L'escola inclusiva s'ha erigit en els darrers anys en un dels punts més calents del debat educatiu. La manca de recursos en el desplegament del decret, en vigor des de l'octubre de 2017, és un dels factors que més malestar genera entre els docents. De fet, ja en les darreres negociacions entre sindicats i Educació, abordar la complexitat de les aules i l'escola inclusiva era un dels desllorigadors per resoldre la crisi. El problema persisteix i, com a forma de desmobilitzar els carrers i reconduir el conflicte, el Govern ha obert la porta a reformular el decret. Ho va fer primer la consellera Niubó en una entrevista a La Vanguardia, i ho han reiterat des de llavors diversos alts càrrecs del departament.
Aquest mateix dijous, la directora general d'educació inclusiva, Susanna Tarapiella, ha assegurat que cal retocar la normativa per adaptar-la a la nova realitat. Ara bé, defensa que aquests canvis no alterin la raó de fons d'aquest decret: "Tenim un nou horitzó, però l'objectiu és el mateix", ha apuntat la directora general, que ha estat convidada a la jornada de taules rodones que organitza la fundació Equitat -la rebatejada Fundació Bofill. Unes jornades que serveixen d'avantsala de l'ampli debat educatiu que ha receptat Salvador Illa, i que convida a reflexionar sobre les complexitats d'un model d'inclusió construït en la darrera dècada, però que no ha acabat d'enlairar-se: "El que hem de tenir clar és que cal donar els millors recursos per a cada alumne, d'acord amb les necessitats de cada família", defensa la representant de la conselleria.
La tesi exposada per Tarapiella és compartida, amb major o menor mesura, pels altres experts en la matèria que han participat en la taula rodona, moderada pel periodista i mestre Víctor Saura. Davant d'un auditori ple de gom a gom i amb una atenció poc habitual en trobades d'aquesta mena, mestres i famílies han resseguit, partint de la seva experiència, les bondats, però sobretot les ombres, de l'escola inclusiva. És en les ombres on el consens és més ampli: "Cal una supervisió del sistema de dalt a baix", ha exclamat Jaume Francesch, psicopedagog, politòleg, i un dels experts que va "cuinar" el decret fa més d'una dècada. Els ponents també consideren que cal revisar-lo, però sí que creuen que s'estan fent passes en la bona direcció, com ha exemplificat Núria Martínez, que és mestra en un SIEI.
Un dels punts en què les posicions estan més allunyades és en el paper que han de tenir els centres d'educació especial. L'Alba Jardiel, mare d'una criatura de vuit anys que pateix una malaltia que li impedeix caminar, lamenta que, malgrat que la seva voluntat era que el seu fill anés a una escola ordinària -la qual hauria de tenir els recursos per atendre la seva diversitat, com dicta el decret de la inclusiva-, l'administració el va col·locar contra les seves peticions en una escola d'educació especial. Després d'un llarg "calvari", però, va poder canviar d'escola.
La mare de l'Aleix denuncia que la manca de recursos relacionats amb la inclusiva han suposat un maldecap per a la seva família. I, com ella, moltes. "Sembla que no es posin recursos als ordinaris per omplir els d'educació especial", ha deixat anar, amb certa sornegueria, l'Alba, davant la negació -amb el cap- de la directora general. El Govern, però, assegura que es donen els recursos necessaris d'acord amb les matriculacions en cada centre, tot i que admet que sí que cal més inversió. La radiografia és compartida, però les arestes del problema encara generen debat. I és precisament aquest debat que celebren des de l'entitat organitzadora, que recorden que fa anys que no elaboraven un esdeveniment d'aquesta talla.
“Els recursos no ho són tot si no s’apliquen bé”
Les jornades d'aquests dies organitzades per Equitat.org evidencien la necessitat de tenir un debat educatiu que complementi la lluita als carrers. Ara bé, des de l'entitat reben amb peus de plom la promesa d'Illa. En concret, el president de la fundació, Ignasi Carreras, creu que tindrà sentit si és ambiciosa i afronta decisions encara pendents de posar en marxa, com un finançament del sistema més just i adequat, que permeti dotar regularment de més recursos els centres, l’alumnat i els entorns amb més complexitat. “Els recursos no ho són tot si no s’apliquen bé”, assevera. Una frase contundent i compartida pels ponents que han pujat a l'escenari on s'han fet les conferències.
En aquest sentit, Carreras ha apuntat que el procés per a un nou acord educatiu no pot ser una excusa per a la inacció. El president de l’entitat també ha subratllat que “és molt important que tots els actors que puguin generar solucions en educació estiguin en una mateixa taula”, i ha reivindicat precisament la diversitat de perfils, experteses i pensaments que participen en les jornades: “Necessitem espais on discrepar amb rigor per aconseguir que les bones polítiques siguin possibles, compartides i sostenibles. No ens volem resignar a administrar els problemes, volem construir futur”, ha conclòs.
