Hi ha dos moments que defineixen la trajectòria política d'Antoni Castellà. El primer, el juliol del 2015, és quan funda Demòcrates de Catalunya després de deixar enrere la Unió liderada per Josep A. Duran i Lleida: el moviment, llargament estudiat, li va permetre preservar el llegat de la formació democristiana -que acabaria desapareixent amb un deute de 22,5 milions d'euros- i, al mateix temps, convertir-se en actor clau de la posada en marxa de Junts pel Sí. És un dels qui, en una jornada maratoniana a Palau, testimonia el naixement d'una coalició que Artur Mas desitjava i que Oriol Junqueras, fins a l'últim minut, es va resistir a impulsar. Castellà hi era, i el seu paper va ser rellevant.
Per anar cap al segon moment cal un viatge de nou anys. A finals de juliol de l'any passat, el pessimisme s'havia instal·lat a la Casa de la República. Bona part de les reunions que s'hi celebraven, amb la cúpula de Junts al complet i Gonzalo Boye, acabaven abordant com caldria afrontar la detenció de Carles Puigdemont en cas que la policia el detingués coincidint amb la investidura de Salvador Illa. Castellà, que s'havia preparat al detall els plànols, va verbalitzar un pla que va ser fonamental en l'entrada i sortida del líder a l'exili en la jornada taquicàrdica del 8 d'agost. Era dels pocs que ho sabia tot, inclòs l'allotjament de Puigdemont en els dies previs. Hi era, i el seu paper va ser rellevant.
Amb aquest últim episodi van passar dues coses: que a Junts -Castellà encara no hi militava, perquè Demòcrates no havia procedit a la fusió amb els postconvergents- es van adonar del pes que el dirigent democristià tenia de portes endins, i que es va acabar de guanyar una plaça en la futura direcció del partit. Va acabar convertint-se en vicepresident, tot i que abans del congrés del 2024 a Calella se'l va sondejar per altres responsabilitats. Ara, amb la confiança de Puigdemont, és Castellà qui lidera el discurs de Junts sobre el nou finançament, un model que considera insuficient pel que fa a recursos però que, sobretot, rebutja perquè no té forma de concert econòmic.
Castellà va assistir dimecres a l'esmorzar informatiu d'Artur Mas en què l'expresident de la Generalitat va defensar, a grans trets, l'argumentari que el vicepresident de Junts ha elaborat de portes endins per parlar del nou sistema. En essència, que cal parlar de tenir la capacitat completa de recaptació, un cop el procés sobiranista s'ha tancat i la prioritat torna a ser ampliar l'autogovern. Per això Mas va defensar que calia aprofitar la debilitat de Pedro Sánchez i la capacitat per negociar a Madrid com a vies per aconseguir allò que el 2012 ell mateix no va treure de Mariano Rajoy, que tenia majoria absoluta i un nul interès a l'hora de parlar de diners per temperar el pols que es gestava a Catalunya.
Missions discretes
Quan Junts parla de refer la unitat amb ERC per tibar cap al concert, quan defensa un front comú a Madrid, el que s'està intentant és un acostament amb els republicans. Sempre és complex, perquè Puigdemont i Oriol Junqueras no tenen una relació fluida, i el finançament no és una excepció. Fins al punt que, quan el líder d'ERC demana públicament una reunió amb el seu homòleg de Junts, la crítica és que ho faci en una entrevista a Catalunya Ràdio i no tant que demani cita. Castellà, en aquest sentit, també és clau com a ròtula. Liquidat el referèndum i en plena recomposició, formava part d'un grup restringit de partits i entitats per elaborar un nou full de ruta.
Per això té la confiança de Puigdemont per prendre la temperatura a ERC, un partit que també coneix bé perquè el 2017 va anar a les seves llistes electorals després que Demòcrates -ara integrats dins de Junts, de qui depèn la fundació dels democristians, amb Laura Borràs com a directora acadèmica- arribés a un acord amb els republicans després de l'1-O. La idea de bifurcar l'estratègia, amb un Govern a l'interior i un executiu a l'exili, portava el segell de Castellà, que és qui li va plantejar a Marta Rovira. El vicepresident de Junts, de fet, va formar part de l'equip fundacional del Consell per la República. Va ser clau perquè el presidís Jordi Domingo i no Toni Comín.
És des del Consell on va travar bona relació política amb Puigdemont, que també li ha fet confiança per monitorar la situació a Barcelona, on a banda dels noms de Josep Rius i Jordi Martí no es descarta l'aparició d'una figura coneguda per liderar la llista a la capital catalana. Tot i que el seu paper, per la proximitat amb el líder al marge de jerarquies orgàniques, genera algun recel, Castellà és una figura fonamental en l'arquitectura actual de Junts. Viatja sovint a Waterloo, amb o sense la companyia de Jordi Turull, i és una de les veus que Puigdemont sempre escolta. Ara, amb el finançament, és la cara que representa el líder a l'exili, en prudent silenci des que va aflorar l'acord pel nou model.
