La consellera d'Economia, Alícia Romero, i el director general d'ERC, Lluís Salvadó, tenen bona relació. Pragmàtics i amb coneixement del funcionament intern del Departament d'Economia -Romero n'és la consellera, però Salvadó n'havia a estat el secretari d'Hisenda sota les ordres d'Oriol Junqueras-, han negociat carpetes tan importants com la reforma del finançament o, més recentment, el consorci d'inversions. Aquest instrument va ser presentat al Cercle d'Economia, amb agents econòmics i socials, ara fa un parell de setmanes. A la sala, tothom era conscient que l'anunci tenia un hàndicap: depenia del Congrés. Aquesta setmana ha embarrancat a Madrid.
El naufragi del consorci d'inversions és un bon símptoma d'un dels problemes de fons de la legislatura de Salvador Illa. Els acords més importants, aquells sobre els quals pivota el mandat del president, depenen de Madrid. I Madrid té moltes cares, però totes acaben al mateix lloc: sigui per bloquejos judicials, pel rebuig del govern espanyol, o pel foc amic, els pactes signats entre el PSC i ERC tenen recorregut fins que viatgen cap a l'Estat. El consorci, amb l'aval de la majoria parlamentària i dels agents econòmics i socials per aconseguir, d'una vegada, corregir el problema de la poca execució pressupostària, ha descarrilat al primer revolt pel "no" dels Junts.
Era un escenari previsible. En privat, els negociadors ja admetien que no tenien cap garantia que l'instrument superaria el match-ball al Congrés. Malgrat la pressió dels últims dies, i que els socis de Pedro Sánchez hi estaven a favor, els de Míriam Nogueras han bloquejat que pugui ni tan sols tramitar-se. La relació amb ERC queda encara més erosionada, perquè fins ara hi havia una mena de pacte no escrit per no torpedinar-se les iniciatives. Els republicans, per exemple, van abstenir-se en l'enduriment de la multireincidència, o van avalar la delegació de les competències d'immigració, dues propostes dels juntaires.
El finançament, aturat
La traducció de tot plegat és, en tot cas, que un dels acords importants de la legislatura catalana, present a l'acord d'investidura d'Illa, ha punxat. Un missatge premonitori de què pot passar en la reforma del finançament? El nou model no només està en dubte per les reticències de Junts -no és un concert, malgrat que impliqui millores significatives per a les finances catalanes-, també pel poc interès del govern espanyol d'accelerar una qüestió que genera recels a la resta de l'Estat. Presentat a principis d'any, continua pendent del Consell de Política Fiscal i Financera abans d'iniciar una tramitació incerta al Congrés.
Vinculat al nou model hi ha una altra gran carpeta també bloquejada: la recaptació de l'IRPF. Pactada entre el PSC i ERC, i avalada pel PSOE, ha topat de ple amb el Ministeri d'Hisenda i ja va fer descarrilar els pressupostos d'Illa fa unes setmanes. Ara, els republicans han deixat de situar-ho com a línia vermella per negociar i ha desaparegut de la primera línia mediàtica. Continua sent una demanda, però tothom admet que no serà senzill. El comú denominador és l'acord de la comissió bilateral -reformes legals perquè Catalunya tingui més presència en la gestió dels tributs-. Depèn del govern espanyol, aviat farà un any, i el més calent és a l'aigüera.
Una legislatura sense contingut?
Mentrestant, el Govern transmet que les converses sobre els pressupostos avancen. El consorci aplanava el camí de la negociació. Ara, els socialistes poden dir que han complert la seva part del tracte i res fa pensar que els comptes estiguin avui en pitjor situació que la setmana passada. El cert és, però, que sigui per la fragilitat parlamentària de Sánchez, per la necessitat de Junts de marcar perfil en l'única cambra on són decisius, o directament el poc interès del PSOE de complir els acords, hi ha un risc real que Madrid acabi buidant de contingut la legislatura de Salvador Illa.
