Les eleccions municipals del 2023 a Girona van servir per constatar que la disgregació de l'espai postconvergent podia penalitzar les opcions de Junts. La candidatura de Gemma Geis -que ni tan sols havia de ser cap de llista, però s'hi va acabar trobant- va perdre tres dels nous regidors i va veure com quedava superada tant pel PSC -primera força- i Guanyem, que malgrat quedar segona va acabar tenint l'alcaldia. Què hauria passat si Ara Girona, la llista liderada per Carles Ribas sota l'empara del PDECat i del PNC i que va treure 1.579 vots, no s'hagués presentat? Geis hauria completat un triple empat amb Sílvia Paneque i Lluc Salellas, tots dos amb vuit regidors.
Tres anys després, i amb les municipals del 2027 ja en l'horitzó, Carles Puigdemont vol evitar que es perdin vots de camí a les urnes. Per això ja ha començat a temptejar el fitxatge de Ribas, advocat de professió i regidor de CiU durant diverses etapes al consistori. "He de veure si vaig a sumar o a liderar", ha apuntat en una tertúlia a Girona FM. Segons diverses fonts consultades per Nació, els contactes entre Ribas i Puigdemont fa setmanes que duren. Es van veure a Waterloo i, si no falla res, tornaran a citar-se després de Setmana Santa. Geis, que és vicealcaldessa al costat de Salellas, va ser confirmada com a candidata de Junts a l'alcaldia fa tot just una setmana.
Quina és la trajectòria de Ribas i per què és rellevant que el líder a l'exili l'hagi anat a buscar? Un cop va deixar l'Ajuntament de Girona l'any 2020, l'advocat es va fer militant del Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), el projecte que liderava Marta Pascal, excoordinadora general del PDECat i ara dedicada íntegrament al sector privat. Tanmateix, es tracta d'una dirigent que sempre ha estat ben valorada pel món convergent més clàssic -va ser de les primeres en defensar-ne l'herència quan, un cop es va enterrar CDC, reivindicar figures com Jordi Pujol no estava de moda-, i mai ha amagat la necessitat que Catalunya disposi d'un espai de centre nacionalista, ambiciós i pragmàtic.
Quan Junts i el PDECat es van divorciar, l'espai postconvergent va viure una sotragada que no s'ha acabat de curar mai del tot. El partit de Puigdemont va anar fent camí en solitari, mentre que els hereus de CDC van quedar fora del Parlament. Tampoc hi va poder entrar el PNC, amb Pascal al capdavant i el suport de personalitats com Carles Campuzano -ara diputat al grup d'ERC, partit que el va fitxar per ser conseller el 2022- i Jordi Xuclà. En els últims mesos, però, s'estan produint múltiples moviments per tornar a aixoplugar totes les sensibilitats dins del mateix paraigua, en la línia del que defensa l'expresident Artur Mas i del que promouen exdirigents com Felip Puig i David Madí.
