La tardor del 2015 va ser especialment complexa a Convergència. Artur Mas no aconseguia convèncer la CUP per ser investit president de la Generalitat i a CDC s'hi respirava un ambient de final de règim. La confessió de Jordi Pujol, amb múltiples ramificacions -entre les quals l'adeu d'Oriol Pujol de la secretaria general del partit que va fundar el seu pare feia quaranta anys-, tenia tenallats tots els sectors de la formació. Hi havia tres noms amb aspiracions a liderar la nova etapa: Josep Rull, Jordi Turull i Germà Gordó. Han passat tantes coses en l'última dècada que aquest dilluns Turull i Gordó van signar un acord entre Junts i Convergents per anar plegats a les municipals del 2027.
Com s'ha arribat fins aquí i quines implicacions té una entesa com aquesta? Junts, el partit fundat per Carles Puigdemont -defensor de Jordi Pujol- l'estiu del 2020 i que va néixer com a candidatura sota el paraigua legal i logístic del PDECat -la primera refundació de CDC, ja desapareguda-, és qui ha aplegat més gruix de l'espai convergent, tant a nivell de quadres com de projecte polític, sobretot ara que s'ha consolidat un gir cap a la dreta en matèria fiscal i social. L'aliança amb Convergents, més enllà de la qüestió numèrica -es presentaran junts en una seixantena de municipis- dona un missatge: ha arribat el temps de recosir tot allò que es va disgregar amb la desaparició de les sigles de Pujol.
Hi ha més moviments, subtils però inequívocs, que van en aquesta direcció. Puigdemont en persona ha ofert a Carles Ribas, exregidor convergent a Girona i candidat del Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) a la demarcació a les eleccions al Parlament del 2021, que formi part de la llista de Junts a la ciutat de cara al 2027. El PNC va ser impulsat per exconvergents com Carles Campuzano -ara diputat al grup d'ERC-, Marta Pascal -última portaveu de la història de CDC- i Jordi Xuclà, amb dècades d'experiència a Madrid i en el camp internacional dels liberals. Que Puigdemont hagi anat a buscar algú d'un espai que es va enfrontar directament amb ell té múltiples ramificacions.
La primera, com remarquen diverses fonts consultades per Nació, és que Junts està "passant el rasclet" perquè no s'escapi cap vot. La competència, en aquestes municipals, no és només la tradicional -el PSC i ERC-, sinó que s'hi ha afegit un altre actor, Aliança Catalana, que aspira a créixer a través de menjar-se l'espai del partit de Puigdemont. Davant d'això, Turull ha bastit aliances amb formacions com Impulsem Lleida i Impulsem Penedès, pensades per mantenir posicions més enllà de les sigles de Junts. També s'estan sondejant regidors i alcaldes que van concórrer a les municipals sota la fórmula Ara Pacte Local, on s'hi integrava la part local del PDECat que s'havia mantingut fidel.
Com en tota prèvia de les municipals, però, també hi ha espai per moviments que es couen en coordenades diferents. Si en bona part del territori hi ha senyals de reordenació convergent -també en matèria de discurs-, hi ha places rellevants, com Sabadell, en què s'opta per altres vies. Mentre els regidors expulsats per discrepàncies amb la direcció reivindiquen les essències de l'etapa de Pujol i Mas, la direcció local negocia amb la plataforma de Gabriel Fernàndez, excap de files d'ERC a la ciutat. Una plataforma amb reminiscències octubristes i que s'allunyen del que s'ha fet en bona part d'aquesta legislatura, en la qual Junts ha format part del govern municipal liderat pel PSC.
El paper de Mas (i Barcelona)
El paper de Mas en aquesta reordenació està sent considerable. Un exemple concret: va rebre Sergi Perramon, impulsor d'Avenç Nacionalista i excandidat del Front Nacional, quan estava negociant amb Junts una llista conjunta a Manresa. Al cap d'uns mesos, Perramon va comparèixer al costat de Ramon Bacardit, candidat postconvergent a la capital del Bages, per segellar l'aliança. Mas no s'ha fet militant de Junts, tot i que a la direcció del partit ho voldrien. "Tot això només funcionarà el dia que tornem tots a casa", resumeix en privat un alt dirigent consultat per Nació. L'expresident de la Generalitat també va rebutjar l'oferta de Turull per ser candidat a Barcelona, tal com va avançar aquest diari.
La negativa també va arribar per part de l'exconseller Quim Forn i de Tatxo Benet, fundador de Mediapro -empresa on, per cert, treballa Forn des que va sortir de la presó- i ara al capdavant de la patronal FemCat. El càsting de la capital es resumeix ara en els noms de Josep Rius, proper a Puigdemont i a qui la cúpula situa com a favorit; Jordi Martí, cap de files del grup municipal des que va plegar Xavier Trias i partidari de fer primàries; i Jaume Alonso-Cuevillas, que es va desplaçar a Waterloo abans de fer el salt a les travesses. Trias, que va guanyar les eleccions del 2023 però no va poder accedir a l'alcaldia, no veu amb bons ulls que Cuevillas pugui ser el cap de cartell de Junts.
En el seu dia, la candidatura de l'exalcalde ja va ser una mena de reconciliació de l'espectre postconvergent. A banda de Trias, hi havia exconsellers amb Mas -Neus Munté-, dirigents afins a Puigdemont -Rius-, personalitats amb dècades d'experiència entre la JNC i CDC -Martí- i fins i tot Joana Ortega, que venia d'Unió. També cares que, tot i venir directament de Junts, tenien ancoratge en el llegat convergent. També veus amb ascendència, com l'exconseller Jaume Giró, s'han significat a favor d'enteses amb el PSC i amb sintonia cap al nou finançament. Torna Convergència, ara que Jordi Pujol es troba en ple judici a l'Audiència Nacional? La percepció és que ara sí que toca.
