L'avançament electoral de Pedro Sánchez ha agafat el Govern a pocs minuts d'enviar un nou ES-Alert pels aiguats que afecten Catalunya, causants de conseqüències importants durant tot el cap de setmana. El president de la Generalitat, Salvador Illa, s'hi ha bolcat de ple, amb reunions del comitè d'emergències i compareixences per informar sobre restriccions. Després de l'anunci de Sánchez, ha fet una piulada per refermar el suport sense fissures al seu amic i president del govern espanyol i, de nou, el seu entorn ha traslladat que la prioritat era la gestió de les pluges. El temporal ha obligat a Illa a suspendre la seva agenda. L'avançament electoral, que arriba a mig partit, alterarà també el guió de la legislatura del president.
La maniobra de Sánchez, que ha vist en la crisi de l'habitatge una finestra d'oportunitat per intentar mobilitzar l'esquerra, deixa la legislatura catalana sense grans horitzons, el relat de la sintonia Estat-Generalitat, en entredit, i els incentius d'ERC, tocats. Illa té pressupostos que li donen oxigen fins al 2028 i té uns acords relativament estables amb ERC i els Comuns que fins ara a ningú ha interessat fer descarrilar. Menys encara veient les últimes enquestes que, si alguna tendència mostren, és que Illa no aconsegueix capitalitzar governar en solitari haver tingut fins ara una relació privilegiada amb la Moncloa. La Vanguardia dibuixava un descens de 12 escons. El CIS, en l'estimació feta per Nació, mostrava un resultat similar i un càstig sever al president.
La presidència del PSC es fonamentava en acords que depenien de Madrid i que, ara, queden aturats a l'espera dels resultats del 29 de novembre. Amb les Corts dissoltes, la reforma del model de finançament queda frenada, així com la condonació del deute autonòmic, dues mesures importants que, malgrat no negociar-les, haurien permès a Illa disposar de més recursos per posar al dia els serveis públics. En tot cas, el nou finançament en vigor l'1 de gener -4.700 milions d'euros per a Catalunya- ja no serà una realitat. El traspàs de Rodalies queda en un impàs a l'espera de concretar què passa amb l'R1; l'oficialitat del català a Europa queda en stand-by; la governança catalana del Consorci de la Zona Franca, aturada. I l'espai bilateral per intentar incidir en la governança de l'aeroport del Prat, guardat en un calaix.
Menys acords i més retrets en campanya
Lluny de l'estabilitat que anhela Illa, l'anuncia de Sánchez obliga tots els partits a activar la maquinària de cara a la campanya anticipada a partir del 13 de novembre, moment en què els acords queden en segon pla i els retrets creuats acostumen a ser la tònica dominant. El president, primer soldat de Sánchez i principal -quasi únic- suport territorial, tancarà files amb el líder del PSOE i ajudarà en la campanya socialista, que tindrà Jordi Hereu com a cap de cartell a Catalunya. El marc que ha situat Sánchez -el mateix que li va servir el 2023- va bé a Illa: o sumar-se a l'onada reaccionària que representen PP i Vox o bé apostar per un govern liderat pels socialistes que treballi per l'interès de la majoria social.
El president se sent còmode alertant de la inestabilitat global que promouen Trump o Putin, confrontant amb Feijóo o Ayuso, o situant Sánchez com el president que ha constituït reenganxar Catalunya al projecte comú espanyol. La Festa de la Rosa del setembre en va ser un bon exemple. No retraurà a Sánchez no haver accelerat en matèria de finançament, amb la condonació del fons de liquiditat autonòmica o amb la governança catalana de la Zona Franca. Sí que ho faran ERC i Junts, que previsiblement retrauran al president espanyol els incompliments i, a Illa, no haver pressionat prou el seu aliat a la Moncloa. Els republicans ja han lamentat avui que el president tingui més ganes de fer campanya per Sánchez que no pas de denunciar els incompliments de la Moncloa.
Canvi de cicle?
Totes les enquestes apunten a un canvi de cicle a la Moncloa, amb majoria absoluta de PP i Vox. La convocatòria electoral de Sánchez arriba, potser, en el moment menys dolent tenint en compte que el debat no se situa a Ceuta o en la corrupció, per molt que la dreta i l'extrema dreta miraran de portar-ho cap a aquí. L'habitatge, malgrat els vuit anys de govern, és un terreny de joc més bo per al PSOE, però les eleccions anticipades han agafat Sumar i els partits a l'esquerra dels socialistes a contrapeu i sense candidat. "No hi ha res votable a l'esquerra del PSOE", alertava Gabriel Rufián després de la derrota dels decrets al Congrés.
A la sala de màquines de la Moncloa creuen que, si l'esquerra es mobilitza, hi ha partit, i l'habitatge i la por a la ultradreta són dos bons ganxos. Ara bé, si els sondejos l'encerten, Alberto Núñez Feijóo ocuparà la presidència del govern espanyol amb els vots de Vox. Serà un govern obertament hostil a les demandes catalanes i l'estratègia de lleialtat institucional i col·laboració entre administracions que es promou des de la Generalitat quedaran en entredit. Fa uns dies, Feijóo menystenia la proposta de finançament per Catalunya i afirmava que els problemes de recursos que té la Generalitat són per mala gestió, no pas per un infrafinançament. Com es mourà Illa en aquestes noves coordenades?
El sentit de la legislatura
El debat de política general -enterrat en qüestió d'hores- va deixar la imatge d'uns socis crítics amb Illa, però disposats a mantenir-li el suport mentre s'avanci en el compliment dels acords. L'amnistia sembla encarrilada i el TC posarà la primera pedra aquest dimarts per al retorn de Carles Puigdemont i l'habilitació d'Oriol Junqueras. Els juntaires estan més distanciats que mai del PSOE mentre s'enfonsen a les enquestes. Els republicans mantenen l'aposta per l'oposició "exigent i responsable", però els grans pactes que exigien a Illa amenacen d'embarrancar definitivament. Amb el PP i Vox a la Moncloa i sense grans fites per aconseguir, què li quedarà a la legislatura catalana, més enllà de prometre "estabilitat"?
