MADRID | Alberto Núñez Feijóo sap que la premsa l'espera a l'entrada de la M-30, el passadís que circumval·la l'hemicicle del Congrés dels Diputats. A diferència dels últims mesos, se'l veu relaxat. Somriu. Acaba d’assistir a un nou enfrontament a crits entre els seus diputats i els socis de Pedro Sánchez al ple de la cambra. "No sé si hi ha més pel·lícules en cartellera", diu en referència als casos que assetgen el president espanyol, "però no hi ha prou caps de setmana per veure totes les que tenim".
Les televisions parlen en bucle de José Luis Rodríguez Zapatero, Leire Díez, el germà i la dona. El PSOE es dessagna. L'escorcoll de la seu de Ferraz ha deixat en tercer pla el judici a l'exministre Jorge Fernández Díaz. Per provar d'aturar l’hemorràgia, Sánchez ha ordenat als seus ministres que denunciïn un cop d’estat judicial. A pocs metres de Feijóo, Óscar Puente exerceix de força de xoc davant la càmera: "Volen enderrocar un govern amb mètodes no democràtics".
El terratrèmol també afecta el líder del PP. Vox li exigeix que presenti una moció de censura. "Ens falten quatre signatures", diu Feijóo per espolsar-se la pressió. Està temptat de negociar el suport del PNB i fins i tot el de Junts. Data, hora, condicions i potser més. Però de moment rep carbasses. Sigui quina sigui l’oferta, les dues formacions nacionalistes no es poden retratar al costat de l'extrema dreta.
Feijóo vol i dol. Podria presentar una moció sense tenir els suports, com va fer Sánchez. Però els seus frenen. "Al PSOE encara li queda un calvari, no cal fer-ho ja", diu un dels seus assessors. "El que volem és maximitzar el desgast, responsabilitzar els socis i que cremin els socialistes", raona. La direcció del PP detecta riscos. El primer és la resiliència de Sánchez, capaç d’aprofitar el fracàs de la moció per revifar els ànims de l’esquerra i cridar a sometent el seu electorat. El segon és Vox, que pot capitalitzar l’episodi si supera el líder del PP en decibels.
El termòstat no para de pujar, i el pols polític i judicial es pot dibuixar en el calendari del mes de juny. Dijous, dia 4, David Sánchez haurà de declarar en el seu judici a Badajoz, i poc després, el 9 de juny, Begoña Gómez haurà d’assistir a una audiència del jutge Peinado a Madrid. Els dies 17 i 18, Zapatero declararà a l'Audiència Nacional, i mentrestant es preveu que apareguin el sumari del cas Leire Díez i la sentència a José Luis Ábalos i Koldo García. Una onada de calor perfecta per al PP, que juga amb avantatge i aparentment disposa d’informació privilegiada de l'evolució dels sumaris judicials.
Aturada per la visita del Papa
Sánchez provarà de revertir la situació en dues fases. Primer aprofitant la visita del Papa del 6 al 12 de juny. Les parts hauran de fer un alto el foc per evitar que la polarització ofusqui el viatge del Pontífex. Lleó XIV comparteix els missatges del president del govern espanyol pel que fa a la immigració i una mirada humanista als desafiaments del segle XXI. La Moncloa només resa perquè els bisbes espanyols no indueixin el Papa a fer una referència a la corrupció en el discurs que farà al Congrés el dia 8.
La segona fase arribarà a final de mes. Sánchez ha anunciat la seva compareixença davant el Congrés el 24 de juny, un cop ja hagi testificat Zapatero. El president espera que el debat li permeti cauteritzar la ferida i passar al contraatac. Ha convocat el comitè federal del PSOE pel cap de setmana següent. Serà el 27 de juny a Madrid i servirà per calibrar l'estat d’ànim del partit i el suport al president espanyol. També la contestació interna en un partit que Sánchez ha podat a mida i en què només Emiliano García-Page manté el títol de díscol.
Com va fer Queen
Com Freddie Mercury quan va enregistrar The Show Must Go On mentre el deteriorament ja era visible, Sánchez combat un final que sembla (i només sembla) anunciat. Els casos s'acumulen i el calendari judicial avança, però el president té alguns asos: manté unit l'executiu de coalició, controla amb mà ferma el seu partit i és l'únic que pot convocar, o no, eleccions. Depèn d'uns socis que escenifiquen un distanciament, però que no l’executen. Junts i PNB potser no li donen suport, però de moment tampoc el fan caure.
Mentrestant, part dels mitjans afins li demanen que reflexioni. La disjuntiva que li plantegen és clara: convocar eleccions anticipades per salvar les municipals del maig del 2027 i construir el relleu des de l'oposició, o esgotar la legislatura i presentar-se de nou, arriscant-se a deixar el PSOE a la deriva durant un llarg cicle.
De moment, a la Moncloa guanya la segona opció. Sánchez aposta per resistir. Provarà de revertir la situació i convertir el final de mandat en una nova gesta èpica. Perquè sap que en política, com al teatre, hi ha una regla essencial: mentre el teló no cau, la funció, i el govern, continua.
