"Hem de portar l'educació catalana a l'excel·lència". És l'objectiu de Salvador Illa per al futur de l'ensenyament català, tal com va deixar clar en el seu discurs de mig mandat, i la recepta per assolir-ho també és clara: destinar el 6% del PIB en educació -tal com va prometre- i abordar la complexitat de les aules i el malestar docent a través d'un ampli debat, articulat a través el Consell d'Educació de Catalunya. El sector educatiu avala -a mitges- la recepta d'Illa, però la reben amb peus de plom. En primer lloc, perquè la promesa del president de la Generalitat no va acompanyada d'un calendari. I, en segon, perquè obre encara més el ventall de veus que participen en el debat, dificultant -segons els sindicats- la possibilitat d'entesa.
Les organitzacions sindicals de l'àmbit educatiu encaren des de diferents punts de vista el debat de consens anunciat per Illa. El sindicat majoritari, USTEC, per la seva banda, valora positivament l'existència del Consell d'Educació de Catalunya com a òrgan de "debat", però consideren que no pot substituir "la negociació": "A més, la presència i el pes de les patronals de la concertada poden diluir o bloquejar qualsevol acord que prioritzi específicament la xarxa pública i en especial la reducció de ràtios, el desplegament de l’educació inclusiva i el pla d’infraestructures", argumenten a través d'un comunicat, on tornen a demanar "un espai propi de negociació" per "blindar" l'ensenyament públic -és a dir, el comitè de vaga, el qual no ha estat convocat en cap moment.
Qui també fa referència al comitè de vaga és la secretaria general de la CGT, Laura Gené, que lamenta en declaracions als mitjans que l'anunci d'Illa no faci cap referència a la negociació sindical: "Continua sense negociar amb els agents socials. Sense terminis i diàleg social no podem celebrar un anunci que sembla més un exercici de propagada política de cara a les eleccions municipals", exclama la dirigent anarcosindicalista. Els sindicats, doncs, malgrat les seves discrepàncies internes, mantenen en bloc la importància de negociar amb Educació directament, no només de participar en un ampli debat amb tots els agents de la comunitat educativa, des de famílies fins a patronals.
El Consell d’educació hi són representats els alumnes, les families, la privada, la patronal, el lleure, moviments r. pedagògica, els directors, els inspectors, el PAS, i com a personal docent rosa Sensat, APECc, USOC, CCOO, UGT, USTEC total 75 membres. Diria que hi som tots!!
— Ignasi ASPEPC·SPS (@IfSecundaria) September 14, 2026
Professors de Secundària, per la seva banda, també carreguen amb força contra el discurs del cap de l'executiu català. Ho fan perquè no formen part del Consell d'Educació de Catalunya, com constata l'organigrama publicat al web de la conselleria. En detall, els dos sindicats amb representació a l'òrgan són CCOO i UGT, que tenen dos representants estipulats pel seu paper exclusivament sindical. Dins la representació del personal docent, USTEC també compta amb una cadira. CGT, en canvi, no en té cap. Per aquest motiu, el secretari general de Professors de Secundària, Ignasi Fernández, considera que el debat plantejat per Illa "exclou" algunes veus de pes dins el sector educatiu.
Passar de les paraules als fets
El debat educatiu és un dels grans anuncis d'Illa, però la principal promesa és destinar el 6% del PIB, un compromís històric que ja estipula la llei d'educació de 2009. Actualment, es destina un 4% i, si la promesa del president es materialitza, suposaria elevar la despesa en educació per sobre dels 20.000 milions d'euros. Els sindicats del sector veuen amb bons ulls que el Govern es faci seva la reivindicació històrica, però demanen passar de les paraules als fets: "Anunciar el 6% sense posar-hi data no és assumir un compromís. Aquest objectiu fa disset anys que s’incompleix. Exigim un calendari vinculant, objectius anuals, finançament garantit des dels pressupostos de 2027 i prioritat efectiva per a la xarxa pública", argumenten des d'USTEC.
Amb més contundència s'expressa Gené, que considera que el Govern "ja va tenir l'oportunitat d'executar la inversió del 6%" fa uns mesos "quan negociava els pressupostos": "No ho va fer, i a més s'ha quedat molt lluny de la xifra", argumenta la dirigent de la CGT. Per aquest motiu, el sindicat no creu que la nova promesa d'Illa sigui un objectiu real per al president, sinó una forma més "d'electoralisme". El Govern, però, insisteix que és un compromís "gradual" per assolir en els pròxims anys.
El portaveu de la Intersindical, Marc Martorell, també demana més concreció en aquest aspecte, i exigeix que la xifra del pressupost no inclogui el pressupost d'universitats, com passa actualment. Sigui com sigui, ara el 6% torna a estar sobre la taula, i aquest mateix dimarts CCOO ha situat garantir aquest objectiu com la seva línia de treball principal per al nou curs polític: "L’infrafinançament crònic és el principal problema educatiu", exclama Edu Núñez, secretari general de la federació d'ensenyament de la central.
