Ningú s'atreveix a donar-ho mai del tot fet, perquè les circumstàncies -sovint adverses- obliguen a disposar de certa prudència desada al calaix, però mai en els últims vuit anys i mig hi ha hagut un horitzó tan clar per al retorn de Carles Puigdemont. Pendent de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre l'amnistia i sabent que la Fiscalia ha picat el crostó al Tribunal Suprem, el líder de Junts té dissenyades les línies mestres d'una tornada definitiva a Catalunya. Segons diverses fonts consultades per Nació, aquest retorn està projectat per la primavera i ja s'està treballant en una ruta pel país tan bon punt el pugui trepitjar. L'encarregat de gestionar-la és Albert Batet.
L'adjunt a la presidència de Junts, que va ser rellevat al Parlament per Mònica Sales i Salvador Vergés -dues veus en creixement al partit-, va assumir el càrrec al partit pensant ja en l'horitzó de la tornada del líder a l'exili. També se'l va nomenar director de campanya de cara a les eleccions espanyoles -en teoria haurien de ser el 2027, però l'escenari inestable que condiciona Pedro Sánchez impedeix fer pronòstics inequívocs- i les catalanes. Una de les grans decisions que haurà d'adoptar Puigdemont en els pròxims mesos és si repetirà com a candidat a la Generalitat o bé si deixarà pas. D'això en dependrà, en bona part, el rumb del partit i el manteniment de l'actual estructura orgànica.
El retorn de Puigdemont, en tot cas, és cabdal per al futur de la formació. N'és el principal actiu, pren les principals decisions -el trencament de l'acord amb Sánchez va tenir l'epicentre a Waterloo i no tant a Madrid- i és la figura en qui es confia per abordar els reptes més immediats. Un exemple: quan a les enquestes es detecta el creixement desmesurat d'Aliança Catalana, els dirigents de Junts sempre assenyalen que amb l'expresident a Catalunya es podrà combatre Sílvia Orriols amb més solvència. Un altre: a la direcció del partit a Barcelona fa mesos que els traslladen que la carpeta del candidat es resoldrà amb el retorn de Puigdemont, tot i les pressions per accelerar moviments.
Aquesta qüestió, la del candidat a la capital catalana, és estratègica i té a veure amb el to que adopti el líder de Junts quan pugui tornar al país. Hi ha dirigents, segons diverses fonts consultades, que aposten per un discurs més moderat -economia productiva, recuperació de l'ascensor social, bona governança de les institucions- que permeti competir amb el PSC. "Un discurs de partit gran", resumeixen els partidaris d'aquesta via. Dins la direcció, amb la boca petita, hi ha qui comença a pensar en un rumb que, sense variar l'ideari nacional, posi menys l'accent en la tardor del 2017. "El país ja no és el mateix", resumeixen aquestes veus consultades. A l'octubre farà 9 anys del referèndum.
En les últimes eleccions municipals, a Barcelona s'hi va presentar Xavier Trias, que va demanar tenir les mans lliures per tenir el seu equip i per fer el discurs, inequívocament alineat amb els nostàlgics de Convergència. Josep Rius, molt proper a Puigdemont, és qui té més paperetes per ser el candidat, i la direcció treballa perquè no hi hagi primàries. Que se celebrin és la prioritat de Jordi Martí, l'altre aspirant, també dins del grup municipal a la capital catalana. Que hi hagi aquests dos noms sobre la taula no vol dir que la direcció no treballi per buscar algú més popular, si cal fora del partit. Artur Mas, en el seu dia, va dir que no a presentar-se, però encara no s'ha tirat del tot la tovallola.
Silenci amb el finançament, joc a Madrid
De moment, Puigdemont -a qui el TJUE ha donat la raó davant del Parlament Europeu- no ha fet cap intervenció pública sobre el model de finançament pactat entre ERC i el PSOE. L'aproximació al nou sistema ha generat una certa remor interna: l'exconseller Jaume Giró, màxim representant de l'ala més pragmàtica tot i ja no formar part de la direcció, s'ha posicionat a favor de votar-lo, com també el president comarcal del Maresme, Carles Bosch. Recursos al marge, la negociació a Madrid no s'ha aturat del tot: aquesta setmana s'ha aprovat la proposició de llei per abordar la multireincidència, que havia quedat pendent des d'abans de trencar amb Sánchez la tardor del 2025.
A la direcció d'ERC s'insisteix aquests dies en privat que hi ha uns quants alcaldes de Junts que han contactat amb ells per fer-los arribar el suport al finançament. El concert era una carpeta a tractar entre Puigdemont i el PSOE en la taula de negociació oberta a Suïssa, però la ruptura de l'entesa amb els socialistes va impedir que s'abordés amb profunditat. El silenci de l'expresident és interpretat en sectors de la formació com un "marge" per formar part de la conversa a Madrid. La posició oficial de Junts, això sí, ha recaigut en Antoni Castellà, dirigent de la màxima confiança de Puigdemont i que compta amb el suport absolut de la direcció. De moment, però, no hi ha front unitari.
Pel que fa als sectors econòmics, amb els quals Junts ha intentat teixir una relació de confiança -amb qui més se n'ha sortit és amb Foment del Treball, que en un primer moment és qui més es va posicionar en contra del nou finançament per ser "insuficient", per disgust del PSC-, fa unes setmanes es va produir un fet inèdit: el grup parlamentari liderat per Puigdemont va demanar la compareixença d'Isidre Fainé. No es va consensuar amb cap grup i no està garantit que tiri endavant, però no va passar desapercebut. Al contrari. Hi ha ferides del 2017, com ara la sortida de les principals empreses cotitzades del país, que encara no s'han curat del tot. No ho estaran encara que l'expresident pugui tornar.
