No és cap secret que Catalunya viu un dèficit històric per part de l'Estat. Per intentar revertir-ho, ERC i el govern espanyol han acordat un nou model de finançament que, en principi, recull l'ordinalitat i permet reduir part del dèficit fiscal, cronificat en més de 20.000 milions d'euros. Però a aquest greuge se li afegeix la falta d'execució d'allò que l'Estat pressuposta per a Catalunya. Hi ha hagut diversos mecanismes en les últimes dècades per incentivar aquesta inversió i ara és el torn del consorci pactat entre els socialistes i els republicans, pendent de validació al Congrés. El nou òrgan haurà de decidir què passa amb tot allò que l'Estat pressuposta per a Catalunya, i evitar que els diners previstos es perdin per diverses causes, com ha passat històricament.
Encara amb un futur incert, la principal novetat que aporta el consorci respecte iniciatives anteriors és que, per primer cop, la Generalitat tindrà un paper en la presa de decisions. És cert que l'última paraula la tindrà el consell de ministres, però els impulsors celebren que la gestió dels recursos es podrà fer "des de la proximitat". Les mirades passen ara pel Congrés. Junts, partit necessari perquè el consorci pugui néixer, s'hi oposa per ara i defensa la famosa disposició addicional tercera de l'Estatut que, a parer seu, permet transferir directament els diners no executats a la Generalitat. Juntament amb les encomanes de gestió i les partides pressupostàries, són algunes de les vies que s'han explorat, amb èxit relatiu, per revertir el dèficit d'infraestructures.
El paper de la Generalitat, l'esperança del consorci
L'objectiu fonamental del consorci és que l'Estat executi les inversions que pressuposta a Catalunya. Les executarà el consorci? No, però una de les seves funcions és elaborar un pla pluriennal -per diversos anys- sobre quines han de ser les inversions que faci el govern espanyol a Catalunya. La implicació de la Generalitat és el gran canvi respecte a propostes anteriors, segons fonts republicanes, i hauria de donar la "fiabilitat i agilització" que ara no existeix, sobre que aquests diners que es pressuposten s'acabin traduint en intervencions concretes. L'òrgan estarà adscrit a l'administració general de l'Estat perquè, al cap i a la fi, els diners són seus. Una de les incògnites és la força real que tindrà la Generalitat per exigir determinades inversions si arriba un moment en què la sintonia política entre Palau i la Moncloa es trenca.
El consorci anirà acompanyat d'una societat mercantil d'inversions que serà qui controli l'execució. Qui manarà? La Generalitat tindrà un "paper protagonista" i és la primera ocasió en què té veu i vot sobre projectes de l'Estat a Catalunya. La governança exacta es decidirà quan es constitueixi la societat, però, al final, qui posa els diners és l'Estat i és qui té el poder de decisió. ERC defensa que "tothom mana per igual" i que les decisions, aprovades en última instància pel consell de ministres, seran consensuades. És clar que si l'Estat no s'hi posa bé, el consorci no servirà. Ara bé, l'escenari alternatiu és que la Generalitat no pugui pressionar en les inversions estatals.
Les encomanes de gestió, un remei a mitges
Un altre dels mecanismes que s'han intentat impulsar per corregir el dèficit inversor han estat les encomanes de gestió. Es tracta d'un element reconegut des de fa anys, però que políticament s'ha posat al centre en els últims anys, especialment des del Govern de Pere Aragonès. De fet, arran de la negociació dels pressupostos de l'Estat del 2023, el PSOE i ERC van pactar un nou sistema d'encomanes de gestió que les havia de posar en primer pla. El que suposa aquesta figura és una cosa similar al consorci, és a dir, que la Generalitat pugui gestionar obres amb els recursos del govern espanyol.
Des que s'han situat a l'agenda política, és cert que algunes obres s'han pogut posar en marxa. El 2024, per exemple, i ja amb el PSC al Govern, l'executiu estatal va aprovar encomanes de gestió per 710 milions d'euros per finançar diverses actuacions a l'AP-2, l'AP-7, la B-40 i la N-260. A finals de 2025 també es van aprovar encomanes de gestió amb una inversió total de 1.130 milions d’euros fins al 2033 i que incloïa projectes a l'Eix Pirinenc, els enllaços de l'AP-2 i l’AP-7, alguns intercanviadors ferroviaris, la ronda Nord del Vallès i les obres a l'N-II i la C-32. Ara bé, en tot cas són xifres que es queden molt lluny de revertir el dèficit d'inversions i infraestructures.
L'intent d'evitar la deixadesa des de l'Estatut
Des de Junts s'agafen a la disposició addicional tercera de l'Estatut com a alternativa al consorci. ERC tampoc hi renuncia, però ho veu compatible. Què recull aquest apartat de l'Estatut? Doncs que la inversió de l'Estat a Catalunya en infraestructures ha d’equiparar-se a la participació de Catalunya al total del PIB de l'Estat per un període de set anys (Catalunya representa aproximadament un 19% del PIB de l'Estat). La clau ara és que, segons l'acord polític assolit en el seu moment, l'Estat havia de transferir a la Generalitat la diferència entre allò que pertocaria i allò executat realment. Però això només va ocórrer el 2007, el primer any d'aplicació de la disposició.
La disposició addicional tercera era vigent fins al 2013, però la retallada del Constitucional va limitar-ne l'obligatorietat. Sota el principi que no es pot forçar l'Estat des d'un territori en la confecció dels seus pressupostos, va reinterpretar la disposició i va dir que només era constitucional si s'entenia com un acord polític, any a any, a la comissió d'afers econòmics Estat-Generalitat. Si aquesta no validava el deute del govern espanyol amb el català, no estava obligat a pagar-lo. Deixava la disposició, per tant, a la bona fe de l'executiu estatal de torn. En algunes ocasions hi ha hagut transferències i s'han vinculat a la disposició addicional tercera. Però l'Estat també ha maniobrat per intentar que, en lloc de transferir els diners a la Generalitat, es compensessin en forma de noves inversions. En tot cas, una via que tampoc ha fet desencallar la manca d'execució.
I mentrestant... Catalunya, a la cua de l'execució
Mentre que Catalunya busca la via per obligar l'Estat a executar allò que pressuposta, el percentatge de compliment continua sota mínims. Les dades més recents, de la primera meitat del 2024, apuntaven que el govern espanyol només va invertir el 20% del que tenia pressupostat a Catalunya, sent la comunitat amb un percentatge més baix només empatada amb Ceuta. A la Comunitat de Madrid, un territori homologable pel que fa a termes pressupostaris, l'execució superava el 57%. Allà, sigui pel que sigui, no cal buscar tantes palanques com a Catalunya perquè l'Estat compleixi.
El ritme d'execució assenyalava especialment les infraestructures: a Catalunya, entre gener i juny del 2024, Adif només va executar un 16,7% del pressupostat per a tot l'any i Renfe no va superar el 23%. El grau de compliment a Madrid va ser del doble, un 34,9%. Els incompliments són coneguts per vies no oficials, perquè el Ministeri d’Hisenda va deixar de publicar aquests informes el 2022, malgrat l'existència de normes que així ho obligaven. Però l'històric és revelador: de 2015 a 2022, Catalunya també es trobava a la cua de l'Estat en inversions ferroviàries. Les conseqüències són evidents.
Pel que fa al 2024, el Ministeri demanava esperar al total d'execució pressupostària de l'any. El motiu és que, asseguraven, les obres més importants i de més inversió del pressupost es van donar al segon semestre de l'any. De moment, no s'han fet públiques. En tot cas, aquestes dades demostren la magnitud del repte que afronta el consorci. Els dos partits impulsors es van proposar que el nou òrgan permeti arribar al 95% d'execució pressupostària, mentre des dels sectors econòmics catalans demanen que allò que no s'executi es transfereixi en un fons d'infraestructures. També hi haurà un representant del consorci al consell d'administració d'Adif -i potser al d'altres empreses- per controlar el compliment. Per ara, la xifra d'execució queda molt lluny de l'objectiu final.
