven el dèficit en 370 milions d'euros respecte al pressupost llavors existent. Malgrat que la inversió s'ha incrementat significativament des de llavors -prop de 670 milions d'euros destinats a l'educació inclusiva en els pressupostos de 2026-, no ho ha fet al mateix ritme que les necessitats, fent que la radiografia que ja feia la comunitat educativa després de la pandèmia es mantingui ara com ara.
El detonant del col·lapse del model
En xifres, d'ençà de l'aprovació del decret, l'alumnat amb necessitats educatives especials escolaritzat en centres ordinaris ha crescut al voltant d'un 77%, mentre que el matriculat en centres d'educació especial ho ha fet aproximadament un 5%. El problema no és que cada vegada hi hagi més alumnes amb diversitat a les aules ordinàries, com ja preveia el decret, sinó que mentre creix la matriculació, els recursos segueixen sense arribar.
Davant d'aquesta realitat, la Generalitat vol debatre si els criteris actuals permeten distingir adequadament quins alumnes poden quedar-se en un centre ordinari amb suports intensius i quins poden rebre una atenció més adequada en un centre especial. De moment, Educació ja ha ampliat les places d'educació especial -204 noves, aquest curs- i ha reforçat les dotacions de suports intensius en els centres ordinaris. Els sindicats del sector insisteixen que aquests reforços encara són insuficients.
L'escola inclusiva serà un dels grans temes que s'abordaran en el debat educatiu que ha receptat Salvador Illa, i que es vertebrarà a través del Consell d'Educació de Catalunya. La titular de la cartera veu idoni el moment actual per reflexionar-hi i creu que cal posar l'alumnat al centre del debat per veure quins casos funcionen i quins no. En aquesta línia, el president de l'organisme, Joan Manuel del Pozo, que va ocupar el càrrec de conseller durant sis mesos el 2006, creu que s'ha de preservar el principi d'inclusivitat de l'escola, però "s'ha d'aplicar bé" perquè sigui equitatiu per a tots els alumnes. El decret s'ha quedat a mitges, i ara aquest debat haurà de servir per fer-lo efectiu del tot. Els experts, però, coincideixen que l'important serà veure el camí que s'adopta per complementar-lo, perquè el model de l'escola inclusiva ja està en marxa "i ha vingut per quedar-se".
