El primer pas del PSC i ERC pels pressupostos ha caigut a les primeres de canvi. El Congrés, gràcies a la negativa de Junts, ha tombat la constitució del consorci d'inversions i complica l'execució pressupostària. La cambra baixa espanyola debatia aquest dimarts la presa en consideració de la proposició de llei, un pas formal que feia arrancar el tràmit parlamentari per constituir el nou òrgan. En tot cas, la formació presidida per Carles Puigdemont no ha volgut donar cap marge als impulsors i ha tombat la iniciativa -també amb els vots en contra de PP i Vox i el PNB- en el primer pas al Congrés. De remat, ha sentenciat el primer gran acord de socialistes i republicans en el marc de la negociació pels comptes, tot i que totes dues parts avancen que hi haurà una alternativa.
Tant des de les files del partit de Govern com del seu soci majoritari s'ha forçat per un canvi de rumb de Junts en les últimes hores. Especialment des dels republicans, que han mantingut converses fluïdes amb els pesos pesants dels juntaires. Però des de les files de Junts s'ha mantingut la posició inicial, de la qual ja havien advertit des de fa mesos. El partit sempre ha vist el consorci d'inversions "innecessari" -ja va votar-hi en contra al Parlament el passat febrer- i la seva contraproposta és que l'Estat transfereixi directament a la Generalitat els diners que pressuposta però no executa. És un acord dins la disposició addicional tercera de l'Estatut que fa anys que no es compleix.
L'objectiu fonamental del consorci era que l'Estat executi les inversions que pressuposta a Catalunya. La implicació de la Generalitat era el gran canvi respecte a propostes anteriors i havia d'anar acompanyat d'una societat mercantil d'inversions que seria qui controlés l'execució. La Generalitat havia de tenir un "paper protagonista" i és la primera ocasió en què tenia veu i vot sobre projectes de l'Estat a Catalunya. La governança exacta s'havia de decidir, tot i que ERC defensava que "tothom mana per igual" i que les decisions, aprovades en última instància pel consell de ministres, serien consensuades. Junts mai s'hi ha posat bé i ha entès que la cogovernança amb l'Estat no servia per acabar amb el dèficit històric d'execució pressupostària.
Retrets entre ERC i Junts
La diputada d'ERC que ha presentat el projecte al ple del Congrés ha estat contundent amb la bancada de Junts. La republicana Inés Granollers ha acusat Junts de voler "destruir" les propostes que fan els republicans a través del "no a tot": "Un trist paper de Junts i un gran paper d'ERC", ha reivindicat Granollers. La diputada ha assegurat que el consorci és compatible amb l'activació de la disposició addicional tercera de l'Estatut que demana Junts i els ha retret que tombin la creació del nou òrgan a les primeres de canvi. "El consorci és una eina de país, no un caprici d'ERC", ha sentenciat. Fonts del partit, després del fracàs de la votació, han acusat Junts d'"instal·lar-se en el 'no' permanent": "Cap proposta, zero constructius i sempre enfadats", diuen els republicans.
La resposta de Junts també ha estat clara contra ERC. "Catalunya no necessita més guinguetes sinó que es paguin els diners que toquen", ha dit la líder de la formació a Madrid, Míriam Nogueras. La dirigent de Junts ha demanat reclamar aquest diners a l'Estat i no crear un òrgan que, a parer seu, continua controlat per Madrid. Més enllà del consorci, Nogueras ha assegurat que res del que han anunciat el govern espanyol i ERC s'ha complert: "Ni clau de la caixa ni IRPF", ha recordat, i ho ha contraposat amb els avenços que Junts ha pactat amb Pedro Sánchez. "Hem demostrat amb set diputats que aquesta gent se la pot forçar, podríem ser 14", ha conclòs Nogueras.
Hores abans de la votació, ja hi havia poc optimisme a Palau. "Seria una llàstima que no tirés endavant", ha afirmat la portaveu Sílvia Paneque. Des del Govern consideren "incomprensible" que Junts torpedini una iniciativa que precisament vol corregir un dèficit d'inversions que el partit de Puigdemont ha denunciat històricament. El consorci -que comptava amb el suport de l'empresariat- permetia "tenir els recursos, fiscalitzar i executar-los de manera més directa i eficient". Amb aquest instrument en via morta al Congrés, l'executiu s'obre a explorar alternatives, com ara desplegar més l'eina de les encomanes de gestió.
I mentrestant... Catalunya, a la cua de l'execució
Mentre que Catalunya busca la via per obligar l'Estat a executar allò que pressuposta, el percentatge de compliment continua sota mínims. Les dades més recents, de la primera meitat del 2024, apuntaven que el govern espanyol només va invertir el 20% del que tenia pressupostat a Catalunya, sent la comunitat amb un percentatge més baix només empatada amb Ceuta. A la Comunitat de Madrid, un territori homologable pel que fa a termes pressupostaris, l'execució superava el 57%. Allà, sigui pel que sigui, no cal buscar tantes palanques com a Catalunya perquè l'Estat compleixi.
El ritme d'execució assenyalava especialment les infraestructures: a Catalunya, entre gener i juny del 2024, Adif només va executar un 16,7% del pressupostat per a tot l'any i Renfe no va superar el 23%. El grau de compliment a Madrid va ser del doble, un 34,9%. Els incompliments són coneguts per vies no oficials, perquè el Ministeri d’Hisenda va deixar de publicar aquests informes el 2022, malgrat l'existència de normes que així ho obligaven. Però l'històric és revelador: de 2015 a 2022, Catalunya també es trobava a la cua de l'Estat en inversions ferroviàries. Les conseqüències són evidents i, per ara, no hi haurà consorci que les intenti resoldre.
