MADRID | Una vintena de periodistes col·lapsen el passadís del Congrés. Els diputats han de maniobrar per arribar al pati o a l’hemicicle. Hi ha més tensió de la que és habitual. Enmig del núvol, la secretària de comunicació del govern espanyol, Lydia del Canto, gesticula, argumenta i rebat la crítica. Sánchez acaba d’expressar des de l’escó “tot” el seu suport a José Luis Rodríguez Zapatero. No hi ha marge d’evasió.
Com tothom esperava, el president espanyol ha lligat el seu destí al del seu referent polític. No ho té definitivament perdut. Zapatero lluitarà, però seran mesos de titulars adversos, filtracions i desgast. La legislatura entra en una fase ultradefensiva. A més, el calendari s’enverina i el final de la instrucció pot coincidir amb la precampanya de les generals.
Al passadís, la secretària d’Estat se'n surt només a mitges. Organització criminal, falsedat documental i tràfic d’influències, tres delictes greus que desfiguren el mite. La bomba de profunditat s’expandeix per la premsa conservadora, però també irradia els mitjans afins de l’esquerra. Preguntes, concrecions, detalls... L’artífex dels acords amb l’independentisme feia de lobbista. Els socis dubten i l’esquerda emocional creix. La interlocutòria del jutge Calama és dura. I malgrat la temptació inicial, la Moncloa no pot parlar de lawfare ni alimentar l'escenari de les conspiracions de la dreta judicial. “Calama no és Peinado”, repeteixen els experts en tribunals en referència al polèmic jutge que persegueix la dona de Sánchez a partir de titulars de mitjans ultres.
Calama ho té clar, i en pocs dies -previsiblement dilluns- bolcarà el seu arsenal en un sumari. El bloqueig de mig milió d’euros dels comptes de Zapatero és un mal auguri de cara a la compareixença del pròxim 2 de juny davant del jutge. No ha tingut por de ser el primer magistrat que imputa un expresident. “No hi ha proves”, repeteixen els membres de govern espanyol, que recorden que el rescat de l'aerolínia Plus Ultra està avalat per Europa i pel Tribunal de Comptes. De fet, la interlocutòria de 85 pàgines està plena d’indicis connectats per línies de punts, però cap concreció que apunti directament a Zapatero o a la participació de l’inquilí de la Moncloa.
Va pressionar Zapatero a Sánchez?
És el punt dèbil de la instrucció i alhora el que més ocupa l’executiu. Més enllà de les societats instrumentals, de les activitats de l’empresa de les filles o del paper dels intermediaris, el nucli de la qüestió és la connexió de Zapatero amb Sánchez. Si Zapatero va cometre tràfic d’influències en favor de Plus Ultra, cosa que no està demostrada, el Consell de Ministres, que és qui va aprovar el rescat, hauria d’haver assumit aquesta pressió. Sense aquesta connexió la tesi principal de la instrucció trontolla. Per això, el PP s’afanya a apuntar a possibles pressions de Zapatero a l’exministre Miguel Ángel Escrivá, actual governador del Banc d’Espanya. L’onada expansiva afectaria tot l'Estat.
Paradoxalment per als interessos del PP, la debilitat allunya Sánchez de la temptació de prémer el botó electoral. La Moncloa descarta un avançament. “S’apropa l’estiu, la dreta veu que un any més no ens han fet fora i acceleren”, diuen a l’executiu, “però la legislatura anirà fins al 2027”. Malgrat els desmarcatges intermitents de Junts i PNB, per als socis hi ha un escenari pitjor que retratar-se al costat d’un govern amb suposats casos de corrupció: un govern de Feijóo i Abascal, de la dreta i l'extrema dreta. Però el risc té un preu, i pot ser que es vegin forçats a elevar les peticions de garanties a canvi del seu suport.
Dues derivades letals
La caiguda política de l’expresident té dues derivades potencialment letals per al projecte de Sánchez. Zapatero va ser un dels artífexs de la remuntada a les eleccions del 2023. Era -després del mateix Sánchez- l’últim gran actiu electoral del PSOE. Connectava amb les bases i era l'únic vincle del sanchisme amb el passat del partit. Era la cara amable i el pont amb l’esquerra desencantada. Fa només cinc dies, la derrota a Andalusia -on el PSOE ha obtingut el seu pitjor resultat històric- podia servir com a revulsiu per evitar que l’escenari d’un acord PP-Vox es reprodueixi a les generals. "Si tu no hi vas, ells tornen" escrit sobre la fotografia de Feijóo i Abascal encaixant mans. La teoria, però, es basa en la mobilització, i no hi ha res que desmobilitzi més l’electorat d’esquerres que la corrupció.
L’altre vessant és la personal. A ningú se li escapa que la caiguda de Zapatero és un (nou) impacte al cercle immediat del president espanyol. Vuit anys després de l’arribada a la Moncloa, tot el seu entorn viu pendent de diligències judicials. Després de les causes dels seus dos secretaris d’Organització, l’afer Zapatero se suma al processament del germà del president -que es produirà la setmana que ve- i de la seva dona. Un cap de cavall que anticipa un final agre de la trajectòria política del mateix Sánchez. L’entorn de Feijóo admet obertament que vol veure el líder del PSOE a la presó. La mà dreta d’Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, ho deia sense embuts dijous a la nit a les xarxes: “Sánchez, tu també vas Pá’lante”.
El futur del PSOE
Queda poc més d’un any de legislatura. La investigació a Zapatero afecta les perspectives de supervivència de Sánchez i pot portar el PSOE a projectar escenaris. Des que va recuperar el lideratge del partit el 2017, Sánchez ha construït una executiva a mida i ha reduït al mínim les bosses de resistència interna. Emiliano García-Page ha exercit a la perfecció el paper de sospitós habitual. Mentrestant, ha cremat bona part dels seus ministres convertits en candidats autonòmics. El planter del PSOE està esgotat, i l’últim referent que pot capitanejar una reconstrucció governa a Catalunya. Ara, l'oasi català és això. Pot ser que després d’aquesta temporada, a Salvador Illa li toqui fer honor al seu nom.
