Amb bona sintonia i envoltats d'entitats importants del món econòmic, el Govern i ERC han presentat aquest dilluns al Cercle d'Economia el consorci d'inversions, l'eina que ha de permetre revertir la poca execució pressupostària que pateix històricament Catalunya. L'instrument, que compta amb l'aval del Ministeri d'Hisenda i el de Transports i que neix amb vocació de llarg recorregut, ha de permetre arribar a nivells d'execució que es moguin entre el 90 i el 95%, molt per sobre dels percentatges actuals, i planificar des de Catalunya quines són les inversions i infraestructures estratègiques que cal prioritats, en coordinació i col·laboració amb l'Estat. Ara, però, falta lligar els vots al Congrés, amb Junts com a principal dubte. No està garantit que el partit de Carles Puigdemont hi doni suport en la primera votació clau, el 28 d'abril.
La consellera d'Economia, Alícia Romero, ha insistit que Catalunya ha de deixar de “queixar-se” i aportar solucions per resoldre els problemes. “El consorci és un instrument que ens ha de permetre resoldre el dèficit d'infraestructures i d'inversió”, ha afirmat. Romero ha demanat ser “autocrítics” des de Catalunya i no “carregar sempre les culpes als altres”, perquè des de la Generalitat no sempre s'han prioritzat les inversions. La consellera ha destacat la necessitat d'incrementar la capacitat inversora de la Generalitat, però fer també que allò que es pressuposta a Espanya s'executa. I és que, malgrat els colors polítics, hi ha cert consens que hi ha hagut un problema històric de poca execució pressupostària al país. En aquest sentit, Romero ha promès lleialtat institucional, però també “consensos” a Catalunya. “Hem de consensuar projectes que després prioritzem, que el consorci pugui planificar i la societat mercantil executar”, ha dit.
El detall del consorci l'ha fet Lluís Salvadó. El director general d'ERC ha dit que serveix per “passar de la queixa a la proposta”. Es tracta d'un instrument que vol ser “estructural” i de “llarg recorregut” que incorpora valors de “cooperació, col·laboració i proximitat”. El dirigent republicà ha dit que Catalunya no té les infraestructures que necessita fruit d'una baixa execució de les inversions, un indicador que cada cop té menys valor perquè fa referència a uns pressupostos de 2023. Les infraestructures, en tot cas, no estan ben dimensionades per una Catalunya de més de vuit milions de persones, hi ha un problema d'intermodalitat entre les infraestructures -portar el tren als aeroports o als polígons estratègics, per exemple- i problemes derivats de la manca de manteniment de ferrocarrils i carreteres, evidenciat amb la crisi de Rodalies.
Centrat en inversions estratègiques
Això s'explica per una manca de planificació compartida entre les administracions, ha dit Salvadó, i per una baixa coordinació entre l'Estat i Generalitat. El consorci vol ser, en aquest sentit, un instrument específic per a Catalunya per impulsar les inversions, que permeti planificar millor, mentre es treballa per agilitzar tràmits. D'exemples de dèficit n'hi ha força, començant pels plans de Rodalies entre el 2000 i el 2020 (menys d'un 10%), la connexió ferroviària entre Barcelona i València o la capacitat de l'AP-7. Salvadó ha volgut destacar l'eix transversal ferroviari i la línia orbital ferroviària, amb plans directors de l'any 2010. Per contra, on sí que hi ha hagut cooperació i s'ha avançat és en l'alta velocitat de La Sagrera, els accessos ferroviaris i viaris al Port de Barcelona o les encomanes de gestió de l'Estat a la Generalitat, “l'últim intent de posar propostes” que ha topat amb la lentitud de les administracions.
El consorci pretén impulsar, planificar, fer el seguiment, gestionar i executar les principals infraestructures de Catalunya. “No cal que siguin totes, només les més importants o estratègiques”, ha dit Salvadó. En serien bons exemple l'eix transversal ferroviari o l'eix orbital. Haurà d'elaborar el pla pluriennal d'inversions, que serà cabdal perquè implicarà un acord entre administracions sobre els reptes de la pròxima dècada. Comptarà amb un instrument de governança, direcció estratègica i capacitat de supervisió, i es poden prendre "mesures correctores" si no s'arriba als nivells d'execució previstos, però sense concretar quines seran ni quina força tindran. El consorci dona “institucionalitat”, però haurà d'incloure una societat mercantil participada per Estat i Generalitat que aporti “agilitat” i “celeritat”, que sigui un “mitjà propi de l'Estat” per escurçar terminis de tramitacions.
Cita el dia 28 d'abril a l'espera de Junts
El consorci surt de l'acord d'investidura del president Illa, i es trasllada en una comissió bilateral Estat-Generalitat el febrer de 2025. És a l'abril de 2026 que es comença a tramitar una proposició de llei perquè, si hi ha de ser l'Estat, cal un marc legal específic que cal aprovar al Congrés amb majoria absoluta, ara com ara inexistent. Si això tira endavant, caldrà una nova comissió bilateral Estat-Generalitat per a l'impuls de la constitució del consorci. Ara hi ha un preacord amb el Ministeri de Transports i el Ministeri d'Hisenda, també amb el Govern, al voltant de la proposició de llei d'ERC.
En període d'esmenes es poden incorporar millores. La proposta consta amb l'informe de conformitat del Govern de l'Estat, rebut a finals de la setmana passada. Aquesta setmana entrarà a la mesa del Congrés, amb l'objectiu que es faci el ple de presa en consideració el 28 d'abril. “Esperem aconseguir les majories parlamentàries suficients per entrar en les fases posteriors”, ha indicat Salvadó. El dirigent d'ERC ha insistit que cal la “reserva legal” perquè es pugui constituir el consorci, i la governança quedarà plasmada als estatuts i serà una feina entre governs mentre es tramita la proposició.
Consens al món econòmic: "És un pas molt important"
El Cercle d'Economia, la Cambra de Barcelona i Pimec han exhibit consens al voltant de la necessitat de corregir el dèficit d'execució pressupostària i han dit que la creació del consorci d'inversions és "un pas molt important" en aquest sentit. "Necessitem instruments que garanteixin l'execució", ha remarcat el president de Pimec, Antoni Cañete. Un missatge compartit per la presidenta del Cercle, Teresa García-Milà, i el president de la Cambra de Barcelona, Josep Santacreu, que han reivindicat que la Generalitat tingui capacitat de planificar les inversions en infraestructures estratègiques, i que s'escolti també la societat civil. "La gestió des de la proximitat és molt important", ha remarcat Santacreu, que també ha insistit que cal accelerar en les infraestructures -ha posat d'exemple Rodalies i l'ampliació de l'Aeroport- per no perdre competitivitat davant dels rivals a l'Estat o a la regió.
Un dels elements clau del consorci, ha dit García-Milà, és que els recursos que es pressuposten però no s'executen quedin a Catalunya. "Si no s'executa, cal un fons d'infraestructures perquè els diners es queden a Catalunya", ha indicat. El consorci serà un èxit, segons el món econòmic, si els diners que es pressuposten des de l'Estat són d'acord amb el PIB que representa Catalunya -entre el 19-20%-, si s'arriba a executar per sobre del 90-95% del que es pressuposta, i si les infraestructures que s'han definit com a estratègiques s'estan fent tal com correspon, i amb la qualitat que toca. "A Catalunya les coses han de ser ràpides, àgils, i que quan ens comparem no veiem que estem perdent cost d'oportunitat", ha afegit Cañete.
