Fa anys que Sabadell no és una plaça propícia per a Junts. En les dues últimes eleccions municipals, el partit de Carles Puigdemont no ha arribat al 10% dels vots. El 2019, Lourdes Ciuró va ser penúltima força amb un 9,33% dels sufragis i tres regidors; quatre anys més tard, Lluís Matas va pujar fins a la quarta posició, però amb un percentatge de vots menor i només dos regidors. Les perspectives no són positives de cara al 2027, tenint en compte que Junts ha expulsat tant Matas com Katia Botta -ho va avançar el Diari de Sabadell- després d'un seguit de desavinences internes que van més enllà de la dinàmica municipal. Què amaga la crisi a la ciutat si s'extrapola a l'àmbit nacional?
El factor més rellevant, en aquest context, és l'estratègic. Matas no amaga la proximitat amb l'herència convergent, però l'executiva local prefereix anar negociant amb Gabriel Fernàndez, excap de llista d'ERC i impulsor de la plataforma Gent de Sabadell, com anar plegats a les properes eleccions. El xoc entre el regidor -que passarà a ser no adscrit- i Francesc Baró, president de Junts a la ciutat, és un dels fets que ha desencadenat la crisi. Al desembre, una votació interna va servir per trencar l'acord de govern que mantenia el partit amb l'alcaldessa Marta Farrés, i que situava Matas i Botta com a regidors de l'executiu municipal. Des d'allà, la situació no ha fet res més que empitjorar.
Els dos edils van veure's obligats a deixar el govern de la ciutat, i les desavinences amb la direcció -també la nacional, representada en aquest cas pel secretari general, Jordi Turull, i pel responsable de política municipal, Joan Ramon Casals- van cronificar-se. Se'ls va obrir un expedient i l'intent -frustrat- que van protagonitzar per sumar més militants a l'agrupació local -amb la vista posada en la tria de la candidatura per a les municipals del 2027- va encendre encara més els ànims. L'expulsió definitiva, que deixarà Junts sense representació efectiva al consistori, parla tant d'un conflicte personal -clàssic de la política municipal- com polític, perquè exemplifica desavinences estratègiques.
Perquè si alguna cosa està evidenciant la ruta fins a les eleccions municipals és que Junts té ganes de reconstruir l'espai hereu de Convergència, amb la voluntat que no s'escapi cap vot -especialment ara que la temptació d'Aliança Catalana s'està estenent arreu del territori, amb ofertes incloses a dirigents de Junts- i de tornar a ocupar un espai central. La conferència de fa una setmana pronunciada per Turull marca el camí: rebaixa d'impostos davant "l'infern fiscal" que viu Catalunya i suport a la classe mitjana. La situació excepcional de Puigdemont, però, fa que l'esperit més octubrista del partit continuï tenint influència. En el fons, és exactament aquest duel el que s'ha vist a Sabadell.
La cocapital del Vallès Occidental mai ha tingut un alcalde convergent, i fins i tot en els millors moments d'Artur Mas -quan CiU era capaç de guanyar eleccions municipals- no es tenia la capacitat per discutir l'hegemonia al PSC. Davant d'aquesta situació, Matas era dels que preferia pactar amb l'alcaldessa per tenir incidència al govern de la ciutat que no pas quedar-se a l'oposició. Un posicionament, per cert, que comparteixen dirigents històrics com Xavier Trias, que aposta decididament per la sociovergència com a model. El problema és que, almenys fins ara, cada vegada que Junts ha pogut pactar amb els socialistes, a Waterloo s'ha girat el polze cap avall. A Sabadell també va ser així.
