Una de les màximes de Salvador Illa des que va arribar a la Generalitat ha estat el diàleg i la col·laboració institucional. Acostuma a dir que per la via de la confrontació, que atribueix a l'època del procés, no es pot avançar i que tot passa pel diàleg, la negociació i l'acord, en aquest cas amb el govern espanyol. El president té bona entrada a la Moncloa, perquè té plena sintonia política -i personal- amb Pedro Sánchez, que no passa precisament pel millor moment.
Si ho vol, pot aixecar el telèfon i parlar-hi sense excessives dificultats. A la meitat de la legislatura, la carta de la col·laboració amb el govern d'Espanya pren més importància que mai, perquè l'èxit o el fracàs del mandat d'Illa dependrà, en bona part, de l'èxit d'aquesta estratègia. El gruix dels acords dels pressupostos -una vintena- passen necessàriament per Madrid, trasbalsada en flanc socialista per l'escàndol Zapatero i la seva onada expansiva .
Això ha implicat un canvi de criteri al Govern. Durant setmanes, a Palau traslladaven que la negociació amb ERC s'havia d'emmarcar en aquells àmbits que són competència de la Generalitat. És el cas d'un pla de pobles -dotat amb 400 milions d'euros per rehabilitar l'espai públic de municipis de menys de 5.000 habitants-, millores en l'àmbit de l'educació o la salut, o més diners per a l'habitatge.
El cert, però, és que la negociació ha girat al voltant de moltes altres qüestions, la majoria de les quals -les que políticament són més rellevants- necessiten l'aval i la col·laboració del govern espanyol. Posaran a prova no només la capacitat d'incidència d'Illa i el Govern a Madrid, sinó la voluntat política de Sánchez d'ajudar el seu principal puntal territorial. Tot sovint, els pactes tendeixen a embarrancar quan surten de Catalunya.
La bona relació entre la Moncloa i la Generalitat ha permès quadrar agendes per celebrar una comissió bilateral just l'endemà de l'acord de pressupostos, gest que no és casual i que va en la línia de refermar els pactes entre el Govern i ERC que necessiten la implicació del govern espanyol. Així, l'Estat s'ha compromès a facilitar el Tren Orbital -uns 5.200 milions d'euros amb obres fins al 2040- o començar els tràmits per modificar la governança del Consorci de la Zona Franca i que Catalunya hi tingui majoria. Abans, en el marc d'altres negociacions, ja s'hi va posar bé per ampliar la plantilla dels Mossos fins als 25.000 agents l'any 2030 o enviar 180 nous jutges a Catalunya en els pròxims dos anys, dues carpetes prioritàries per a Illa.
Complir en estat de xoc
Ara bé, la bona sintonia té límits. No ha permès, de moment, les reformes legals necessàries perquè la Generalitat pugui recaptar l'IRPF -en aquell moment, Sánchez va prioritzar Andalusia abans que Catalunya-, facilitar l'entrada del Govern en la gestió de l'Aeroport del Prat o desplegar els Mossos als ports i aeroports. Tot això continua sobre la taula, però el temps s'esgota. En la recta final de la legislatura espanyola, amb Sánchez castigat a Andalusia -María Jesús Montero ha fet els pitjors resultats de la història del PSOE- i amb un cas de corrupció que afecta un dels seus principals puntals, com és José Luis Rodríguez Zapatero, la Moncloa té una nova fornada d'acords catalans que haurà d'atendre. Sempre que la lleialtat institucional sense fissures que professa Illa sigui recíproca.
La situació no és senzilla, malgrat la bona sintonia que es va viure a la comissió bilateral de dimecres. Els compliments, si arriben, ho faran en paral·lel al degoteig d'informacions sobre el cas Plus Ultra, que ha deixat en estat de xoc la Moncloa. Zapatero és principal avalador de l'estratègia política de Sánchez -primer, com a marmessor dels acords amb Podem; després, per trencar el gel i encarrilar pactes amb els independentistes- i ningú sap fins on pot arribar la investigació de l'Audiència Nacional. De moment, prudència a Madrid i a Catalunya. A Palau asseguren que malgrat tot el soroll tenen garanties de compliment i encara no han activat les alarmes d'un hipotètic avançament electoral. Sánchez vol aguantar fins al 2027.
El dilema de Sánchez
"Això és un acord entre el Govern i ERC; hi ha coses que depenen de l'Estat i ho haurem de negociar", admetia dimarts la consellera d'Economia, Alícia Romero. El context no és senzill. Fins ara, el balanç de compliment és desigual i si bé s'han fet passes endavant en algunes qüestions -el traspàs de Rodalies o la proposta de finançament- els ritmes són lents i la legislatura espanyola encara la recta final arrossegant els peus. Al Congrés, el bloc de la investidura és fràgil i la disputa de Junts amb el PSOE i ERC porta a bloquejar algunes iniciatives com el consorci d'inversions i a posar en dubte la reforma del finançament autonòmic. Si els acords es compleixen, s'hauria de portar a votació abans d'acabar l'any perquè entrés en vigor, però els juntaires no garanteixen el vot favorable.
A la debilitat parlamentària, que posa en dubte el compliment d'alguns dels acords que se signen a Catalunya, s'hi suma la voluntat política de complir i l'horitzó electoral, que situarà Sánchez en un dilema. O bé seguir l'estratègia d'Andalusia de refredar els acords quan s'acosten les eleccions, a costa de complicar la governabilitat a Illa i posar en dubte la seva paraula; o bé complir els acords que ha signat amb ERC, per fer evident que l'estratègia de la col·laboració funciona i cuidar el principal graner de vots socialistes de cara a les eleccions espanyoles. Illa, amb la legislatura encarrilada, es juga l'èxit a Madrid i a la seva aliança política amb el govern espanyol i Sánchez. Un canvi a la Moncloa a partir de l'any vinent obligarà a un replantejament complet a Palau.
Els acords que passen per Madrid
- Línia orbital ferroviària
- Consorci d'inversions i la societat mercantil
- Governança del Consorci de la Zona Franca
- Reforma del model de finançament
- Delegació de competències per recaptar l'IRPF
- Condonació del deute del FLA
- Participació de Catalunya a la UNESCO
- Compromís de despesa per al pla de Rodalies
- Consolidar la nova empresa Rodalies de Catalunya
- Culminar el traspàs de l'R1 i accelerar els de l'R2, R3 i R4 Nord
- Incorporar la Generalitat a la governança de l'Escola de Maquinistes
- Comissió Estat-Generalitat per estudiar la protecció de les infraestructures ferroviàries davant del canvi climàtic
- Guanyar presència en la governança de l'Aeroport del Prat
- Reforçar el cos de Mossos d'Esquadra
- Traspassar les competències de seguretat ciutadana a ports i aeroports
- Desplegar les 180 noves places de jutges a Catalunya
- Renegociar el traspàs de competències en matèria de gestió i ordenació del litoral
