La setmana ha servit per clarificar definitivament el panorama de Junts a Barcelona. D'una llista previsiblement encapçalada per Josep Rius -el pla que s'estava dissenyant un cop Tatxo Benet va descartar l'oferta de Carles Puigdemont- s'ha passat a unes primàries obertes que determinaran, el 21 de juny, qui és el candidat del partit a la capital catalana. L'escenari barceloní serveix per retratar el moment que travessa Junts, que va més enllà dels noms: també s'hi barregen qüestions ideològiques i de projecte que, durant l'any vinent, seran fonamentals per saber com encara la formació els propers comicis al Parlament. Aquests són els protagonistes i què està en joc a Barcelona.
Carles Puigdemont
Són diverses les fonts consultades que indiquen que és la primera vegada -amb la renúncia de Rius- que no s'imposa en una decisió interna. Les mateixes veus insisteixen que no volia Jordi Martí com a candidat: d'aquí la sorpresa de la cúpula quan l'actual cap de files al consistori, sempre proper a Xavier Trias, va decidir plantar batalla fins al final. "No s'ha volgut arriscar a una derrota", sosté un dels dirigents consultats. Puigdemont té moltes partides obertes, però cap de tan rellevant com un hipotètic retorn al qual ningú s'atreveix a posar data. L'any vinent haurà de prendre una decisió cabdal: voldrà tornar a ser el candidat a la presidència de la Generalitat o s'inclinarà per deixar pas?
Jordi Turull
"Ningú pot fer millor de secretari general: està tot el dia fent territori i no li fan mandra les coses que a tothom li fan mandra", ressalta una destacada font parlamentària. Però no és el mateix recórrer el país que la carpeta barcelonina, sempre més sotmesa a equilibris, o bé haver de gestionar què passarà a Tarragona, on el candidat tampoc està clar. En tot cas, Turull continua veient amb optimisme les municipals i confia en Joan Ramon Casals, responsable de política local. Sota el lideratge de tots dos s'han produït operacions com la de Sabadell, on el candidat serà Gabriel Fernàndez, que ve d'ERC. Una aposta més octubrista que conviu amb la reconciliació convergent de l'aliança amb Germà Gordó.
Jordi Martí
En el fons, Martí no ha fet res que no hagués anunciat prèviament: anar fins al final per ser candidat de Junts a Barcelona. Amb el suport de Trias -tot i que l'exalcalde mai ha buscat cap xoc explícit amb Puigdemont- i l'experiència al consistori com a cap de l'oposició a Jaume Collboni -amb qui també ha sabut arribar a acords-, ha bescantat les ofertes que li havien arribat del sector privat. "Pensa que és el seu moment, i s'hi ha atrevit", remarca un dels dirigents consultats. Amb un discurs que pivota sovint sobre la seguretat i directament enfrontat a l'herència d'Ada Colau, Martí és una veu que entronca amb el passat convergent que prolifera dins la federació de Junts a Barcelona, on té gran entrada.
Jaume Alonso-Cuevillas
Si Martí és ortodòxia convergent, Cuevillas representa els independents que van fer el salt a Junts quan la fusió amb el PDECat va fracassar. Ben connectat amb Puigdemont -no falta qui veu la mà de l'expresident a l'hora de determinar el factor clau que el durà a competir a les primàries- i alineat amb matisos amb Laura Borràs -tenen bona relació, però no sempre han pensat el mateix-, està allunyat del nucli dur de la direcció encapçalat per Turull. Es veu capaç de combinar el discurs nítidament independentista amb la pàtina de les elits que li dona haver estat degà de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB). En l'etapa judicial del procés, Elsa Artadi li va posar el malnom de llenapistas.
Jaume Giró
L'exconseller d'Economia encara està madurant si farà el pas. Part del món local i de la militància barcelonina li reclama fa temps que torni a primera fila. Va deixar l'acta de diputat el setembre de l'any passat per les discrepàncies estratègiques amb Puigdemont, i ha estat diàfan a l'hora de defensar el nou sistema de finançament pactat entre el PSOE i ERC. Partidari d'un discurs més pragmàtic, defensor d'arribar a grans acords amb el PSC, Giró és una veu amb pes propi dins la formació i pot tenir en Barcelona una oportunitat per ressorgir. L'any 2022, en una reunió a la Catalunya Nord, Puigdemont li va oferir ser el candidat. La seva negativa va propiciar que Xavier Trias fos repescat amb èxit.
Josep Maria Argimon
L'exconseller de Salut, durant una etapa, va ser una figura ascendent a Junts: la pandèmia li va atorgar protagonisme, fins al punt que Borràs, en un debat electoral l'any 2021, va anunciar que formaria part del Govern en cas de guanyar les eleccions. El seu perfil polític, però, mai va ser del tot pronunciat. Tanmateix, el partit li veia futur a Barcelona i, de fet, va incloure el seu nom entre els alcaldables possibles en més d'una enquesta. Aquest dimecres, per exemple, va ser un dels que es va reunir amb Turull, que tenia intenció de posar el termòmetre entre els hipotètics candidats. La seva projecció pública, des que va deixar la conselleria -a l'octubre farà quatre anys-, ha estat més aviat escassa.
Glòria Freixa
La secretària primera de la mesa del Parlament és un d'aquells noms que serveixen per retratar l'evolució de Junts: va entrar-hi sense vincles aparents amb l'antiga Convergència, ben connectada amb Elsa Artadi, i amb el pas dels anys ha anat abraçant els postulats postconvergents. Es va veure, per exemple, en els enfrontaments interns al grup parlamentari amb diputades properes a Borràs, com va ser el cas d'Aurora Madaula i Cristina Casol. Fa setmanes que valora fer el pas, també amb l'argument que cal un toc femení a les primàries. Ideològicament, està alineada amb el gir en matèria fiscal i de seguretat que ha protagonitzat Junts en els últims temps. A Barcelona hi ha molt més que noms en joc.
